Aleksandr Skriabin
 Aleksandr Skriabin | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Moscou 25 de desembre de 1871 (Julià) |
| Mort |
Moscou 14 d'abril de 1915 (Julià) (43 anys) |
| Ocupació | Compositor, pianista i professor universitari |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Aleksandr Nikolaievitx Skriabin (en rus: Алекса́ндр Никола́евич Скря́бин, Aleksandr Nikolaevič Skrjabin; (6 de gener de 1872 - 27 d'abril de 1915) fou un compositor i pianista rus.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Jo sóc Déu. Jo no sóc res, jo sóc el joc, jo sóc la llibertat, jo sóc la vida, jo sóc el límit, jo sóc el cim.»[1](en anglès) I am God! I am nothing, I am play, I am freedom, I am life, I am the boundary, I am the peak.
Le Divin Poème (Simfonia núm. 3), 1904
- «La meva Desena Sonata és una sonata d'insectes. Els insectes neixen del sol... Són petons del sol... Com de compacta és la comprensió del món quan es miren les coses d'aquesta manera.»[3] 1913Comentari sobre la seva Sonata núm. 10, Op. 70 per a piano.
- «Sóc tot desig, tot febre, però no és un desig dolorós —és el meu element, la meva felicitat, que viu en mi en confiança en l'èxit.»[4](en rus) Я весь желанье, весь порыв, но для меня желанье не [томительно] — оно моя стихия — мое счастье, оно живет во мне вместе с полной уверенностью в успехе.
Citacions sobre Skriabin
[modifica | modifica el codi]- «Una expressió sincera de geni.»[5](en anglès) A sincere expression of genius.En referència a la música de Skriabin.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Megna, Anthony. Poems for the Journey: A Call for Peace (en anglès). Xlibris Corporation, 2015. ISBN 9781503574762.
- ↑ Лобанова, Марина. Теософ – теург – мистик – маг: Александр Скрябин и его время. Litres, 2017, p. 68. ISBN 9785040061709.
- ↑ Berger, Melvin. Guide to sonatas music for one or two instruments. New York: Anchor Books, 2011. ISBN 9780307754882.
- ↑ История эстетики: памятники мировой эстетической мысли. Изд-во Академии художеств СССР, 1969, p. 715.
- ↑ Altenmüller, Eckart; Finger, Stanley; Boller, Francois. «Chapter 9. Scriabin's pain syndrome». A: Music, Neurology, and Neuroscience: Historical Connections and Perspectives (en anglès). vol. 216. Elsevier, p. 198 (Progress in Brain Research). ISBN 9780444634108.