Rabindranath Tagore: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
|Commons = Rabindranath Tagore |
|Commons = Rabindranath Tagore |
||
}} |
}} |
||
'''{{w|Rabindranath Tagore}}''' (Rabindranāth Ṭhakur) (Calcuta, 6 de maig de 1861 — Śantiniketan, Bolpur, Bengala, 7 d'agost de 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el {{w|Premi Nobel de Literatura}} l'any 1913. Fou autor de ''La màquina'', ''Cicle de la primavera'', ''El jardiner'', entre altres obres. |
'''{{w|Rabindranath Tagore}}''' (''Rabindranāth Ṭhakur'') (Calcuta, 6 de maig de 1861 — Śantiniketan, Bolpur, Bengala, 7 d'agost de 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el {{w|Premi Nobel de Literatura}} l'any 1913. Fou autor de ''La màquina'', ''Cicle de la primavera'', ''El jardiner'', entre altres obres. |
||
⚫ | |||
{{Cita |
|||
| cita = L'Índia ha d'ésser un exemple. Si aconsegueix l'autonomia, ha d'ésser d'acord amb el caràcter hindú, perquè la forma de govern només pot desenvolupar-se dins de l'atmosfera que li correspon. |
|||
| lloc = Berlín |
|||
| data = 1930 |
|||
| notes = Opinió sobre la independència de la Índia |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="selecta" /> |
|||
}} |
|||
=== Obra literària === |
|||
{{Cita |
|||
⚫ | |||
| lloc = |
|||
| data = |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="montserrat" /> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
⚫ | |||
| lloc = |
|||
| data = |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="montserrat" /> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
⚫ | |||
| lloc = |
|||
| data = |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="montserrat" /> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
⚫ | |||
| lloc = |
|||
| data = |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="montserrat" /> |
|||
}} |
|||
==== El Jardiner ==== |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Confia en l'amor encara que et dugui tristeses. No tanquis el teu cor. |
|||
| data = |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="selecta" /> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = El plaer és fràgil com una gota de rosada, que amb una rialla mor. |
|||
| data = |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="selecta" /> |
|||
}} |
|||
==== Ocells perduts ==== |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles |
|||
| lloc = |
|||
| data = |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="selecta" /><ref name="montserrat" /> |
|||
}} |
|||
=== Sense referències === |
|||
[[Fitxer:Rabindranath Tagore 1905-1906 Sukumar Ray.jpg|thumb|150px|"Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que [[Déu]] encara no perd l'[[esperança]] als homes." - Escultura de Rabindranath Tagore a [[Valladolid]]]] |
[[Fitxer:Rabindranath Tagore 1905-1906 Sukumar Ray.jpg|thumb|150px|"Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que [[Déu]] encara no perd l'[[esperança]] als homes." - Escultura de Rabindranath Tagore a [[Valladolid]]]] |
||
⚫ | |||
* "La tempesta d'anit he coronat la daurada pau aquest matí." |
* "La tempesta d'anit he coronat la daurada pau aquest matí." |
||
* "Encasta en or les ales de l'ocell i mai més no solcarà el cel." |
* "Encasta en or les ales de l'ocell i mai més no solcarà el cel." |
||
Línia 23: | Línia 95: | ||
* "El repòs pertany al treball com les parpelles als ulls." |
* "El repòs pertany al treball com les parpelles als ulls." |
||
* "Aquells que porten el fanal a l'esquena envien llur ombra al seu davant." |
* "Aquells que porten el fanal a l'esquena envien llur ombra al seu davant." |
||
⚫ | |||
* "De vegades ens dirigim a [[Déu]] demanant una mica d'[[alegria]] i altres vegades li brindem la nostra pròpia [[alegria]]. En aquests moments ens trobem més prop d'Ell, perquè no és la nostra necessitat, sinó nostra [[alegria]] el que cap a Ell ens empeny." |
* "De vegades ens dirigim a [[Déu]] demanant una mica d'[[alegria]] i altres vegades li brindem la nostra pròpia [[alegria]]. En aquests moments ens trobem més prop d'Ell, perquè no és la nostra necessitat, sinó nostra [[alegria]] el que cap a Ell ens empeny." |
||
* "Encara que li arrenquis els pètals, treuràs la seva [[bellesa]] a la flor." |
* "Encara que li arrenquis els pètals, treuràs la seva [[bellesa]] a la flor." |
||
Línia 49: | Línia 120: | ||
* "Per què es va pansir la flor? Es va pansir la flor perquè la vaig abraçar al costat del meu cor, per això es va pansir la flor". |
* "Per què es va pansir la flor? Es va pansir la flor perquè la vaig abraçar al costat del meu cor, per això es va pansir la flor". |
||
* "Si tanques la porta a tots els [[error]]s, també la [[veritat]] se'n quedarà fora." |
* "Si tanques la porta a tots els [[error]]s, també la [[veritat]] se'n quedarà fora." |
||
⚫ | |||
* "Vivim en el [[món]] quan l'estimem." |
* "Vivim en el [[món]] quan l'estimem." |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
* "La vida es la constant sorpresa de saber que existeixo." |
* "La vida es la constant sorpresa de saber que existeixo." |
||
* "L'home és un infant; el seu poder es el poder de crèixer." |
* "L'home és un infant; el seu poder es el poder de crèixer." |
||
Línia 64: | Línia 132: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències|refs= |
|||
<ref name="selecta">{{Ref-llibre |cognom=Tagore |nom=Rabindranath |enllaçautor= |coautors= |títol=Obra selecta |url=http://books.google.es/books?id=LbwWy2Riov0C&hl=ca |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc=Barcelona |data=1992 |isbn=8472027686 }}</ref> |
|||
<ref name="montserrat">{{Ref-llibre |cognom=Tagore |nom=Rabindranath |enllaçautor= |coautors= |títol=Tagore : pensaments d'ahir per avui |url=http://books.google.es/books?id=eYrjvfSEDAgC&hl=ca |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc=Barcelona |data=2010 |isbn=9788498832457 }}</ref> |
|||
}} |
|||
:*{{Cita llibre | cognom = | nom = | enllaçautor = | coautors = | capítol = | urlcapítol = | editor = | títol = Tagore; Pensaments d'ahir per avui | url = | format = | consulta = | edició = | data = 2010 | editorial = Publicacions de l'Abadia de Montserrat | lloc = | llengua = ca | pàgines = 55 | col·lecció = Alè | isbn =978-84-9883-245-7 | oclc = | doi = | id = | citació = | ref =}} |
|||
[[Categoria:Escriptors]] |
[[Categoria:Escriptors]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Indis]] |
||
[[az:Rabindranat Taqor]] |
[[az:Rabindranat Taqor]] |
Revisió del 19:05, 14 abr 2012
Rabindranath Tagore (1909) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Calcuta, 7 de maig de 1861 |
Mort |
Calcuta, 7 d'agost de 1941 (80 anys) |
Ocupació | Pintor, poeta, compositor, dramaturg, assagista, filòsof, artista, escriptor, lletrista, compositor de cançons, cantant, director de cinema i lluitador per la llibertat |
Els drets d'autor han expirat | |
Rabindranath Tagore (Rabindranāth Ṭhakur) (Calcuta, 6 de maig de 1861 — Śantiniketan, Bolpur, Bengala, 7 d'agost de 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913. Fou autor de La màquina, Cicle de la primavera, El jardiner, entre altres obres.
Cites
- L'Índia ha d'ésser un exemple. Si aconsegueix l'autonomia, ha d'ésser d'acord amb el caràcter hindú, perquè la forma de govern només pot desenvolupar-se dins de l'atmosfera que li correspon.[1]
- Berlín, 1930.
- Opinió sobre la independència de la Índia
- Berlín, 1930.
Obra literària
- Allò que tu ets, no ho pots veure; allò que tu veus es la teva ombra.[2]
- No posis el teu amor en un precipici només perquè sigui alt.[2]
- No puc escollir el millor. El millor m'escolleix a mi.[2]
- Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles[2]
El Jardiner
- Confia en l'amor encara que et dugui tristeses. No tanquis el teu cor.[1]
- El plaer és fràgil com una gota de rosada, que amb una rialla mor.[1]
Ocells perduts
Sense referències
- "La tempesta d'anit he coronat la daurada pau aquest matí."
- "Encasta en or les ales de l'ocell i mai més no solcarà el cel."
- "Jo deixo als qui estimo les petites coses; les coses grans són per a tothom."
- "El bri d'herba és digne del gran món on ha crescut."
- "Projecto la meva ombra en el meu camí perquè en mi hi ha una llàntia que no ha estat encesa."
- "Llegim malament el món, i després diem que ens enganya."
- "Regracia la flama per la seva llum, però no oblidis el peu de la llàntia que, constant i pacient, la sosté a l'ombra."
- "Com més grans som en humilitat, més a prop som de la grandesa."
- "Si no tens gana, no en donis la culpa al teu menjar."
- "El repòs pertany al treball com les parpelles als ulls."
- "Aquells que porten el fanal a l'esquena envien llur ombra al seu davant."
- "De vegades ens dirigim a Déu demanant una mica d'alegria i altres vegades li brindem la nostra pròpia alegria. En aquests moments ens trobem més prop d'Ell, perquè no és la nostra necessitat, sinó nostra alegria el que cap a Ell ens empeny."
- "Encara que li arrenquis els pètals, treuràs la seva bellesa a la flor."
- "Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que Déu encara no perd l'esperança als homes."
- "Quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et seguirà parlant."
- "Com un mar, al voltant de l'assolellada illa de la vida, la mort canta nit i dia la seva cançó sense fi."
- "Deixa'm només una mica de mi mateix perquè pugui cridar-te el meu tot."
- "Dormia i somiava que la vida era alegria, vaig despertar-me i vaig veure que la vida era servei, vaig servir i vaig veure que el servei era alegria."
- "L'amor és la vida plena, igual que una copa de vi."
- "El benefactor crida a la porta, però el que estima la troba oberta"
- "El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan."
- "L'home que ha de demanar amor és el més miserable de tots els captaires."
- "El que s'ocupa massa de fer el bé no té temps de ser bo."
- "És fàcil parlar clar quan no es vol dir tota la veritat."
- "Aquest que parla tant està completament buit, ja saps que el càntir buit és el que més sona."
- "Fer preguntes és prova que es pensa."
- "He comprès que la veritable fe està en on està l'home i l'amor. Ve de la dona en la seva abnegada maternitat i torna a ella en els seus fills, descendeix amb el regal del que dóna i s'obre en el cor del que accepta."
- "La foscor de la nit és un sac que desborda l'or del clarejar"
- "La poesia és l'eco de la melodia de l'univers en el cor dels humans."
- "La veritat no està de part de qui cridi més."
- "La terra és insultada i ofereix les seves flors com a resposta."
- "La veritable amistat és com la fosforescència, resplandeix millor quan tot s'ha enfosquit."
- "Els homes són cruels, però l'home és bo."
- "No és tasca fàcil dirigir homes; empènyer-los, en canvi, és molt senzill."
- "Per què es va pansir la flor? Es va pansir la flor perquè la vaig abraçar al costat del meu cor, per això es va pansir la flor".
- "Si tanques la porta a tots els errors, també la veritat se'n quedarà fora."
- "Vivim en el món quan l'estimem."
- "La vida es la constant sorpresa de saber que existeixo."
- "L'home és un infant; el seu poder es el poder de crèixer."
- "La vida ens és donada, i la mereixem donant-la."
- "El pardal compadeix el paó, veient-lo carregat amb la seva cua."
- "La destral del llenyetaire demanà a l'arbre el seu mànec. I l'arbre l'hi donà."
- "No ofenguis el teu amic prestant-li mèrits de la teva pròpia imaginació."
- "L'home penetra en la sorollosa multitud per ofegar el seu propi clam de silenci."
- "No és a cops de martell, sinó per la dansa de l'aigua, que esdevenen perfectes els palets de riera."
- "Els foscos múvols esdevenen flors del cel en ésser besats per la llum."
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Tagore, Rabindranath. Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 8472027686.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tagore, Rabindranath. Tagore : pensaments d'ahir per avui. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 9788498832457.