Guatlla
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Guatlla comuna (Coturnix coturnix) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
| Taxonomia | |
 |
La guatlla, guatla o guàtlera és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids. Les guatlles són ocells d'aspecte arrodonit i d'alimentació principalment granívora per bé que també complementen la seva dieta amb insectes. Fan el niu a terra, de vegades dins dels camps de cereals.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Una guatlla n'he sentida que d'amors ne té'l seu cant; jo no sé si és guatlla o nina; té les plomes dauradetes: no he vist res de més galant.[1]
Notes folk-loriques de la vall d'Ager, 1899.
Notes folk-loriques de la vall d'Ager, 1899.- La guatlla que n'heu sentida, gran jove, vós no l'haureu; no era guatlla, que era nina: que pegarà voladeta y de vista la perdreu.[1]
- Notes folk-loriques de la vall d'Ager, 1899.
- La guatlla que n'he sentida, donzelleta, sí l'hauré; jo no sé si és guatlla o nina; que só caçador de vol y meno goç perdiguer.[1]
- Notes folk-loriques de la vall d'Ager, 1899.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
Ésser molt beneit.
Ésser molt beneit.- Ésser una cosa molt dolenta, nociva.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Porcioles, 1899, p. 22.
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «guatlla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Porcioles, Joan de. Notes folk-loriques de la Vall d'Ager (en català). Barcelona: Llibr. L'Avenç, 1899.