Vedell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
pues mira la veritat es que ets tonto puma porros folles tot el |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{IEV |
|||
|Viccionari=vedell |
|||
|imatge=269life2.jpg |
|||
|descripció=Vedella}} |
|||
El '''vedell''' o '''{{w|vedella}}''' és un [[Bou|brau]] o [[vaca]] que no ha assolit la maturitat sexual o té més d’un any d’edat. |
El '''vedell''' o '''{{w|vedella}}''' és un [[Bou|brau]] o [[vaca]] que no ha assolit la maturitat sexual o té més d’un any d’edat. |
||
| Línia 39: | Línia 34: | ||
| refs = {{sfn|''Cinc mil''|1965|ref=5000}} |
| refs = {{sfn|''Cinc mil''|1965|ref=5000}} |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
|||
hola som els tipics nens qe fo tot el ptu dia{{Dita |
|||
| dita = Sopa poc, dina molt i menja [[escudella]] i viuràs com una vedella. |
| dita = Sopa poc, dina molt i menja [[escudella]] i viuràs com una vedella. |
||
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999}} |
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999}} |
||
Revisió del 13:52, 8 oct 2019
El vedell o vedella és un brau o vaca que no ha assolit la maturitat sexual o té més d’un any d’edat.
Dites populars
- Aquesta coa no és d'aqueix vedell.[1]
Hola soc lac uafuma
- Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[2]
- De Bassella, dona i vedella.[3]
- El pecat de la vaca, el paga el vedell.[1]
- Els d'Albuixec són mènos.[4]
“Mènos” es com en l‘Urgell anomenen al vedell.
hola som els tipics nens qe fo tot el ptu dia
- Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella.[5]
- Vedella manyaga, de totes les vaques mama.[1]
Frases fetes
Ésser una cosa de gran aparença però que després acaba en no-res.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vedell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1932.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil, 1965.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 52, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.