Alfàbrega
 Fulles d'alfàbrega | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Ocimum basilicum |
| Regne | planta |
 | |
L'alfàbrega (Ocimum basilicum), també anomenada alfàbega, alfabaguera o aufàbiga és un planta herbàcia anual de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles ovades enteres i flors blanques o rosades. Sovint usada en la cuina mediterrània, es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta - la famosa salsa pesto italiana la porta com a ingredient principal - i també en guisats de qualsevol tipus de carns.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Santa Àgueda, se planta l'alfàbrega; la xica garrida la té eixida; i la galana, trasplantada.[1](Morella)
- Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada Santa Àgata.[2]
- Per Santa Àgata planta l'alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada.[2]
- Per Santa Àgata, sembra l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida.[1]
- Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida.[2]
- Per Santa Àgueda, sembra l'alfàbrega; dama garrida, ja la té eixida.[1][3](Manresa, Reus)
- Per Santa Àgueda, sembra l'aufàdia; mossa polida, la té nacida.[3](Almenar)
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «alfàbega». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.