Foners balears

De Viquidites
Foners balears
El Foner, obra (1898) de Llorenç Rosselló a l'Hort del Rei (Palma)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Els foners balears són coneguts per les fonts clàssiques per la seva perícia en l'art de la fona, i foren molt lloats per historiadors i poetes. En arqueologia, corresponen als pobladors de la cultura talaiòtica.

Citacions d'autors clàssics[modifica | modifica el codi]

Sobre el nom de les illes i els foners[modifica | modifica el codi]

  • [...] vuit-cents setanta balears, nom que pròpiament vol dir 'foners' i que és donat, per la traça amb què fan servir aquesta arma, igualment al seu poble i a la seva illa.[1][2]
Βαλιαρεῖς ὀκτακόσιοι ἑβδομήκοντα, οὓς κυρίως μὲν καλοῦσι σφενδονήτας, ἀπὸ δὲ τῆς χρείας ταύτης συνωνύμως καὶ τὸ ἔθνος αὐτῶν προσαγορεύουσι καὶ τὴν νῆσον.
 — Polibi
  • Hi ha unes altres illes dites Gimnèsies pels grecs, perquè els habitants viuen nuus a l'estiu, i anomenades Baleàrides pels nadius i pels romans, pel fet que són els millors de tots els homes en el llançament de grans pedres amb fones.[3]
Ἄλλαι δ’ὑπάρχουσι νῆσοι [...] ὑπὸ μὲν τῶν Ἑλλήνων ὀνομαζόμεναι Γυμνήσιαι διὰ τὸ τοὺς ἐνοικοῦντας γυμνοὺς τῆς ἐσθῆτος βιοῦν κατὰ τὴν τοῦ θέρους ὥραν, ὑπὸ δὲ τῶν ἐγχωρίων καὶ τῶν Ῥωμαίων προσαγορεύονται Βαλιαρίδες ἀπὸ τοῦ βάλλειν ταῖς σφενδόναις λίθους μεγάλους κάλλιστα τῶν ἁπάντων ἀνθρώπων.
 — Diodor de Sicília
  • Els balears, que els grecs anomenen gimnesis perquè passen l'estiu despullats, són anomenats balears pel llançament de projectils, o bé per Bali, company d'Hèrcules que hi va romandre quan Hèrcules navegava cap a Geríon.[4]
Baleares [...], quos Graeci Gymnesios appellant, quia aestatem nudi exigunt, Baleares a teli missu appellati aut a Balio, Herculis comite ibi relicto, cum Hercules ad Geryonem navigaret.
 — Titus Livi
  • Els grecs anomenaren les Balears Gimnèsies per l'ús de la fona en combat.[5]
Baliares funda bellicosas Graeci Gymnasias dixere.
 — Plini el Vell
  • El poble les anomena Mallorca i Menorca. En aquestes illes es va inventar la fona de llançar pedres, i per això també s'anomenen Balears, perquè ballêin en grec vol dir 'llançar'.[6]
Eas vulgus Maioricam et Minoricam nuncupant. In his primum insulis inventa est funda qua lapides emittuntur, unde et Baleares dictae; ballein enim Graece mittere dicitur.
 — Isidor de Sevilla

Sobre l'origen dels baleàrics[modifica | modifica el codi]

  • I uns altres,[7] després de navegar com a crancs i coberts de pells fins als esculls marins de les Gimnèsies, tendran una vida descalços i sense vestits, armats amb tres fones fetes amb doble corda.[8]
οἱ δ᾽ἀμφικλύστους χοιράδας Γυμνησίας / σισυρνοδῦται καρκίνοι πεπλωκότες / ἄχλαινον ἀμπρεύσουσι νήλιποι βίον, / τριπλαῖς δικώλοις σφενδόναις ὡπλισμένοι.
 — Licòfron de Calcis
  • Les Balears [...] reben aquest nom per Bali, company d'Hèrcules que hi va romandre quan Hèrcules navegava cap a Geríon.[4]
Baleares [...] appellati a Balio, Herculis comite ibi relicto, cum Hercules ad Geryonem navigaret.
 — Titus Livi
  • Es diu que són els millors en la fona, i que en varen aprendre, tal com diuen, principalment a partir que els fenicis ocuparen les illes.[9]
σφενδονῆται ἄριστοι λέγονται· καὶ τοῦτ’ ἤσκησαν, ὥς φασι, διαφερόντως ἐξ ὅτου Φοίνικες κατέσχον τὰς νήσους.
 — Estrabó
  • N'hi ha que diuen que les Gimnèsies foren colonitzades per gent de Rodes quan tornaven de Troia [...] Es diu que els gimnesis són anomenats baleàrics pels fenicis, i que és per això que les Gimnèsies reben el nom de Baleàrides.[10]
Tινὲς δὲ μετὰ τὴν ἐκ Τροίας ἄφοδον τὰς Γυμνησίας νήσους ὑπ’αὐτῶν κτισθῆναι λέγουσιν [...] φασὶ δὲ τοὺς γυμνῆτας ὑπὸ φοινίκων Βαλεαρίδας λέγεσθαι, διὸ καὶ τὰς Γυμνησίας Βαλεαρίδας λεχθῆναι.
 — Estrabó
  • [...] la fona balear de bales alades, portadora de guerra, que té Tlepòlem per ancestre i Lindos per origen, [...][11]
[...] cui Tlepolemus sator et cui Lindus origo, / funda bella ferens Baliaris et alite plumbo [...]
 — Sili Itàlic
  • Es diu que els grecs, després d'errar un temps, arribaren a diversos llocs i s'hi establiren [...] alguns dels quals, a les illes de prop d'Ibèria [...] El poble de Tlepòlem arribà a Creta, i més tard foren desplaçats pels vents i habitaren les illes ibèriques.[12]
Ὅτι πλανηθέντες Ἕλληνες ἄλλοι ἀλλαχοῦ κατάραντες κατοικοῦσιν [...] τινὲς δὲ πρὸς τὰς πλησίον Ἰβηρίας νήσους [...] οἱ τοῦ Τληπολέμου προσίσχουσι Κρήτῃ, εἶτα ὑπ’ἀνέμων ἐξωσθέντες περὶ τὰς Ἰβηρικὰς νήσους ᾤκησαν.
 — Pseudo-Apol·lodor
  • ¿Per quin motiu els habitants de les illes de vora les columnes d'Hèrcules s'anomenen gimnetes? Per mor d'uns companys d'Odisseu, que naufragaren i se salvaren, nus i despullats, nedant cap aquestes illes, i s'hi establiren. Amb el temps, quan tengueren fills amb les dones del país, els anomenaren gimnetes, recordant la manera en què ells mateixos se salvaren.[13]
Διὰ τί οἱ ἐγγὺς Ἡρακλείω̣ν στηλῶν νησιῶται / Γυμνῆτες ὀνομάζονται; ὅτι Ὀδυσσέως ἑταῖροι, γυμνοὶ καὶ ἄχλαινοι ναυαγοί, ἐσώθησαν / διεκνηξάμενοι ἐν ταῖς νήσοις καὶ ἐν ταύταις ᾤκησαν. / χρόνῳ δὲ τεκνώσαντες εἶτα ἐξ ἐπιχωρίων γυναικῶν, / γυμνῆτας τοὺς υἱοὺς, τῆς ἑυτῶν σωτηρίας μνησθέντϵ̣ς, / ὠνόμασαν.
 — Papir d'Oxirrinc 2688, Autor desconegut
  • Els habitants de les Illes Baleàriques foren els cananeus, que fugien de la vista de Josuè, fill de Nave.[14]
Insulae [...] Valliaricae [...] Harum inhabitatores fuerunt Cananei fugientes a facie Jesu, fili Nave.
 — Liber Generationis Mundi, Autor desconegut
  • Geríon va ser rei d'Hispània. El representen amb tres cossos perquè va governar les tres illes situades devora Hispània: la Balear Menor, la Major i Eivissa. També el representen amb un ca de dos caps, perquè era molt poderós en batalles tant navals com terrestres.[15]
Geryones rex fuit Hispaniae. qui ideo trimembris fingitur, quia tribus insulis praefuit, quae adiacent Hispaniae: Baliaricae Minori et Maiori et Ebuso. fingitur etiam bicipitem canem habuisse, quia et terrestri et navali certamine plurimum potuit.
 — Servi

Sobre l'armament i les tècniques de combat[modifica | modifica el codi]

  • [...] Després de navegar coberts de pells fins als esculls marins de les Gimnèsies, tendran una vida descalços i sense vestits, armats amb tres fones fetes amb doble corda.[8]
[...] σισυρνοδῦται καρκίνοι πεπλωκότες / ἄχλαινον ἀμπρεύσουσι νήλιποι βίον, / τριπλαῖς δικώλοις σφενδόναις ὡπλισμένοι.
 — Licòfron de Calcis
  • El seu armament són tres fones: una la porten entorn del cap, l'altra entorn del cos i la tercera a les mans. En combat poden llançar pedres molt més groses que els altres foners, i amb tanta força que és com si el tir sortís disparat amb una catapulta. Per això, en els assalts a ciutats murades, disparen i anul·len els qui defensen els bastions, i a camp obert rompen els escuts, els cascs i qualsevol casta d'armadura.[3]
Ὁπλισμὸς δ’ἐστὶν αὐτοῖς τρεῖς σφενδόναι, καὶ τούτων μίαν μὲν περὶ τὴν κεψαλὴν ἔχουσιν, ἄλλην δὲ περὶ τὴν γαστέρα, τρίτην δ’ἐν ταῖς χερσί. κατὰ δὲ τὰς πολεμικὰς χρείας βάλλουσι λίθους πολὺ μείζους τῶν ἄλλων οὕτως εὐτόνως, ὥστε δοκεῖν τὸ βληθὲν ἀπό τινος καταπέλτου φέρεσθαι· διὸ καὶ κατὰ τὰς τειχομαχίας ἐν ταῖς προσβολαῖς τύπτοντες τοὺς ἐπὶ τῶν ἐπάλξεων ἐφεστῶτας κατατραυματίζουσιν, ἐν δὲ ταῖς παρατάξεσι τούς τε θυρεοὺς καὶ τὰ κράνη καὶ πᾶν σκεπαστήριον ὅπλον συντρίβουσι.
 — Diodor de Sicília
  • Els fenicis foren els primers d'ensenyar-los a vestir amb túniques d'orles amples. Tot i així, anaven al combat descenyits, amb un escut de pell de cabra a la mà i un venable endurit al foc rarament provist d'una petita punta de ferro. Entorn del cap portaven tres fones fetes de melàncranis[16], de cerres o de nervis d'animals: la llarga pels llançaments més llunyans, la curta pels de curta distància i la mitjana pels mitjans.[9]
Oὗτοι δὲ καὶ ἐνδῦσαι λέγονται πρῶτοι τοὺς ἀνθρώπους χιτῶνας πλατυσήμους. ἄζωστοι δ’ἐπὶ τοὺς ἀγῶνας ἐξῄεσαν, αἰγίδα περὶ τῇ χειρὶ ἔχοντες καὶ πεπυρακτωμένον ἀκόντιον, σπάνιον δὲ καὶ λελογχωμένον σιδήρῳ μικρῷ. σφενδόνας δὲ περὶ τῇ κεφαλῇ τρεῖς μελαγκρανίνας ἢ τριχίνας ἢ νευρίνας, τὴν μὲν μακρόκωλον πρὸς τὰς μακροβολίας, τὴν δὲ βραχύκωλον πρὸς τὰς ἐν βραχεῖ βολάς, τὴν δὲ μέσην πρὸς τὰς μέσας.
 — Estrabó
  • Tots lluiten amb tres fones.[17]
Tribus quisque fundis proeliantur.
 — Florus

Sobre la transmissió de l'art de la fona als fills[modifica | modifica el codi]

  • I les mares ensenyaran als fills petits, dejuns, l'art del foner; car no n'hi haurà cap que se'n durà el pa a la boca abans que no haja ferit amb una pedrada precisa el bocí de pa col·locat damunt una estaca com a blanc.[8]
ὧν αἱ τεκοῦσαι τὴν ἑκηβόλον τέχνην / ἄδορπα παιδεύσουσι νηπίους γονάς. / οὐ γάρ τις αὐτῶν ψίσεται πύρνον γνάθῳ, / πρὶν ἂν κρατήσῃ ναστὸν εὐστόχῳ λίθῳ / ὑπὲρ τράφηκος σῆμα κείμενον σκοποῦ.
 — Licòfron de Calcis
  • La causa d'això és la pràctica constant des que són petits, quan les mares els obliguen a practicar contínuament amb la fona: col·loquen com a objectiu un bocí de pa penjat d'una soca i no obtenen el consentiment de la mare per menjar-se'l fins que no l'encerten [amb la fona].[3]
αἴτιαι δὲ τούτων αἱ συνεχεῖς ἐκ παίδων μελέται, καθ’ ἃς ὑπὸ τῶν μητέρων ἀναγκάζονται παῖδες ὄντες συνεχῶς σφενδονᾶν· προκειμένου γὰρ σκοποῦ κατά τι ξύλον ἠρτημένου ἄρτου, οὐ πρότερον δίδοται τῷ μελετῶντι φαγεῖν, ἕως ἂν τυχὼν τοῦ ἄρτου συγχωρούμενον λάβῃ παρὰ τῆς μητρὸς καταφαγεῖν τοῦτον.
 — Diodor de Sicília
  • Aquests homes estan avesats a llançar pedres de mig quilo, i contribueixen molt a la victòria en moments de perill, car de ben petits practiquen l'art de la fona a casa seva.[18]
οἱ γὰρ ἄνδρες οὗτοι μναιαίους λίθους βάλλειν εἰωθότες μεγάλα συμβάλλονται πρὸς νίκην ἐν τοῖς κινδύνοις, ὡς ἂν ἐκ παίδων παρ’αὐτοῖς τῆς ἐν ταῖς σφενδόναις γυμνασίας διαπονουμένης.
 — Diodor de Sicília
Foner atalaiant l'horitzó, obra de Jaume Mir a Calonge
  • De petits practiquen tant amb la fona que no donen pa als fills de cap altra manera que si l'encerten amb la fona.[9]
ἠσκοῦντο δ’ἐκ παίδων οὕτως ταῖς σφενδόναις ὥστ’ οὐδ’ ἄλλως τοῖς παισὶν ἄρτον ἐδίδοσαν ἄνευ τοῦ τῇ σφενδόνῃ τυχεῖν.
 — Estrabó
  • Els fills no reben de les mares altre menjar que el que elles els indiquen i ells encerten [amb la fona].[17]
Cibum puer a matre non accipit, nisi quem ipsa monstrare percusserit.
 — Florus
  • Les mares no permeten als fills de tocar el menjar si no l'encerten amb una pedra llançada amb fona.[19]
Matres paruos filios nullum cibum contingere sinerent, nisi quem ex funda destinato lapide percussissent.
 — Vegeci

La conquesta dels romans[modifica | modifica el codi]

  • Una vegada uns malfactors varen fer causa comú amb els pirates i varen cobrar mala fama, i Metel, anomenat el Baleàric, va marxar contra ells. Ell mateix va fundar les ciutats que hi ha [...] Metel, quan navegava cap a les illes, estenia pells per damunt les cobertes per protegir-se de les fones. Va portar tres mil colons romans d'Ibèria.[9]
Kακούργων δέ τινων ὀλίγων κοινωνίας συστησαμένων πρὸς τοὺς ἐν τοῖς πελάγεσι ληιστάς, διεβλήθησαν ἅπαντες͵ καὶ διέβη Μέτελλος ἐπ’αὐτοὺς ὁ Βαλιαρικὸς προσαγορευθείς, ὅστις καὶ τὰς πόλεις ἔκτισε [...] διόπερ ὁ Μέτελλος προσπλέων πρὸς τὰς νήσους δέρρεις ἔτεινεν ὑπὲρ τῶν καταστρωμάτων σκέπην πρὸς τὰς σφενδόνας. εἰσήγαγε δὲ ἐποίκους τρισχιλίους τῶν ἐκ τῆς Ἰβηρίας Ῥωμαίων.
 — Estrabó
  • En aquell temps, els balears havien infestat la mar de pirates feroços. Ja és sorprenent que uns homes salvatges i ferotges gosin contemplar la mar de dalt dels penya-segats; però no es limitaven a això, sinó que aterrien els vaixells que passaven atacant-los desprevengudament amb les seves barques rudimentàries. Quan albiraren la flota romana que s'acostava per mar la veieren com un botí, i s'aventuraren a atacar-la, i en un primer atac cobriren la flota d'un nívol immens de macs i pedres. Però aquesta pedregada no va atemorir durant gaire temps els romans, que, quan entraren en combat cos a cos, els feren tastar les seves fulles i les seves llances, i fugiren cap a la costa cridant com a bèsties, s'escamparen pels turons[20] del voltant i els hagueren de cercar per derrotar-los.[17]
Baleares per id tempus insulae piratica rabie maria corruperat. Homines feros atque silvestris mireris ausos a scopulis suis saltem maria prospicere. Ascendere etiam inconditas rates et praeternavigantes subinde inopinato impetu terruere. Sed cum venientem ab alto Romanam classem prospexissent, praedam putantes, ausi etiam occurrere, et primo impetu ingenti lapidum saxorumque nimbo classem operuerunt [...] Sed non diu lapidatione terruere Romanos. Nam postquam comminus ventum est expertique rostra et pila venientia, pecudum in morem clamorem sublato petierunt fuga litora, dilapsique in proximos tumulos quaerendi fuerunt ut vincerentur.
 — Florus
Vigia, obra de Jaume Mir a Felanitx

Referències als baleàrics com els millors foners[modifica | modifica el codi]

  • No hi ha cap altre poble que excel·leixi tant en aquesta art com els balears.[21]
nec quisquam alterius gentis unus tantum ea arte quantum inter omnes alios Baliares excellunt.
 — Titus Livi
  • Encara que són pacífics, tot i així es diu que són els millors foners.[9]
Καίπερ εἰρηναῖοι ὄντες͵ ὅμως σφενδονῆται ἄριστοι λέγονται.
 — Estrabó

Els foners balears en la poesia llatina[modifica | modifica el codi]

  • [...] és el moment de ferir les daines fent girar les cordes d'estopa de la fona balear.[22]
tum figere damnas / stuppea torquentem Balearis verbera fundae.
 — Virgili
  • [...] s'encengué com quan la fona baleàrica llança el plom.[23]
non secus exarsit, quam cum Balearica plumbum funda iacit.
 — Ovidi
  • [...] la fera, separant les ones amb l'embranzida del pit, era tan lluny dels esculls com l'espai que pot recórrer a l'aire el plom llançat per la fona baleàrica.[24]
Sic fera dimotis impulsu pectoris undis / tantum aberat scopulis quantum Balearica torto / funda potest plumbo medii transmittere caeli.
 — Ovidi
  • Els balears, que mesclen el combat amb la seva bala retorçada, [...][25]
[...] torto miscens Baliaris proelia plumbo [...]
 — Sili Itàlic
  • [...] ara tesar sagetes amb l'arc, suara llançar projectils amb la passetja balear.[26]
nunc spicula cornu / tendere, nunc glandes Baleari spargere funda.
 — Claudi Claudià

Citacions d'autors moderns[modifica | modifica el codi]

  • I veig guerrers que, mig desnuus, combaten / damunt ton caramull.[27]
 — Miquel Costa i Llobera
  • Los balears penjada duen al braç la fona, / trenada amb tres badies de cànem o de pell, / quan de sa roda encesa, que força i foc li dona, / la pedra surt brunzenta, o aterra o fa portell.[28]
 — Jacint Verdaguer
  • [...] els romans ocuparen l'illa, després d'haver-la disputat durant molt de temps als seus habitants, molt celebrats per la seva habilitat per manejar la fona.[29]
[...] les Romains occupaient l'île, après l'avoir longtemps disputée aux habitants déjà célèbres par leur habileté à manier la fronde.
 — Jules Verne
  • Colrats, fornits i àgils, vestits de rasa pell, / cenyida al cos la fona de triplicat cordell [...][30]
 — Miquel Costa i Llobera
  • Arreu, arreu brunzien les pedres dels foners / damunt les alteroses onades d'estrangers.[30]
 — Miquel Costa i Llobera
  • Esgarriat i ombrívol, enèrgic, indomable, / d'aquells que no se vinclen al jou de l'estranger, / quan l'illa té retuda Cartago formidable, / rondeja en les nits clares un desditxat foner.[31]
 — Miquel dels Sants Oliver
  • [...] La virior gimnèsica / que amb ses fones vencé les hosts romanes.[32]
 — Guillem Colom

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Polibi, Històries, III, 33.5.
  2. Livi, Ab Urbe Condita, XXI, 21.10
  3. 3,0 3,1 3,2 Diodor, Biblioteca històrica, V, 16-18.
  4. 4,0 4,1 Livi, Periochae, LX.
  5. Plini el Vell, Història Natural, III, 77.
  6. Isidor, Etimologies, XIV, 6.44.
  7. Un escoli a aquest passatge ens permet saber que aquests versos s'inspiren probablement en un passatge (perdut) de l'historiador Timeu. Segons aquest passatge, els qui arribaren a les Gimnèsies foren els beocis.
  8. 8,0 8,1 8,2 Licòfron, Alexandra, 633-641.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Estrabó, Geografia, III, 5.1.
  10. Estrabó, Geografia, 14, 2.10.
  11. Sili Itàlic, Púnica, III 364-365.
  12. Biblioteca d'Apol·lodor, epítome, 6.15.
  13. P. Oxy. 2688, vv 26-32.
  14. Liber Generationis Mundi.
  15. Servi, Comentari a l'Eneida, VII, 622.
  16. Un escoli ens informa que es tracta d'una casta de jonc emprat per fer corda. Es podria tractar de l'schoenus nigricans o del juncus maritimus.
  17. 17,0 17,1 17,2 Florus, Gestes dels romans, I, 43.
  18. Diodor de Sicília, Biblioteca Històrica, XIX, 109.1.2.
  19. Vegeci, De Re Militari, I, 16.
  20. Pel mot tumulos hom ha volgut interpretar, en comptes de 'muntanya', 'construcció elevada', i així veure una referència als talaiots.
  21. Livi, Ab Urbe Condita, XXVIII, 37.
  22. Virgili, Geòrgiques, I 308-309.
  23. Ovidi, Les Metamorfosis, II 727-728.
  24. Ovidi, Les Metamorfosis, IV 708-710.
  25. Sili Itàlic, Púnica, IX 233.
  26. Claudià, Panegíric del tercer consulat d'Honori August, 49-50.
  27. Costa i Llobera, Miquel. «A un claper». A: Poesies, 1885. 
  28. Verdaguer, Jacint. Canigó, VII, 1886. 
  29. Verne, Jules. Clovis Dardentor. Paris: Hetzel, 1900, p. 82. 
  30. 30,0 30,1 Costa i Llobera, Miquel. «La deixa del geni grec». A: Tradicions i fantasies. Editorial Moll, 1991 (1903) (Biblioteca bàsica de Mallorca, 47). 
  31. Oliver, Miquel dels Sants. «El foner». A: Poesies. Editorial Moll, 1991 (1906), p. 40 (Biblioteca bàsica de Mallorca, 47). 
  32. Colom, Guillem «Brindis de tardor». La Nostra Terra, 1929, pàg. 530.

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Blanes i Blanes, Coloma; Bonet i Rosselló, Joana; Font i Jaume, Alexandre; Rosselló i Callejas, Aina Maria. Les illes a les fonts clàssiques. Miquel Font editor, 1990. ISBN 84-86366-65-8. 
  • Nadal Cañellas, Joan. Els foners balears. Grup Serra, 2000.  Amb il·lustracions de Jaume Mir.