Ludwig van Beethoven

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven
Retrat de Ludwig van Beethoven (1820)
de Joseph Karl Stieler
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 — Viena, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. La seva obra es va estendre des del període clàssic fins a inicis del romanticisme musical.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Hi ha moments en que em sembla que el llenguatge no serveix absolutament per a res.[1]
(en alemany) Es gibt Momente, wo ich finde, daß die Sprache noch gar nichts ist.
  • Recomaneu als vostres fills que siguin virtuosos, només la virtut pot portar la felicitat, no els diners.[1]
(en alemany) Empfehlt euren Kindern Tugend: Sie allein kann glücklich machen, nicht Geld.
  • Home, ajuda't a tu mateix![2]
(en alemany) O Mensch, hilf dir selber!
Book icoline.svg Paraules afegides a un manuscrit que li va deixar Ignaz Moscheles.
  • Per a tu, pobre Beethoven, no hi ha felicitat en el món, has de crear-la en tu mateix. Només a les regions de l'ideal pots trobar amics.[3]
Book icoline.svg Carta de Ludwig van Beethoven a Gleichestein..
  • Vull agafar el destí per la seva gola, mai més em tornarà a arrossegar a la seva voluntat.[4]
(en alemany) Ich will dem Schicksal in den rachen greifen, ganz niederbeugen soll es mich gewiß nicht.
Book icoline.svg Escrit al seu amic Franz Gerhard Wegeler, mentre componia la Simfonia núm. 2, 1801/02.
  • Quan em miro en el context de l'Univers, qui sóc jo i qui és, l'anomenat el més gran.[5]
(en alemany) Und wenn ich mich im Zusammenhang des Universums betrachte, was bin ich und was ist der - den man den Größten nennt - und doch - ist wieder hierin das Göttliche des Menschen.
Book icoline.svg Carta a l'Estimada Immortal (destinatari desconegut), 6/7 de juliol de 1812.
(en alemany) Die Kunst und die Wissenschaft erhöhen den Menschen bis zur Gottheit.
Book icoline.svg Carta? a Emili M. d'Hamburg, 17 de juliol de 1812.
  • L'autèntica amistat només pot basar-se en la combinació de naturaleses similars.[7]
(en alemany) Wahre Freundschaft kann nur beruhn auf der Verbindung ähnlicher Naturen.
Book icoline.svg Diari personal, 1812-1818.
Probablement inspirada en cites d'autors clàssics, com per exemple, Ciceró: "El veritable amic és com un altre jo."
  • Doctor, tanca les portes a la mort! La música tornarà a ajudar en aquesta hora de necessitat.[3]
Book icoline.svg Carta de Ludwig van Beethoven al seu metge Braunhofer, 1825.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • L'art! Qui l'entén, amb qui es pot discutir sobre aquesta gran deessa![6]
(en alemany) Die Kunst! – Wer versteht die, mit wem kann man sich bereden über diese große Göttin!
Book icoline.svg Carta de Ludwig van Beethoven a Bettina Brentano, de dubtosa autenticitat, 11 d'agost de 1810.
  • La música és una revelació més gran que tota la saviesa i la filosofia.[6][8]
(en alemany) Musik is höhere Offenbarung als alle Weisheit und Philosophie.
Book icoline.svg Carta de Bettina Brentano a Johann Wolfgang von Goethe, que atribueix algunes citacions a Ludwig van Beethoven, 28 de maig de 1810.
  • La melodia és la vida sensual de la poesia.[6]
(en alemany) Melodie ist das sinnliche Leben der Poesie.
Book icoline.svg Carta de Bettina Brentano a Johann Wolfgang von Goethe, que atribueix algunes citacions a Ludwig van Beethoven, 28 de maig de 1810.
  • L'home ha de vèncer el foc de la música amb la seva ment.[6]
(en alemany) Dem Mann muß Musik Feuer aus dem Geist schlagen.
Book icoline.svg Carta de Ludwig van Beethoven a Bettina Brentano, de dubtosa autenticitat, agost de 1812.
  • Tots els homes seran germans.[9]
(en alemany) Alle Menschen werden Brüder.
Book icoline.svg Simfonia núm. 9 en re menor op. 125, 1824.
L'últim moviment de la simfonia incorpora el poema Oda a l'Alegria (Ode an die Freude) de Friedrich Schiller, publicat l'any 1785 i revisat posteriorment el 1803.

Cites sobre Beethoven[modifica | modifica el codi]

  • Qui vingui després ell no continuarà; haurà de tornar a començar, perquè aquest precursor ha acabat la seva obra allà on acaben els límits de l'art.[3]
Book icoline.svg  — Franz Grillparzer

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «zitate.eu» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2014].
  2. Sonneck, O.G. Beethoven: impressions by his contemporaries. New York: Dover Publications, 1967, p. 94 [Consulta: 18 setembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Eynde, Juan van den. Ludwig van Beethoven. [Madrid]: Rueda J.M., [2000] (Grandes biografías). ISBN 8487507433. 
  4. Caeyers, Jan. Beethoven : der einsame Revolutionär; eine Biographie. München: Beck, 2012, p. 257. ISBN 9783406631283 [Consulta: 18 setembre 2014]. 
  5. «Philosophie und Religion». Beethoven-Haus Bonn. [Consulta: 18 setembre 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Kunst und Musik». Beethoven-Haus Bonn. [Consulta: 18 setembre 2014].
  7. «Freundschaft». Beethoven-Haus Bonn. [Consulta: 18 setembre 2014].
  8. Gener, Ramon. Si Beethoven pogués escoltar-me. Barcelona: Ara Llibres, 2014. ISBN 9788415642756. 
  9. Hamermann, Nora. «An Early Setting of Schiller's ‘Ode to Joy’». Fidelio. Vol. II. No. 1, p. 65-67 [Consulta: 12 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]