Albergínia

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula taxonòmicaAlbergínia
Aubergine-Varianten.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

L'albergínia, esbergínia, albargínia, albarginy, albergina, alberginya, aubergini, aubregínia, asbergínia, asberginya, bergínia, obergènia, obergínia, obregínia, albargenya, és el fruit comestible carnós en baia, de formes i colors diversos, de l'alberginiera (Solanum melongena).

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A les Corts, esbergínies[3]
Dita popular La majoria dels veïns de les Corts eren hortolans i venien a vendre verdures als mercats barcelonins. Es distingien per la bona qualitat de les albergínies.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Contar aubergínies.[5]
(var.) Portar aubergínies.[5]
Frase feta Notícia mal intencionada per ridiculitzar o malfamar qualcú.
  • Nas d'alberginia.[6]
Frase feta S'aplica a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Amb la cua verda i el vestit morat, / una senyoreta ne surt al mercat. / ¿Què cosa és?[5]
Originaria de Balaguer
  • Donya Galindaina se'n va al mercat / a lluir-ne el seu tocat, / la cueta verda / i el vestit morat.[7]
  • Hi ha una senyoreta / a la finestreta; / porta vestidet / tot moradet.[8]
  • Quatre senyoretes / ballen dins d'un plat, / cotilleta verda / i vestit morat.[8][9]
(var.) Quatre senyoretes / ballant dins un plat; / cotilleta verda / i vestit morat.[7]
  • Quatre senyoretes / dintre un platet, / les aletes verdes, / vestit moradet.[7]
  • Tres senyoretes / ballant dins un plat; / cotilleta verda / i vestit morat.[10]
  • Una senyoreta
    molt ensenyorada,
    duu es capell verd
    i sa falda morada.[11]
  • Una senyora s'està al terrat amb la cua verda i el vestit morat.[12]
  • Una senyoreta es passeja pel mercat / amb la cua verda i el vestit morat.[13]
  • Una senyoreta / que va al mercat, / la cueta verda / i el vestit morat.[10]
  • Una senyoreta s'està al terrat / amb cua verda i vestit morat.[8]
  • Una senyoreta va pel mercat / amb cua verda i faldellí morat.[9]
(var.) Una senyoreta / se'n va al mercat / amb la cua verda / i faldellí morat.[7]
  • Una senyoreta va pel terrat / amb cua verda i faldellí morta.[8]
  • Unes senyoretes / ballen dins d'un plat / amb cotilla verda / i vestit morat.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
  2. Parés i Puntas, 1999, p. 483.
  3. «Albergínia» (en català). Calaix. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2010.
  4. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 1535216139].
  5. 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albergínia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Amades, 1982.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Gomis i Mestre, 2015.
  9. 9,0 9,1 Bassols, 1994.
  10. 10,0 10,1 Martí i Adell, 1991.
  11. Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  12. Llibre Endevinalles, 1925.
  13. Serra i Boldú, 1922.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.