Albergínia

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula taxonòmicaAlbergínia
Aubergine-Varianten.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

L'albergínia, esbergínia, albargínia, albarginy, albergina, alberginya, aubergini, aubregínia, asbergínia, asberginya, bergínia, obergènia, obergínia, obregínia, albargenya, és el fruit comestible carnós en baia, de formes i colors diversos, de l'alberginiera (Solanum melongena).

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A les Corts, esbergínies[3]
Dita popular La majoria dels veïns de les Corts eren hortolans i venien a vendre verdures als mercats barcelonins. Es distingien per la bona qualitat de les albergínies.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Contar aubergínies.[5]
(var.) Portar aubergínies.[5]
Frase feta Notícia mal intencionada per ridiculitzar o malfamar qualcú.
  • Nas d'alberginia.[6]
Frase feta S'aplica a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Amb la cua verda i el vestit morat, / una senyoreta ne surt al mercat. / ¿Què cosa és?[5]
Originaria de Balaguer
  • Hi ha una senyoreta / a la finestreta; / porta vestidet / tot moradet.[7]
  • Quatre senyoretes / ballen dins d'un plat, / cotilleta verda / i vestit morat.[7]
  • Una senyoreta s'està al terrat / amb cua verda i vestit morat.[7]
  • Una senyoreta va pel terrat / amb cua verda i faldellí morta.[7]
  • Unes senyoretes / ballen dins d'un plat / amb cotilla verda / i vestit morat.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
  2. Parés i Puntas, 1999, p. 483.
  3. «Albergínia» (en català). Calaix. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2010.
  4. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 1535216139].
  5. 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albergínia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 setembre 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Gomis i Mestre, 2015.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.