Albercoc
(S'ha redirigit des de: Aubercoc)
 Albercocs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | fruit |
| Ingredients principals | amigdalina |
 | |
L'albercoc és el fruit comestible en drupa de l'albercoquer (Prunus armeniaca). De forma globosa, vellutat, amb un solc lateral.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Alacantins i albercocs porquins, en una lliura n'entren molts però roïns.[1]
- Albercocs porquins, molts i roïns.[2]
- Callosins, com els albercocs porquins, molts però roïns.[3]
- La Mare de Déu d'agost, diada molt senyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare.[4]
- Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines.[2]
- Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc.[4]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Un senyor que es venta
i té es ossos dins es ventre.[5]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Expressió que s'empra humorísticament per desmentir qualcú amb resolució
- Ésser beneit (col·loquialment).
- Estar albercocat.[2]
- (var.) Estar embercocat.[2]
- Estar mig adormit, ensopit.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central meridional.. València: L'Estel, 1965, p. 159-162.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 61-71 [Consulta: 1491152428].
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ 6,0 6,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albercoc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «albercoc». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juny 2012].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").