Discussió:Albert Camus/Arxiu 1
 |
Aquesta pàgina mostra l'arxiu d'una pàgina de discussió. No modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina. Si voleu discutir algun nou tema o recuperar alguna cosa d'aquest arxiu feu-ho a la pàgina Discussió:Albert Camus. |
Ordenació de les cites
És una feinada però més que organitzar les cites alfabèticament com ho fa la viquidites espanyola, caldria organitzar-les cronòlogicament segons les obres publicades per Albert Camus, com ho fa la viquidites francesa.--Docosong (discussió) 10:28, 12 abr 2012 (CEST)
Sense referències
- Al principi de les catàstrofes, i quan han acabat, es fa sempre una mica de retòrica. En el primer cas, encara no s'ha perdut el costum; en el segon, s'ha recuperat. És en el mateix moment de la desgràcia quan un s'acostuma a la veritat.
- Algun dia haurà de caure l'estúpida frontera que separa els nostres dos territoris (França i Itàlia) que, juntament amb Espanya, formen una nació.
- Cada vegada que un home en el món és encadenat, nosaltres estem encadenats a ell. La llibertat ha de ser per a tots o per a ningú.
- ...va comprendre (veritablement) que els homes fingeixen respectar el dret i solament s'inclinen davant la força. (El primer home)
- Que dur, que amarg és arribar a ser home.
- Estimo massa el meu país per a ser nacionalista.
- Em rebel·lo, després som (L'home rebel)
- Va ser en Espanya on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'ànima, i que de vegades el coratge no obté recompensa (relatiu a la Guerra Civil Espanyola)
- Hi ha més coses d'admirar en l'humà que de menysprear. (La pesta)
- He comprès que hi ha dues veritats, una de les quals mai ha de ser dita.
- Innocent és qui no necessita explicar-se.
- Intel·lectual: algú la ment del qual es vigila a si mateixa. (Carnets)
- El bon gust consisteix en no insistir, tot el món ho sap. (La Pesta)
- L'haver d'és el que esperes dels altres.
- L'èxit és fàcil d'obtenir. El difícil és merèixe'l.
- El gran Cartago va liderar tres guerres: després de la primera seguia tenint poder; després de la segona seguia sent habitable; després de la tercera ja no es troba en el mapa.
- L'home té dues cares: no pot estimar sense estimar-se.
- En l'home hi ha més coses dignes d'admiració que de menyspreu
- En política són els mitjos els quals han de justificar la fi
- És molt fàcil obtenir fama però és molt difícil merèixer-la.
- Està la bellesa i estan els humiliats. Per difícil que sigui l'empresa volgués no ser mai infidel ni als segons ni a la primera.
- La capacitat d'atenció de l'home és limitada i ha de ser constantment espoleada per la provocació.
- La llibertat no és gens més que una oportunitat per a ser millor.
- La política i la sort de la raça humana són formades per homes sense idees i sense grandesa. Aquells que tenen grandesa dintre de si mateixos no fan la política. (Carnets)
- La tirania totalitària no s'edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates.
- Els artistes pensen segons les paraules. Els filòsofs, segons les idees
- Els homes moren i no són feliços (Calígula)
- Els quals escriuen amb claredat tenen lectors; els quals escriuen oscuramente tenen comentaristes.
- Malgrat les il·lusions racionalistes, i fins i tot marxistes, tota la història del món és la història de la llibertat.
- No és vergonyós preferir la felicitat.
- No hi ha més que un problema filosòfic veritablement seriós: el suïcidi
- No ser estimats és una simple desventura; la veritable desgràcia és no estimar.
- Per a la majoria dels homes la guerra és la fi de la solitud. Per a mi és la solitud infinita
- Què és un rebel? Un home que diu no.
- Qui necessita pietat, sinó aquells que no tenen compassió de ningú?
- Qui podria afirmar que una eternitat de dita pot compensar un instant de dolor humà? (De la Pesta)
- Raramente confiarem en algú que és millor que nosaltres.
- Si l'home fracassa a conciliar la justícia i la llibertat, fracassa en tot.
- Si el món anés clar, l'art no existiria.
- Totes les desgràcies dels homes provenen de no parlar clar. (La Pesta)
- Totes les revolucionis modernes han conclòs en un reforçament del poder de l'estat.
- Tot quant sé amb major certesa sobre la moral i les obligacions dels homes, al \futbol l'hi dec.
- Tots insisteixen en la seva innocència, costi el que costi, encara si això significa acusar la resta de la raça humana i encara el cel. (La caiguda)
- Un veritable amic és aquell que arriba quan tots se'n han anat.
- Un no pot posar-se del costat de qui fan la història, sinó al servei de qui la pateixen. (Citat en Abans de la fi, de Ernesto Sábato.