Vés al contingut

Neus Català i Pallejà

De Viquidites
Infotaula de personaNeus Català i Pallejà
Acte de lliurament a Neus Català de la medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona i Signant al llibre d'honor de l'Ajuntament de Barcelona
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement els Guiamets (Priorat)
6 d'octubre de 1915
Mort els Guiamets (Priorat)
13 d'abril de 2019 (103 anys)
Ocupació Política i infermera
Modifica dades a Wikidata

Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 6 d'octubre de 1915 - 14 d'abril de 2019) membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil Espanyola, va ser la darrera supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

  • Sóc una supervivent, per desgràcia… perquè molta gent que ha mort […] Vaig lluitar per la llibertat. Vam lluitar per això, moltes dones van morir en aquesta lluita. La vida és bonica, i vaig lluitar a mort per conservar la vida. Són aquelles contradiccions que té la vida.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • Vaig guardar la roba del camp nazi. És l'única cosa que vaig poder salvar del camp. La vaig guardar fins que vaig poder-m'hi fer una foto. I el retratista no va voler cobrar la foto.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • El meu pare em va dir 'no abaixis mai els ulls per ningú, i ho ha acomplert, però m'ha costat molts cops. No vaig plorar mai davant d'un nazi. Plorava després, quan em quedava sola, al llit. Era la manera de resistir.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • Quan em vaig veure alliberada, les altres cantaven i reien. Tenien dret a estar contentes. Però jo em vaig fer un tip de plorar. Amagada. Després vaig sortir del camp sola, em vaig agenollar i vaig besar la terra.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • Els nazis no han pagat el que van fer. No han pagat res. A penes s'ha fet cap judici. Es van jutjar alguns dels alts responsables, però hi va haver molta gent que va col·laborar amb Alemanya, molta. I aquí, què s'ha fet contra Franco?[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • No vaig veure com funcionaven els forns. Ja en teníem prou de veure el fum i sentir l'olor de carn cremada… l'olor de carn de persona no és la mateixa olor que la que fa la carn d'un altre animal. I el fum és més blanc.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • Jo no sóc una excepció. Sóc un testimoni, però no sóc una excepció. Moltes dones van fer el mateix que jo.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • Jo ja sé que sóc vella, però les meves idees són joves. Què fa si no fas alguna cosa, t'atrofies. Si no fas treballar el cervell et tornes tonto.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • Vam lluitar i no vam guanyar, però sí que hem guanyat, perquè el món d'ara no és el d'abans.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • Del règim que tenim, ens en podem desfer, i sense disparar cap tret. Jo, a l'edat que tinc, ja no puc agafar una bandera. Si no, no seria als Guiamets. Seria a Rubí, a prop de Barcelona, a prop de la plaça Catalunya. Seria amb els indignats.[1]
A El Convidat a TV3, 8 d'octubre de 2012.
  • No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic.[2]
Durant l'acte d'entrega de la Medalla d'Or de la Generalitat, Barcelona, 9 de març de 2015.
  • De vegades penso que gràcies a aquesta foto el meu testimoni ha servit per donar veu a les companyes que la van perdre.[3]
Els Guiamets, 13 febrer 2015.
En referència a la icònoca fotografia de Neus Català amb el vestit de ratlles que duia al camp d'extermini

Citacions sobre Neus Català

[modifica | modifica el codi]
  • Fer 100 anys sempre és una victòria però en el teu cas, Neus, que facis 100 anys ens posa la pell de gallina. Has sobreviscut a Ravensbrück i a tots els nazis que et volien morta. Visca la vida, Neus. Visca la teva vida lliure.[4]
Falset, 14 juny 2015. — Albert Om
Paraules llegides durant l'homenatge a Neus Català al teatre de Falset
  • Amb la concessió de la Medalla d'Or a Neus Català i Pallejà, la Generalitat de Catalunya vol honorar un dels referents de la lluita contra els totalitarismes i de la recuperació de la memòria dels homes i les dones que foren deportats als camps d'extermini. Una experiència que va viure ella en persona, al ser internada en el camp d'extermini de Ravensbrück, i que s'ha encarregat de difondre entre la societat, amb l'única finalitat que aquells terribles fets no restin en l'oblit i, per tant, que no es tornin a produir mai més.[5]
Decret 26/2015, de 3 de març, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Neus Català i Pallejà., 3 de març de 2015.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «"Del règim que tenim, ens en podem desfer i sense trets": Neus Català a 'El convidat', en 10 frases». Ara.cat. Arxivat de l'original el 1459789736. [Consulta: 30 agost 2014].
  2. Mateos, Roger «Espinàs: "Cal resistir amb la duresa del ferro si volem aconseguir el premi de l'or: la independència"». Ara.cat, (09-03-2015) [Consulta: 10 març 2015].
  3. Sáez, Anna «Una tarda de Carnaval». Segre, (13-03-2015) [Consulta: 15 març 2015].[Enllaç no actiu]
  4. «Neus Català, homenatjada al Priorat». Ara, (14-06-2015) [Consulta: 14 juny 2015].
  5. «DECRET 26/2015, de 3 de març, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Neus Català i Pallejà». DOGC, 03-03-2015. Arxivat de l'original el 21/04/2019. [Consulta: 21 abril 2019].