Catedral de Barcelona

De Viquidites
Catedral de Barcelona
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La catedral de Barcelona, de nom catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia i antigament referida com la Seu de Barcelona, és la catedral gòtica de Barcelona i seu de l'arquebisbat de la ciutat. L'actual fou construïda entre els segles XIII i XV a la mateixa ubicació on prèviament hi hagueren primer una paleocristiana i després una romànica.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A la Seu, si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu.[1]
Dita popular Sigui com sigui convé fer carrera eclesiàstica.
  • A la Seu tot ho casen.[1]
  • Barcelona, la ciutat de les tres catedrals.[2]
  • De cantar prou cantaria - si tenia bona veu:
    aniria a Barcelona - a cantar al cor de la Seu.[2]
  • Els batejats a la Seu són més barcelonins que els altres.[2]
(var.) No és bon barceloní el qui no és batejat a la Seu.[2]
  • Els canonges de la Seu - no poden ésser sinó deu:
    un cop que varen ésser onze - va morir-se el pare Llonza.[2]
  • Quan a la Seu repiquen, senyal de misteri.[3][4]
(var.) Quan a la Seu repiquen, senyal de Quaresma.[3]
(var.) Quan les campanes de la Seu repiquen, senyal de misteri.[4]
  • Quan ve un barco foraster, a la Seu és on va primer.[2]

La Tomasa[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: La Tomasa
  • Avui la Tomasa toca per ella mateixa.[5]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 abril 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Amades, 1932, p. 59-83.
  3. 3,0 3,1 Amades, 1989, p. 552.
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntás, 1999, p. 475-524.
  5. Amades, 1982, p. 253.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]