Viquidites:Anomenar pàgines

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca


Aquesta pàgina recull els criteris per a posar nom a una pàgina. Són criteris generals que es poden complementar amb altres criteris per a camps en particular, i que s'han d'interpretar conjuntament amb altres polítiques, en especial Consens, Verificabilitat i Punt de vista neutral.

Cada article de Viquidites només pot tenir un únic títol. En general, un títol ideal ha de ser: reconegut (que es pugui identificar en fonts fiables), fàcil de trobar (tant en cerques dels lectors com en enllaços dels editors), precís (que identifiqui el subjecte sense ambigüitats), concís (amb la menor brevetat possible però mantenint prou precisió com per que no sigui confós amb un altre subjecte) i consistent (similar altres articles similars si no hi ha altres motius). En general, els articles tenen un títol simple i obvi. Quan hi ha diferents opcions, ha de prevaldre el consens basat en l'ús més comú en fonts fiables en català.

Recomanacions per a anomenar una nova pàgina[modifica el codi]

Habitualment, com a la Viquipèdia, els articles es denominen usant noms, bé siguin propis o comuns, propis de la llengua catalana en qualsevol de les seves varietats dialectals sempre que se'n pugui documentar el seu ús, cosa que no impedeix denominar el nom de l'article en el seu idioma original. Els noms se solen escriure en alfabet llatí. L'ús d'adjectius per denominar articles és desaconsellat tot i que rarament s'utilitzen adjectius per a fer redireccions cap als articles (el Viccionari admet articles sobre adjectius). Tanmateix l'ús d'adjectius combinats amb noms són freqüents (p. ex.: disc dur o sala blanca). A continuació hi ha una sèrie de recomanacions de casos generals:

  1. Assegureu-vos que el nom que feu servir és únic. Hi ha molts termes que poden tenir sentits diferents depenent del context. Si us plau, assegureu-vos que el nom que utilitzeu és prou concret. Si cal, afegiu-hi un adjectiu. Pels termes més generals, cal fer planes de desambiguació, o incloure tots els sentits en l'article. Vegeu, per exemple, treball. En general no es fan servir articles per anomenar les planes. L'excepció pot ser en obres artístiques (llibres, pel·lícules...) en que aquest formi part del propi títol (p.ex.: La plaça del Diamant).
  2. Feu redireccions. Si hi ha diversos noms que serien raonables pel vostre article, escolliu el que sigui millor, i feu redireccions des dels altres. D'aquesta manera, faciliteu els enllaços des d'altres planes i les cerques, i eviteu la duplicació d'articles. (vegeu: Viquidites:Redireccions)
  3. Feu servir sempre noms en singular, excepte quan l'expressió només tingui plural (com tisores o Dues gitanes), o tingui un sentit diferent en plural que en singular.
    1. En les categories, al contrari que en els articles, s'utilitza generalment el plural.
    2. Pel cas de llistes de personatges, països, etc., feu servir noms com ara Llista de comtes de Barcelona (i feu redireccions, p.ex., des de Comtes de Barcelona).
    3. Igualment, no comenceu un títol amb un article gramatical, llevat que estigui incorporat en el subjecte (Anatomia, no "L'anatomia", però en canvi La Seu d'Urgell)
  4. Vigileu els accents! quan feu l'enllaç a una pàgina, o una pàgina nova, heu d'anar amb compte a l'hora d'accentuar la paraula, ja que si no ho feu correctament estareu referint-vos a una altra pàgina (un exemple: "bombo" és un tambor, i "bombó" una llaminadura. Si feu un enllaç a bombo en un article sobre la xocolata, en realitat estareu enviant a la gent a una pàgina que els parlarà de tambors!).
    Igualment, vigileu les majúscules. Només el primer mot porta majúscula, llevat que es tracti d'un nom propi (Física nuclear no "Física Nuclear", però en canvi Universitat Catalana d'Estiu)
  5. Noms de persona. Cal fer servir el nom complet. Si hi ha noms alternatius, pseudònims, si l'ortografia és variable o el nom es fa servir habitualment en diverses llengües, cal escollir la forma més corrent en català, i fer redireccions des de les altres.
    1. Si una persona és més coneguda pel seu nom artístic o de ploma, o un pseudònim, cal utilitzar aquest per anomenar l'article.
    2. Per noms en català, cal usar els dos cognoms, sempre que sigui possible, d'acord amb la pràctica en registres formals. També és convenient fer una redirecció usant només el nom i primer cognom (o fer una plana de desambiguació, si hi ha diversos personatges amb el mateix nom i cognom).
    3. Pels noms en català, molta gent utilitza la partícula i entre el primer i segon cognom, mentre que d'altra no ho fa. La norma general a la Viquipèdia és seguir el criteri de fonts solvents com la Gran Enciclopèdia Catalana que inclou la partícula i. Si la persona en qüestió no hi apareix, utilitzeu la forma que sigui més corrent.
    4. Pels noms de persones d'altres cultures cal seguir el format més habitual. Per exemple, el segon nom middlename anglès, nom de bateig, etc.) pot ser que no s'empri gairebé mai.
    5. Pels personatges antics, utilitzeu el nom catalanitzat, si existeix. Per personatges romans, utilitzeu el nom amb què siguin coneguts habitualment: p.e. "Virgili", millor que no pas "Plublius Vergilius Maronus". Hi posaríem els dos noms només quan siguin arxiconeguts així, com Juli Cèsar, Marc Antoni o Octavi August.
    Articles davant de topònim. Dintre d'un context alguns topònims duen article, altres no i altres tenen un ús vacil·lant. Vegeu si està incorporat en el seu propi article. Per exemple, el Brasil, el Japó, però Osona, França. Vegeu les indicacions a /Ús de l'article.
  6. Éssers vius. Cal fer servir els noms catalans prioritàriament per davant dels científics:
    1. Els noms vulgars tradicionals en català en comptes dels científics (conill de bosc, estruç, ordi i xampinyó en comptes de Oryctolagus cuniculus, Struthio camelus, Hordeum vulgare i Agaricus bisporus)
    2. Si no hi ha noms vulgars tradicionals en català, cal posar els noms catalanitzats dels noms científics (artiodàctil, eucariota i magnoliòpsida en comptes de Cetartiodactyla, Eukaryota i Magnoliopsida). Vegeu Ajuda:Catalanització dels tàxons
    3. Com a últim recurs es farà servir el nom científic en llatí si no existeix forma en català, ni tradicional ni adaptada: Homo, Myotragus i Nothofagus
  7. Paraules inexistents en el català: Per introduir un article sobre un concepte inexistent en el català i no adaptat encara pel Termcat vegeu Viquidites:Transliteració.
  8. Tipografia. Fem servir els apòstrofs rectes. Vegeu Viquidites:Convencions tipogràfiques.
  9. Títols d'obres: S'utilitzarà el nom amb què s'hagin publicat en català. Si es tracta d'obres estrangeres no traduïdes, s'utilitzarà el títol original. En el cas de pel·lícules es pot comprovar si han estat doblades en català a esadir.cat. En cas d'alfabet no llatí vegeu Viquidites:Transliteració.

Pàgines relacionades[modifica el codi]