María Mendoza de Vives
Aparença
Retrat de María Mendoza de Vives | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Ardales (Província de Màlaga), 19 de desembre de 1821 |
Mort |
Barcelona, 21 de febrer de 1894 (72 anys) |
Ocupació | Escriptora, poetessa i novel·lista |
María Mendoza de Vives (Ardales, 1819 o 19 de desembre de 1821 - Barcelona, 1894) fou una escriptora espanyola especialitzada en el gènere poètic costumista i el conte moral.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en castellà) La felicidad, hijos míos, no existe sino en el cumplimiento de nuestros deberes.
- Preferències d'un pare, a El llibre de l'obrer, 1862.
- Darrere l'alt Tibidabo / ja comença el sol a tramuntar, / de la ciutat dels cims / corona tan solament, / tot fent-la més obaga / al daurar els seus capitells.[2]
- (en castellà) Tras el alto Tibidabo / pronto el sol a trasponerse, / de la ciudad los remates / corona tan solamente, / haciéndola más sombría / al dorar sus chapiteles.
- No hay venganza sin castigo, a Revista de Cataluña, 1862.
- Per la plana en què el Besòs / porta el seu clar corrent, / no lluny de la ciutat / que del seu marge sembla, / és verger al costat dels mars / de flors un ramell; / un darrere l'altre, sumits / en un silenci solemne, / dos homes d'estrany port / creuen petit bosquet agrest.[2]
- (en castellà) Por el llano en que el Besós / lleva su clara corriente, / no léjos de la ciudad / que de su margen parece, / es vergel junto a los mares / de flores un ramillete; / uno tras otro, sumidos / en un silencio solemne, / dos hombres de estraño porte / cruzan bosquecillo agreste.
- No hay venganza sin castigo, a Revista de Cataluña, 1862.
Citacions sobre María Mendoza de Vives
[modifica | modifica el codi]- Així, el tema dominant se centra en els patiments de la dona dins d'un entorn de violències, que la postren en la solitud, en el fracàs amorós i en la desil·lusió vital. Curiosament, bona part dels personatges femenins no respon a l'estereotip establert de la jove pura i innocent, que sucumbeix als perills externs, sinó, sense deixar de perdre el seu paper de víctima, la dona que, conduïda injustament per la seva destinació a cometre actes culpables, rep el seu càstig.[1]
- (en castellà) Así, el tema dominante se centra en los padecimientos de la mujer dentro de un entorno de violencias, que la postran en la soledad, en el fracaso amoroso y en la desilusión vital. Curiosamente, buena parte de los personajes femeninos no responde al estereotipo establecido de la joven pura e inocente, que sucumbe a los peligros externos, sino, sin dejar de perder su papel de víctima, a la mujer que, conducida injustamente por su destino a cometer actos culpables, recibe su castigo.
- Los destellos de una escritora: María Mendoza de Vives, 2004. — Enrique Miralles.
- L'autora es va decantar per la lírica i la narrativa, amb dedicació especial a les llegendes en vers, gènere que li permetia acoblar les dues modalitats discursives.[1]
- (en castellà) La autora se decantó por la lírica y la narrativa, con dedicación especial a las leyendas en verso, género que le permitía ensamblar las dos modalidades discursivas.
- Los destellos de una escritora: María Mendoza de Vives, 2004. — Enrique Miralles.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Miralles, Enrique «Los destellos de una escritora: María Mendoza de Vives» (en castellà). Universitat de Barcelona, 2004 [Consulta: 17 desembre 2016].[ ]
- ↑ 2,0 2,1 «No hay venganza sin castigo» (en castellà). Revista de Cataluña. Librería de Salvador Manero [Barcelona], 1862, pàg. 466-467.