Aquesta pàgina mostra l'arxiu d'una pàgina de discussió. No modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina. Si voleu discutir algun nou tema o recuperar alguna cosa d'aquest arxiu feu-ho a la pàgina Discussió:Solitud .
Estic sol i no hi ha ningú al mirall.
... és més espantosa la solitud de dos en companyia.
Cal tornar a la munió, el seu contacte endureix i poleix, la solitud estova i podreix.
"...l'imperi de la consciència."Gustavo Adolfo Bécquer La solitud és la causa de molts excessos de la teoria del coneixement.
La solitud és l'imperi de la consciència.
La solitud és el suprem egoisme del dolor.
La solitud és la gran talladora de l'esperit.
La solitud és la sort de tots els esperits excel·lents.
La solitud és no poder dir-la.
La solitud sí que és capaç de generar desitjos que no es corresponen amb el sentit comú o amb la realitat.
Els records no poblen la nostra solitud, com sol dir-se; ans el contrari, la fan més profunda.
Si vols ser feliç enterament, sol mai ho aconseguiràs.
Solitud: un moment de plenitud.
El ser humà se sent únic i sol, oblidant-se de les altres criatures que va crear Déu, ell només veu el seu reflex en l'immens mirall de la vida.
Ell no pot veure més enllà de la boira que cobreix la seva vista.
La solitud és l'única que ve quan tothom se n'ha anat. La solitud és la meva millor amiga, ja que encara que jo intenti fugir, ella sempre està amb mi. "L'orgull es cura amb la solitud.
--Docosong (discussió ) 16:47, 13 gen 2014 (CET) [ respon ]
