Fada
(S'ha redirigit des de: Fades)
 Pintura representant una fada (Luis Ricardo Falero, 1888) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Fada —del llatí fata: destí— és un ésser imaginari, generalment vist com una dona de gran bellesa que dona regals als nadons, vola, llança encanteris i influeix en el futur.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Desterrem els dimonis i les fades; / En virtut de la raó de gràcies asfixiades / Lliurem els nostres cors a la insipidesa; / La raó tristament s'acredita; / És ràpid, per desgràcia! Després la veritat: / Ah! Creieu-me, l'error té el seu merit.[1]
- (en francès) On a banni les démons et les fées; / Sous la raison les grâces étouffées / Livrent nos coeurs à l'insipidité; / Le raisonner tristement s'accrédite; / On court, hélas! après la vérité: / Ah! croyez-moi, l'erreur a son mérite.
Ce qui plaît aux dames, 1764. — Voltaire
- «La fada de Roses», Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer
Embarburssaments
[modifica | modifica el codi]Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Bella com una fada.[4]
Dona molt maca.
- Conte de fades.[4]
- Rondalla on s'expliquen fetilleries de les fades.
- Palau de fades.[4]
- Palau encantat.
- Treballar com una fada.[4]
- Tenir habilitat per un treball.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Le dictionnaire des citations». Citations. Le Monde. [Consulta: 5 desembre 2016].
- ↑ Verdaguer, 2014, p. Cant I.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». [Consulta: 5 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Fada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Verdaguer, Jacint. Canigó. Minimal, 2014. ISBN 8416196559.