Albinyana

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografiaAlbinyana
L'església Sant Bartomeu d'Albinyana.JPG
Ésglésia de Sant Bartomeu d'Albinyana.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Albinyana és un municipi del Baix Penedès. Els primers inicis de la població es remunten a la presència àrab entre els segles X i XI, i actualment la seva economia es basa en l'agricultura de secà. També formen part de la població les entitats urbanitzades de Bonaterra I i II, les Masies del Torrent, el Molí del Blanquillo, la Papiola i les Peces.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Adalbert, fill del difunt vescomte Guitard i Gerberga, va marxar amb el comte Ramon Borrell a l'expedició de Còrdova on va morir lluitant el mes de juny de 1010 (a la batalla de Acbatalbacar); però abans de marxar havia fet testament sacramental, tot deixant vi que tenia a Moja, blat a Sant Esteve de Castellet, copes de plata, bous, un sarraïna, etc., —i disposant a favor de Sant Cugat de la torre de Moja i de les seves pertinences d'Albinyana.[1]
(en castellà) Adalberto, hijo del difunto vizconde Guitardo y de Geriberga, marchó con el conde Don Ramon Borrell á la expedicion de Córdoba donde murió peleando en el mes de junio de 1010 (en la batalla de Acbatalbacar); pero antes de partir había hecho testamento sacramental, dejando vino que tenía en Moja, trigo en San Estbeban de Castellet, copas de plata, bueyes, una sarracena, etc., —y disponiendo a favor de San Cucufate de la torre de Moja y de sus pertenencias de Albinyana.
Book icoline.svg Apuntes históricos sobre Olérdula, a Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1868. — Manuel Milà i Fontanals
  • Albinyana és un poblet enfilat a les vessants de la muntanya, blanc damunt el fons obscur de les pinedes, aturat entre vinyes circumspectes que la tardor enjoia amb la seva porpra, envoltat de vegades pel xiulet agrest del vent que fa giravoltar el penell del campanar.[2]
Book icoline.svg Històries apòcrifes, 1974. — Joan Perucho i Gutiérrez
  • Com és de domini públic, tinc a Albinyana poblet de tres-cents habitants de la província de Tarragona, uns horts amb fruiters i un casalot ple de simpàtics fantasmes.[3]
Book icoline.svg La porta de la identitat, 1998. — Joan Perucho i Gutiérrez

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Milà i Fontanals, 1868, p. 518-519.
  2. Perucho, 1974, p. 165.
  3. Perucho, 1998, p. 44.
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 agost 2019].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Milà i Fontanals, Manuel. «Apuntes históricos sobre Olérdula». A: Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona (en castellà). Barcelona: Imprenta de Celestino Verdaguer, 1868. 
  • Perucho, Joan. Històries apòcrifes. 20 (en català). Edicions 62, 1974 (Cara i Creu). ISBN 9788429709704. 
  • Perucho, Joan. La porta de la identitat (en català). Proa Perfils, 1998. ISBN 9788482564258. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]