Albergínia

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Albergínies)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula taxonòmicaAlbergínia
Aubergine-Varianten.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

L'albergínia[1] és el fruit comestible carnós en baia, de formes i colors diversos, de l'alberginiera (Solanum melongena).

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A les Corts, esbergínies[4]
Dita popular La majoria dels veïns de les Corts eren hortolans i venien a vendre verdures als mercats barcelonins. Es distingien per la bona qualitat de les albergínies.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Contar aubergínies.[6]
(var.) Portar aubergínies.[6]
Frase feta Notícia mal intencionada per ridiculitzar o malfamar qualcú.
  • Nas d'alberginia.[7]
Frase feta S'aplica a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Amb la cua verda i el vestit morat, / una senyoreta ne surt al mercat. / ¿Què cosa és?[6]
Originaria de Balaguer

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Esbergínia, albargínia, albarginy, albergina, alberginya, aubergini, aubregínia, asbergínia, asberginya, bergínia, obergènia, obergínia, obregínia, albargenya.
  2. Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 483.
  4. «Refranys (Centre de Documentació de Cultura Popular, 1935)». Calaix. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2018].
  5. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor.
  6. 6,0 6,1 6,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albergínia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 juliol 2019].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.