Vés al contingut

Viola

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Violes)
Infotaula taxonòmicaViola
Flor de la viola
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

La viola és un gènere de plantes amb flor de color violat, blau, vermellós, groc o blanc segons les espècies i fulles simples i estipulades, de la família de les violàcies.

  • Quina flor trià? Trià la viola,
    sa flaire al sentir,
    perquè no li ha dit encara ella sola:
    -Veniu-me a collir.-[1]
«Viola» a Brins d'espígol, pòstum. — Jacint Verdaguer

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Bona nit viola![2]
(var.) Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre.[3]
(var.) Bona nit viola, ja t'hi tinc a la cassola.[4]
Frase feta Es diu per donar per acabada una conversa, un assumpte, un problema, etc.
Frase feta Ésser cosa fàcil i plaent.
  • Flors i violes.[2]
Frase feta Coses intranscendents, sense importància.
  • No flairar a flors i violes[5]
Frase feta Fer mala olor.
  • No tot són flors i violes i romaní.[6]
  • Tota la resta són violes.[7]
Frase feta Es diu per indicar que fora d'allò que s'acaba d'anomenar, totes les altres coses no tenen importància (Mall.).

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. verdaguer, 2009, p. 42.
  2. 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Viola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Pàmies, Victor. «Dites i frases fetes». L'autor. [Consulta: 29 setembre 2017].
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cassola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Flor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Balbastre i Ferrer, 1977.
  7. «Viola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Balbastre i Ferrer, Josep. Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Pòrtic, 1977. 
  • Verdaguer, Jacint. Brins d'espígol. Folgueroles: Estudis Verdaguerians, 2009.