Coca

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Coc)
Jump to navigation Jump to search
Coca
Coca de sant joan.jpg
Coca de Sant Joan
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La coca o fogassa és una massa feta de farina i diversos ingredients, salats o dolços, de forma generalment ovalada, plana o rectangular i cuita al forn.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A mon pare li diuen coca, i jo em muir de fam.[1]
(var.) A mon pare li diuen Fogassa, i jo em muic de fam.[1]
(var.) Benivissà, la coca ben estufà.[4]
  • De pans i fogasses, en fan tants com volen.[1]
  • El bon foc fa el bon coc.[5]
  • Els gats varen anar a Roma només que per menjar coca.[1]
  • Els morts, a la fossa; els vius, a la fogassa.[1]
  • Festes passades, coques menjades.[1]
  • La coca i la coqueta, tot surt de la pastereta.[1]
(var.) Sa coca i es cocó, tot surt des mateix pastó.[1]
  • Menjant coca, es tornen joves.[1]
  • No hi ha cap pa que no costi una coca.[1]
  • Per coques i balls, no hi ha com a Valls.[1]
  • Per tomàtecs, Vila-seca, i per coques, Reus.[3]
  • Posats a pastar, farem tot coques.[1]
  • Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada.[1]
  • Qui no té pa, menja coca.[1]
  • Qui té mare, menja coca; qui no en té, se fa refotre.[6]
(var.) Qui té mare, menja coca; qui no en té, no en tasta gota.[6]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Cap fet una coca.[1]
Frase feta Cap molt despentinat (Empordà).
  • Estar fet una coca.[1]
(var.) Fer-se una coca.[1]
(var.) Quedar-se com una coca.[1]
Frase feta Aixafar-se o estar aixafat, desfet o molt cansat.
  • Fer de qualcú una coca[1]
Frase feta Esclafar-lo, deixar-lo inútil.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Coca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 juny 2018].
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 Bertran Calvo, Vicent. «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. Núm. 94-95, (Octubre 2003), p. 62-63.
  5. Conca, 1988.
  6. 6,0 6,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.