Vés al contingut

Ludwig van Beethoven

De Viquidites
Ludwig van Beethoven
Retrat de Ludwig van Beethoven (1820)
de Joseph Karl Stieler
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Bonn
16 de desembre de 1770
Mort Viena
26 de març de 1827 (56 anys)
Ocupació Compositor
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 — Viena, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. La seva obra es va estendre des del període clàssic fins a inicis del romanticisme musical.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • «Hi ha moments en que em sembla que el llenguatge no serveix absolutament per a res.»[1]
    (en alemany) Es gibt Momente, wo ich finde, daß die Sprache noch gar nichts ist.
  • «Recomaneu als vostres fills que siguin virtuosos, només la virtut pot portar la felicitat, no els diners.»[1]
    (en alemany) Empfehlt euren Kindern Tugend: Sie allein kann glücklich machen, nicht Geld.
  • «Home, ajuda't a tu mateix!»[2]
    (en alemany) O Mensch, hilf dir selber!
    Paraules afegides a un manuscrit que li va deixar Ignaz Moscheles
  • «Per a tu, pobre Beethoven, no hi ha felicitat en el món, has de crear-la en tu mateix. Només a les regions de l'ideal pots trobar amics.»[3]
    Carta de Ludwig van Beethoven a Gleichestein.
  • «Vull agafar el destí per la seva gola, mai més em tornarà a arrossegar a la seva voluntat.»[4]
    (en alemany) Ich will dem Schicksal in den rachen greifen, ganz niederbeugen soll es mich gewiß nicht.
    Escrit al seu amic Franz Gerhard Wegeler, mentre componia la Simfonia núm. 2, 1801-02
  • «Quan em miro en el context de l'Univers, qui sóc jo i qui és, l'anomenat el més gran.»[5]
    (en alemany) Und wenn ich mich im Zusammenhang des Universums betrachte, was bin ich und was ist der - den man den Größten nennt - und doch - ist wieder hierin das Göttliche des Menschen.
    Carta a l'Estimada Immortal (destinatari desconegut), 6/7 de juliol de 1812
  • «L'art i la ciència eleven les persones a la divinitat.»[6]
    (en alemany) Die Kunst und die Wissenschaft erhöhen den Menschen bis zur Gottheit.
    Carta? a Emili M. d'Hamburg, 17 de juliol de 1812
  • «L'autèntica amistat només pot basar-se en la combinació de naturaleses similars.»[7]
    (en alemany) Wahre Freundschaft kann nur beruhn auf der Verbindung ähnlicher Naturen.
    Diari personal, 1812-1818
    Probablement inspirada en citacions d'autors clàssics, com per exemple, Ciceró: "El veritable amic és com un altre jo."
  • «Doctor, tanca les portes a la mort! La música tornarà a ajudar en aquesta hora de necessitat.»[3]
    Carta de Ludwig van Beethoven al seu metge Braunhofer, 1825

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
  • «L'art! Qui l'entén, amb qui es pot discutir sobre aquesta gran deessa!»[6]
    (en alemany) Die Kunst! – Wer versteht die, mit wem kann man sich bereden über diese große Göttin!
    Carta de Ludwig van Beethoven a Bettina Brentano, de dubtosa autenticitat, 11 d'agost de 1810
  • «La música és una revelació més gran que tota la saviesa i la filosofia.»[6][8]
    (en alemany) Musik is höhere Offenbarung als alle Weisheit und Philosophie.
    Carta de Bettina Brentano a Johann Wolfgang von Goethe, que atribueix algunes citacions a Ludwig van Beethoven, 28 de maig de 1810
  • «La melodia és la vida sensual de la poesia.»[6]
    (en alemany) Melodie ist das sinnliche Leben der Poesie.
    Carta de Bettina Brentano a Johann Wolfgang von Goethe, que atribueix algunes citacions a Ludwig van Beethoven, 28 de maig de 1810
  • «L'home ha de vèncer el foc de la música amb la seva ment.»[6]
    (en alemany) Dem Mann muß Musik Feuer aus dem Geist schlagen.
    Carta de Ludwig van Beethoven a Bettina Brentano, de dubtosa autenticitat, agost de 1812
  • «Tots els homes seran germans.»[9]
    (en alemany) Alle Menschen werden Brüder.
    Simfonia núm. 9 en re menor op. 125, 1824
    L'últim moviment de la simfonia incorpora el poema Oda a l'Alegria (Ode an die Freude) de Friedrich Schiller, publicat l'any 1785 i revisat posteriorment el 1803.

Citacions sobre Beethoven

[modifica | modifica el codi]
  • «Qui vingui després ell no continuarà; haurà de tornar a començar, perquè aquest precursor ha acabat la seva obra allà on acaben els límits de l'art.»[3]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,0 1,1 «zitate.eu» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2014].
  2. ↑ Sonneck, O.G. Beethoven: impressions by his contemporaries. New York: Dover Publications, 1967, p. 94 [Consulta: 18 setembre 2014]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Eynde, Juan van den. Ludwig van Beethoven. [Madrid]: Rueda J.M., [2000] (Grandes biografías). ISBN 8487507433. 
  4. ↑ Caeyers, Jan. Beethoven : der einsame Revolutionär; eine Biographie. München: Beck, 2012, p. 257. ISBN 9783406631283 [Consulta: 18 setembre 2014]. 
  5. ↑ «Philosophie und Religion». Beethoven-Haus Bonn. Arxivat de l'original el 1457229707. [Consulta: 18 setembre 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Kunst und Musik». Beethoven-Haus Bonn. [Consulta: 18 setembre 2014].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Freundschaft». Beethoven-Haus Bonn. Arxivat de l'original el 1457214464. [Consulta: 18 setembre 2014].
  8. ↑ Gener, Ramon. Si Beethoven pogués escoltar-me. Barcelona: Ara Llibres, 2014. ISBN 9788415642756. 
  9. ↑ Hamermann, Nora «An Early Setting of Schiller's ‘Ode to Joy’». Fidelio, Vol. II, No. 1, Spring 1993, pàg. 65-67 [Consulta: 12 octubre 2014].

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Ludwig_van_Beethoven&oldid=131882»