Flama
(S'ha redirigit des de: Flames)
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Una flama és una reacció de combustió que es produeix en una àrea de poca gruixa, que genera calor i que, normalment fa llum.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència.[1]
- (en llatí) Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.
Cató el Vell, de la vellesa. § 71. — Ciceró
- Però amb més seguretat s'apaga la flama progressivament que no de sobte; cessa a poc a poc d'estimar: de segur no recauràs.[2]
- (en llatí) Sed meliore fide paulatim extinguitur ignis / Quam subito; lente desine, tutus eris.
- Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà pas.[4]
- (en francès) Quoi qu'il arrive, la flamme de la résistance française ne doit pas s'éteindre et ne s'éteindra pas.
- Crida a la resistència, 18 de juny de 1940. — Charles de Gaulle
- L'amor, de primer, és com una flama, després com una brasa i finalment, si és sincer, queda un caliu que es revifa a rauxes.[5]
- De teves a meves, 1984. — Pere Calders
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Reses un parenostre a Sant Antoni de Pàdua, perquè ens guardi de foc i de flama i de la gent de Cornellana.[6]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Les flames de l'infern.[7]
- (var.) Les flames del purgatori.[7]
Les penes que han de patir els damnats en aquests llocs d'expiació.
- Incendiar.
- Or i flama.[7]
- De color foc.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Amb el foc em donen vida,
bufant em treuen del món,
igual visc en les altures
com en el lloc més profond.[8]
- Una coseta
molt menudeta,
entra a la cambra
i tot ho emplena.[9]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Ciceró, 1998.
- ↑ Ovidi Nasó, 1979.
- ↑ Bolinches, 2005.
- ↑ «Appel du 18 juin 1940 -l'appel à la Résistance lancé par le général de Gaulle» (
PDF). Fondation Charles de Gaulle, 3-2017. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Calders; 2007, 80.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «flama». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Bassols, 1994.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Calders, Pere. De teves a meves. 3a. ed. Barcelona: Barcanova, 2007. ISBN 9788448921095.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
- Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462.