Dolors Monserdà i Vidal

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaDolors Monserdà i Vidal
Retrat de Dolors Monserdà i Vidal
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
10 de juliol de 1845
Mort Barcelona
31 de març de 1919 (73 anys)
Ocupació Escriptora, poetessa, assagista, narradora i dramaturga
Modifica dades a Wikidata

Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845 — Barcelona, 31 de març de 1919) fou una escriptora i poetessa catalana. Tingué una actuació destacada com a impulsora d’obres de caràcter pretesament social i feminista. Signava normalment com Dolors Monserdà de Macià.

Citacions[modifica | modifica el codi]

La fabricanta (1904)[modifica | modifica el codi]

  • Acabadas las falagarías á las flors, venian las de la cadernera. Ab un pinyó á la boca, la noya la feya saltar d'una canya á l'altre, esbategar bojament sas pintadas aletas y treure'l caparró per entremitg dels filferros, pera péndreli la llaminedura apretada entre sos llabis vermells.[1]
La fabricanta, p. 34, 1904.
  • Los que vivím entre'l llot de las miserias humanas no'ls podem compendre may tots los graus de purificació que necessitem pera poguer passar á reviure á la presencia de Deu![2]
La fabricanta, p. 108, 1904.
  • Ab lo retorn de las orenetas y'ls brots que comensan á verdejar en las despulladas brancas dels arbres, s'hi escahuen dos mitjos días en que Barcelona's mostra completament transfigurada. Durant vintiquatre horas la nostra treballadora ciutat, deté las rodas de centenars de máquinas; apaga'l foch de calderas y fornals; deixa en vaga ribots, escarpras y martells; para'l curs de sos innombrables vehícols; tanca la porta dels establiments de tota mena, y, en mitx d'un silenci que deixa sentir lo trepitx dels tranzeunts, de tant en tant, s'ouhen ressonar ab tota sa tristesa las notas d'alguna cobla que toca los melangiosos ayres de La Passió.[3]
La fabricanta, p. 193, 1904.

El Feminisme a Catalunya (1907)[modifica | modifica el codi]

  • Crech que'l meu sexe y les meves aficions me donan dret á explayar el meu parer, y aquest, el diré ab la meva sinceritat acostumada, sens preocuparme de la excomunió que tal vegada fassin caure sobre mí, els que veuhen la nova reforma ab un visual diferent del meu.[4]
  • No serveix per res fer prodigis de erudició, escribint articles en diaris y revistes, ab la idea de barrar la porta á la nova evolució, fent l'enlayrat panegírich de la alta missió de la dona á la societat; de son altíssim lloch dins de la llar; de ses qualitats afectives y intelectives; dels inconvenients que'ls oficis mascles porten á sa constitució delicada; de les consecuencies que forsosament han d'esdevenir de la alteració de sa vida y de ses costums; de la pérdua de ses gracies físiques y morals... Tot aixó son paraules.[4]
  • El progrés s'ha decidit á venir fins á nosaltres; ahont, si be'ls pares, que's troben ab abundancia de filles solteres, el reben com una solució, son molts y molts els homes que li despleguen la bandera de la hostilitat.[4]
  • El mohiment que se anomena Feminisme es un acte altament humanitari en la dona rica, y una apremiant necessitat en la dona del poble.[4]
  • Á Barcelona les dames de la noblesa, les senyores de la rica burgesía, no han girat encara els ulls envers les infelisses noyes que, després de vuyt ó deu anys de costosos estudis, fets ab la dignisima ilusió de guanyarse honradament la subsistencia, lluyten desesperadament pera obtenir una mesquina mensualitat.[4]

Estudi feminista (1909)[modifica | modifica el codi]

  • Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus ideals literaris.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Monserdà i Vidal, Dolors. La fabricanta. Barcelona: Llibrería de Francesch Puig, 1904. 
  • Monserdà i Vidal, Dolors. El Feminisme a Catalunya. Barcelona: Llibreria de Francesc Puig, 1907. 
  • Monserdà i Vidal, Dolors. Lluís Gili - Llibreter-Editor. Estudi feminista. Barcelona: Llibreria de Francesc Puig, 1909. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]