Josep-Lluís Carod-Rovira

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira - 001.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Cambrils
17 de maig de 1952 (67 anys)
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que fou vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004. Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit del que fou president entre el 2004 i el 2008.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Book icoline.svg Carod.cat.
  • Ser català no és una herència. És una opció.[1]
Book icoline.svg Carod.cat.
  • Catalunya és incompatible amb Espanya perquè és un Estat que no permet l'exercici de les llibertats.[2]
Book icoline.svg Barcelona, 11 de setembre de 2007.
  • Catalunya no està disposada a tolerar més imposicions. No és una ONG solidària, és un país que té necessitats socials i objectius de modernització per aconseguir, i per tant està cansada de ser la fabrica d'impostos d'Espanya.[3]
Book icoline.svg Le Soler (França), 30 d'agost de 2008.
  • Els successius governs espanyols han concebut Catalunya com una font segura de finançament, però ha arribat l'hora que els catalans decidim si ens convé o no (seguir sent-ho).[3]
Book icoline.svg Le Soler (França), 30 d'agost de 2008.

Articles d'opinió[modifica | modifica el codi]

  • Hem normalitzat la propietat del país: ara, el país és de tots.[4]
Book icoline.svg Avui, 6 de juny de 2010.
  • Han fet servir els jardins públics com a urinari, han pintat el monument al President Macià i han donat una imatge del país marginal, xavacana i basta. Potser es tractava d’això, ben mirat... Aquesta és la Catalunya que volem?[5]
Book icoline.svg Nació Digital.cat, 16 de juny de 2011.
Article d'opinió sobre les acampades del moviment dels indignats
  • Tenen, els espanyols, tot el dret del món a indignar-se. Però si volen fer-ho, com a espanyols, el millor és que no s'equivoquin en el mapa i es manifestin, s’indignin, es pixin, pintin, escridassin i insultin, allà on els correspon: al seu país[5]
Book icoline.svg Nació Digital.cat, 16 de juny de 2011.
Article d'opinió sobre les acampades del moviment dels indignats
  • En tot moment vam defensar la inconveniència de la via militar, per motius ètics i polítics, i vam fer l'elogi de la via democràtica, l'única capaç d'articular una majoria per a la independència que fos respectada a nivell internacional i davant la qual Espanya no tindria més remei que negociar la partició de l'Estat i la secessió.[6]
Book icoline.svg El Punt Avui, 21 d'octubre de 2011.
Relat de Josep-Lluís Carod-Rovira sobre la reunió mantinguda amb dirigents d'ETA el gener del 2004

Sobre el català[modifica | modifica el codi]

  • Si nosaltres no valorem el que és nostre, ningú ho farà per nosaltres.[7]
  • Ningú no té per què avergonyir-se d'allò que estima perquè és seu. Una llengua només s'estima de debò si es fa servir.[7]
  • La llengua és de tots. No és més de Catalunya que d'un altre territori de parla catalana.[7]
  • El català funciona com una veritable llengua nacional que parla tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers.[7]
  • Hem sobreviscut al pas del temps, no des de la imposició del monolingüisme, sinó per la convicció de les persones que l'han volgut fer seva.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Josep-Lluís Carod-Rovira». Josep-Lluís Carod-Rovira, cop. 2009. Arxivat de l'original en 1287859695. [Consulta: 17 setembre 2012].
  2. «Carod: "Catalunya és incompatible amb Espanya" perquè aquesta "no respecta les llibertats"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 11 de setembre de 2007. [Consulta: 14 març 2012].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 «Carod: "Catalunya està cansada de ser la fàbrica d'impostos d'Espanya"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 30 d'agost de 2008. [Consulta: 14 març 2012].[Enllaç no actiu]
  4. Virgo, Xevi; González, David. «Entrevista: Josep-Lluís Carod-Rovira Vicepresident del govern de la Generalitat». Avui. Barcelona: Diari Avui, 6 de juny de 2010. Arxivat de l'original en 1315522931. [Consulta: 14 març 2012].
  5. 5,0 5,1 Carod-Rovira, Josep-Lluís. «Indignació espanyola». Nació Digital.cat. Barcelona: GrupNacióDigital, 16 de juny de 2011. [Consulta: 14 març 2012].
  6. Carod-Rovira, Josep-Lluís. «"De Perpinyà a Aiete", article de Josep-Lluís Carod-Rovira». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 21 d'octubre de 2011. [Consulta: 14 març 2012].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 36. ISBN 978-84-92718-67-2.