Dolors Monserdà i Vidal

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaDolors Monserdà i Vidal
Sanguina de Lluïsa Vidal de Dolors Monserdà.png
Retrat de Dolors Monserdà i Vidal
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
1845
Mort Barcelona
1919 (73/74 anys)
Ocupació Escriptora, poeta, assagista, narradora i dramaturga
Modifica dades a Wikidata

Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845 — Barcelona, 31 de març de 1919) fou una escriptora i poetessa catalana. Tingué una actuació destacada com a impulsora d’obres de caràcter pretesament social i feminista. Signava normalment com Dolors Monserdà de Macià.

Citacions[modifica | modifica el codi]

El Feminisme a Catalunya (1907)[modifica | modifica el codi]

  • Crech que'l meu sexe y les meves aficions me donan dret á explayar el meu parer, y aquest, el diré ab la meva sinceritat acostumada, sens preocuparme de la excomunió que tal vegada fassin caure sobre mí, els que veuhen la nova reforma ab un visual diferent del meu.[1]
  • No serveix per res fer prodigis de erudició, escribint articles en diaris y revistes, ab la idea de barrar la porta á la nova evolució, fent l'enlayrat panegírich de la alta missió de la dona á la societat; de son altíssim lloch dins de la llar; de ses qualitats afectives y intelectives; dels inconvenients que'ls oficis mascles porten á sa constitució delicada; de les consecuencies que forsosament han d'esdevenir de la alteració de sa vida y de ses costums; de la pérdua de ses gracies físiques y morals... Tot aixó son paraules.[1]
  • El progrés s'ha decidit á venir fins á nosaltres; ahont, si be'ls pares, que's troben ab abundancia de filles solteres, el reben com una solució, son molts y molts els homes que li despleguen la bandera de la hostilitat.[1]
  • El mohiment que se anomena Feminisme es un acte altament humanitari en la dona rica, y una apremiant necessitat en la dona del poble.[1]
  • Á Barcelona les dames de la noblesa, les senyores de la rica burgesía, no han girat encara els ulls envers les infelisses noyes que, després de vuyt ó deu anys de costosos estudis, fets ab la dignisima ilusió de guanyarse honradament la subsistencia, lluyten desesperadament pera obtenir una mesquina mensualitat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Monserdà de Macià, Dolors. El Feminisme a Catalunya. Barcelona: Llibreria de Francesc Puig, 1907. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]