El quadern gris
 Manuscrit d'El quadern gris | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Josep Pla i Casadevall |
| Publicació | 1966 |
 | |
El quadern gris és un llibre de l'escriptor Josep Pla en forma de dietari, amb un alt caràcter autobiogràfic, escrit entre el 8 de març de 1918 i el 15 de novembre de 1919, i publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives.
Està considerat l'obra mestra del seu autor, i una de les obres autobiogràfiques més importants de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l’Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris.
Citacions
[modifica | modifica el codi]1918
[modifica | modifica el codi]
,_cropped.jpg)
- Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré –just per passar l'estona, a la bona de Déu– el que se m'anirà presentant.
8 de març de 1918.
- Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna persona curiosa i desenfeinada.
- 9 de març de 1918.
- Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.
- Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya, 14 de març de 1918.
- L'empordanès és potser l'home més absolutament entusiasta i elemental de Catalunya –sempre que l'entusiasme no hagi de durar gaire ni de continuar massa hores seguides.
- 18 de març de 1918.
- Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.
- Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol després de llegir Les planetes del verdum, 19 de març de 1918.
- El xaronisme dels escriptors barcelonins és observable de vegades, àdhuc en les notes de societat: correspon al ruralisme abrupte i pedantesc dels escriptors de fora.
- Opinió sobre els escriptors barcelonins de l'època, 19 de març de 1918.
- L'Empordà –sento dir– és un país d'arrauxats, de tabalots, d'hereus-escampa, d'enfollits. I és cert.
- Opinió sobre la gent de l'Empordà, 24 de març de 1918.
- Voldria que algú m'expliqués quina relació té aquest país, poblat d'aquesta classe de pagesos, d'aquesta classe de taujans de la indústria i del comerç, amb la mística. Voldria que algú m'expliqués quina intenció portava Verdaguer en tractar de lligar-nos, a través de la mística, amb una literatura tan intrínsecament forastera.
- Dubte de Josep Pla per entendre l'estil literari místic de Jacint Verdaguer. Segons el seu dietari, intenta llegir L'Atlàntida i Canigó sense gaire èxit, 25 de març de 1918.
- Ésser pobre té pocs avantatges, naturalment, però té aquest: haver d'escoltar la gent. Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres.
- 2 d'abril de 1918. — Enric Frigola
- Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles.
- 2 d'abril de 1918. — Enric Frigola
- La forma més concreta i agradable de la independència és poder viure sense necessitat d'escoltar ningú.
- 2 d'abril de 1918. — Enric Frigola
- La gran impressió que fa aquesta escriptora prové potser del fet que, llegint-la, hom sent que, si es despullés la seva obra d'escenografia, costumisme, naturalisme i sociologia artístico-recreativa, resultaria una creadora de novel·les policíaques considerable.
- Opinió sobre l'estil literari Víctor Català, 12 d'abril de 1918.
- L'únic moment de la vida en què deu ésser impossible de negar l'existència de la providència deu ésser l'instant de morir.
- El quadern gris, 16 d'abril de 1918.
- Quan en una casa hi ha un boig explícit, gairebé tots els qui formen part de la família ho són una mica.
- El quadern gris, 24 d'abril de 1918.
- L'únic tresor dels pobres és el miracle possible.
- El quadern gris, 24 d'abril de 1918.
- Sóc partidari de tenir pocs llibres. Tinc observat que com més se'n tenen menys se'n llegeixen.
- El quadern gris, 24 d'abril de 1918. — Enric Frigola
- A través de Rusiñol es pot arribar a comprendre, amb claredat, em penso, que la pitjor tara que pot tenir un escriptor és el manierisme.
- Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris, 26 d'abril de 1918.
- Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna.
- Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris, 26 d'abril de 1918.
- En tot cas Rusiñol és un cas de dilapidació, d'una prodigalitat de facultats impressionant, sense precedents.
- Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris, 26 d'abril de 1918.
- Els qui tractin d'aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts.
- Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol, 6 de maig de 1918.
- Verdaguer fou un home fort, violent, orgullós, de cos enter. No podia pas ésser d'altra manera: agafar amb les mans una llengua conservada maquinalment per la pagesia com qui agafa un fang informe i convertir-la en un mitjà d'expressió és una feina considerable...
- Descrivint la personalitat de Jacint Verdaguer i la seva contribució a la llengua catalana, 6 de maig de 1918.
- Escriptor relaxat i adormit, desordenat i caòtic, a si l'encerto l'endevino, somnàmbul de la ploma, que no resistiria ni una tallada de cabells, té, però, al seu favor la creació de la figura del senyor Esteve.
- Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir un article seu a L'Esquella de la Torratxa, 23 de maig de 1918.
- Mentre el Romeu i Julieta de Shakespeare no formi part dels programes escolars, els homes i les dones sortiran de les escoles savis però vulgars.
- Opinió de la qualitat del drama de Romeu i Julieta de William Shakespeare, 23 d'agost de 1918.
- Jo tendeixo en públic, o quan escric, a combatre el sentimentalisme per pornogràfic i antihigiènic, però el cert és que personalment sóc una mena de vedell sentimental evanescent.
- Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter, 5 de setembre de 1918.
- Els pobres, realment pobres, són adusts, eixuts de paraules i la corda que tenen sol ser més aviat curta i prima. Els pobres, realment pobres, no estan mai per res, són de conversa difícil [...] Els rics són igualment inaferrables: són els únics éssers del país que poden permetre's el luxe de viure d'acord amb la meteorologia [...] Les persones de posició modesta -la classe mitjana- solen ésser cerimonioses i de compliments. La conversa es troba, en definitiva, entre les persones d'aquest estament.
- Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter, 17 de setembre de 1918.
- Pensa que el que s’assembla més a un home d’esquerra, en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han mamat la mateixa llet. Però, és que podria ésser diferent? No en dubtis: aquesta divisió és inservible.
- 28 de setembre de 1918.
- La literatura catalana d'avui té una cosa molt agradable: és una literatura desproveïda totalment de preciosisme. El preciosisme m'embafa de seguida. La llengua és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d'un maneig tan rígid, tan plena de dificultats, que tothom escriu com pot… i gràcies!
- Opinió sobre l'estat de la literatura catalana, 10 d'octubre de 1918.
- Tot el que Balmes, com a filòsof, té d'escassa fascinació (la seva facilitat fraseològica el porta a escriure frases tan llargues, que quan hom arriba al final ja no recorda el que deia al començament), ho té la seva figura humana, la persona.
- Opinió de la figura del filòsof català Jaume Balmes, 10 d'octubre de 1918.
- Baroja és un antiafrodisíac molt actiu. És un místic –desproveït del charme flotant, imaginatiu, que sovint els místics tenen.
- Opinió de l'estil literari de Pío Baroja, 14 d'octubre de 1918.
- Baroja ha escrit de segur, els millors retrats i, sens dubte, els millors paisatges que s'han escrit en llengua castellana.
- Opinió de l'estil literari de Pío Baroja, 14 d'octubre de 1918.
- El defecte de Baroja és que és un home d'adjectiu lleuger. De vegades judica, adjectiva, lleugerament –els llença com els ases els pets.
- Opinió de l'estil literari de Pío Baroja, 14 d'octubre de 1918.
- Unamuno ha donat una conferència (política) a l'Ateneu de Madrid sobre l'ànima. Quin delirant galimatias és aquest home, i aquest país!
- Opinió sobre el pensament de Miguel de Unamuno, 16 d'octubre de 1918.
- Què és preferible: ¿encastellar-se en la glaçada, indiferent fatalitat, o lliurar-se a les deliqüescències de les manifestacions sorolloses de dolor? Quan hom plora, pateix? Els qui no ploren, pateixen menys?
- Opinió sobre el patiment humà davant la mort, 18 d'octubre de 1918.
- ¿Pujols és un autor per a llegir-lo anant a passeig? No ho crec –malgrat que el llibre està imprès en unes lletres tan menudes que més aviat exigeixen la llum natural.
- Opinió sobre l'estil literari Francesc Pujols, 23 d'octubre de 1918.
- Al vespre, llegeixo la «Gramàtica Catalana» de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea –en la Gramàtica francesa d'Augier, per exemple– i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible!
- Opinió sobre la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra, 5 de novembre de 1918.
- Ayala té la voluta de la frase castellana, posseeix l'esperit i la forma del castellà –cosa que ni Baroja ni Azorín no tenen– d'una manera naturalíssima.
- Opinió de l'estil literari de Ramón Pérez de Ayala, 7 de novembre de 1918.
- S'ha acabat la guerra. Hi estàvem tan acostumats que sembla mentida.
- Comentari sobre el final de la Primera Guerra Mundial, 13 de novembre de 1918.
- Tinc una escassa capacitat per a comprendre la política. Sospito que la política internacional és inintel·ligible excepte per als qui la fan.
- 15 de novembre de 1918.
- Palafrugell és una població freda, glacial, sense el menor detall de gràcia, d'una mediocritat definitiva. A la nit, si fa lluna, guanya una mica.
- 19 de novembre de 1918.
- L'amor a la veritat pot ésser compatible amb la més repugnant avidesa personal. La llibertat de pensament, l'antidogmatisme, poden niar en el temperament més brètol; la hipocresia més baixa, en l'home més ben dotat; les més adorables condicions socials, en una naturalesa perillosa; la gràcia poètica o el do de l'objectivitat, en un monstre de perversitat.
- 22 de novembre de 1918.
- La combinació del pollastre rostit amb els xampanys del país no és realitzable en un cos humà normal. Els xampanys francesos –que anys enrera havia begut amb Josep Sagrera– han passat a la història, s'han debolit. Els d'ací no valen res; els simplement potables tenen un regust de terra i una dolçor insuportable.
- 25 de desembre de 1918.
- Palamós és, ara, una escala molt concorreguda i cosmopolita, hi toquen molts de vaixells i els establiments de beguda i de vici són concorreguts per una nombrosa i bigarrada marineria estrangera.
- 27 de desembre de 1918.
- Palamós és una població deliciosa. El pitjor de la vila són els xalets suïssos i els modernistes.
- 27 de desembre de 1918.
1919
[modifica | modifica el codi]
- L'estat permanent de l'home és el pecat.
- 1 de gener de 1919.
- Unamuno sempre ha estat, per mi, un enorme confusionari: és un liberal saturat d'idees angleses que ha de navegar en l'ambient pràcticament feudal de Castella.
- Opinió sobre el pensament de Miguel de Unamuno, 5 de gener de 1919.
- La primera cosa que hom desitja en viure en una gran ciutat és trobar una manera d’estar sol. Aquest desig és molt útil: si hom arriba a realitzar-lo, les ciutats poden ésser productives, de gran rendiment de treball.
- Comentari de la vida de ciutat, 12 de gener de 1919.
- La Rambla és una meravella. És un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé.
- Comentari sobre la Rambla de Barcelona, 17 de gener de 1919.
- Malgrat que Baroja és un dels escriptors del país més europeus i d'una mentalitat menys indígena, fou, durant la darrera guerra, germanòfil.
- Opinió del pensament polític de Pío Baroja, 8 de febrer de 1919.
- Nietzsche, a la llarga, esdevé un vici. Escriu curt, és ràpid. Els seus cops de sonda fan oscil·lar, vivament, la curiositat de l'esperit.
- Opinió de l'estil literari de Friedrich Nietzsche, 25 de febrer de 1919.
- Hi ha una cosa, en Nietzsche, que trobo cada dia més singular: la seva secreta, dissimulada passió per França i tot el que és francès.
- Opinió de la personalitat de Friedrich Nietzsche, 25 de febrer de 1919.
- Balmes fa la impressió constant d'un home capaç de judicar objectivament les coses (excloent, és clar, l'interès religiós) i d'estar rarament deformat per prejudicis patriòtics.
- Opinió de la figura del filòsof català Jaume Balmes, 8 de març de 1919.
- Verdaguer té sempre la inflor de la sensibilitat religiosa, una certa retòrica religiosa i mística (de mística plagiada) que té un gran interès en la manera de girar la llengua, però que sovint cau dels dits.
- Descripció de l'estil literari de Jacint Verdaguer, 1 de novembre de 1919.
- De vegades sembla que el país ha perdut la fe i aquella mica de temperatura que portà a fer tantes coses anys enrera. S'estan creant les condicions d'una dictadura.
- Anàlisi de la situació social i política a Catalunya advertint d'una possible dictadura militar, 5 de novembre de 1919.
- Davant d'un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d'acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent.
- Opinió de l'oratòria de Francesc Cambó, 7 de novembre de 1919.
- En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones!
- Opinió de l'actitud de Francesc Cambó vers les dones, 7 de novembre de 1919.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- «El blog del Quadern gris». Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1375642200. [Consulta: 26 abril 2013].
- Pla, Josep. El Quadern gris: un dietari. Barcelona: Destino, 1966.