Discussió:Catalunya/Arxiu 1
Afegeix un temaAparença
Darrer comentari: fa 9 anys per Unapersona sobre el tema Frases populars sense referències
Aquesta pàgina mostra l'arxiu d'una pàgina de discussió. No modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina. Si voleu discutir algun nou tema o recuperar alguna cosa d'aquest arxiu feu-ho a la pàgina Discussió:Catalunya. |
Aquesta pàgina tot són cites ultranacionalistes espanyoles, més parcial impossible—el comentari anterior sense signar és fet per 217.125.25.232 (discussió • contribucions) 11:37, 16 jul 2008 (CEST).
Algunes de les cites parlen del català, i no de Catalunya. Pot ser el millor seria crear una pàgina del català i traslladar-les allí. --Millars 16:23, 25 nov 2010 (CET)
Cites que necessiten referència
Cites que necessiten una millor referència:
- "Catalans, Catalunya!". Francesc Macià
- "Diversos fets van ajudar a la ràpida difusió del catalanisme. La pèrdua de les colònies, després d'una successió de desastres, va provocar un immens desprestigi de l'Estat. El ràpid enriquiment de Catalunya, fomentat pel gran nombre de capitals que es repatriaven de les colònies perdudes, va donar als catalans l'orgull de les riqueses improvisades, cosa que els va fer propicis a l'acció de la nostra propaganda dirigida a deprimir l'Estat espanyol i a exaltar les virtuts i mèrits de la Catalunya passada, present i futura."
- Francesc Cambó, Memòries, 1876-1936, Aliança Editoria).
- "El problema català no es pot resoldre, només es pot endurar".
- "La diferència política més notable que he trobat entre catalans i castellans és que nosaltres, els castellans, ho veiem tot en l'Estat i on se'ns acaba l'Estat se'ns acaba tot, mentre que els catalans, que són més sentimentals, o són sentimentals i nosaltres no, posen entre l'Estat i ells una porció de coses toves, amoroses, amables i exorables que els distancien una mica de la presència severa, abstracta i impersonal de l'Estat."
- Manuel Azaña Diari de les Corts Constituents, núm. 173, 27 de maig del 1932
- "Què entén Catalunya per opressió? Qui l'oprimeix? Un Estat estrany i antagònic? O, com en les altres províncies espanyoles, un sistema d'oligarquies locals que actua a través de l'Estat central? Perquè el problema de la llengua, amb el seu absurd acumulament de perjudicis, és cosa a part i única. Que se'ns digui 'Se'ns coarta l'ús de la llengua catalana', i no 'Se'ns oprimeix'."
- Salvador de Madariaga, El Sol, 1-2-1923
- "Les pressions que a l'Estat dels Àustries o dels Borbons han exercit sobre Espanya en general i sobre Catalunya en particular durant els segles XVI al XVIII no han estat lingüístiques. Ni importava l'ús d'una o una altra llengua, ni es cohibia, ni l'Estat tenia mitjans ni voluntat d'exercir activitats que tinguessin relació amb les publicacions, ni amb l'ensenyament de la llengua."
- Julián Marías, Consideració de Catalunya, 1965
- "Derogo i anul·lo totes qualssevulla resolucions o estils que hi hagi en ordinari, i això mateix recomanarà el meu Consell als Ordinaris Diocesans, perquè en les seves Cúries s'actuï en llengua Castellana".
- "Finalment mano que l'ensenyament de primeres Lletres, Llatinitat i Retòrica es faci en llengua castellana generalment, allà on no es practiqui, recomanant-se també pel meu Consell a Diocesans, Universitats i Superiors Regulars per a la seva exacta observança i diligència a estendre l'idioma general de la Nació per a la seva major harmonia i enllaç recíproc."
- Carlos III,
- Real Cédula d'Aranjuez (1768)
- "Tenir cònsol en una part i terra és per les nacions, que són pròpiament nacions, però no per aquelles que són immediates vassalles d'una Corona, com ho són les cathalanas de la Reial Corona de S. M. (q.D.g.), els quals com a propis vassalls són i es diuen espanyols, sent com és indubitable que Cathaluña és Espanya» (...) «No ha estat ni és de llevar als cathalans al ser tinguts per espanyols, com ho són, i no per nacions.
- Escrit del representant dels marins catalans a la Reina Mariana d'Àustria el 1674, quan s'intenta a Cadis que, per a comerciar amb Índies, els catalans tinguin consulat propi, igual que francesos, genovesos i altres estrangers.
- Recollit per Pierre Vilar, El fet Català, 1983 [1]
- "Cal partir, naturalment, que l'ensenyament, el coneixement del castellà, és avui, a Catalunya i per als catalans, obligatori, no perquè se'ls hagi imposat, sinó perquè ho han acceptat voluntàriament i cordialment, de bona voluntat."
- Miguel d'Unamuno
- Diari de sessions del Congrés dels Diputats, núm. 210, 2-VIII-1932, pàg. 7.537
- "Des de fa temps Espanya ha entrat en un procés de putrefacció, i la situació s'agreuja en el cas de Catalunya. [...] Aquest nucli putrefacte ha aconseguit que el ciutadà quedi desactivat i se situï al marge de qualsevol acció pública: només se l'utilitza com a carn de canó en manifestacions".
--Docosong (discussió) 15:11, 4 maig 2012 (CEST)
Frases populars sense referències
- Via fora
- crit medieval català amb què es feia una crida a la població per a defensar les seves llibertats d'una amenaça externa o interna.
- (Article a la Viquipèdia: Via fora)