Peret

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPeret
Aankomst Spaanse zanger Peret op Schiphol, Peret met gouden plaat, Bestanddeelnr 925-1520.jpg
Peret l'any 1971
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Mataró
24 de març de 1935
Mort Barcelona
27 d'agost de 2014 (79 anys)
Ocupació Cantant, compositor, actor i guitarrista
Modifica dades a Wikidata

Pere Pubill i Calaf (Mataró, 24 de març de 1935 — Barcelona, 27 d'agost de 2014), conegut amb el nom artístic de Peret, fou un cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà. Va cantar majoritàriament en castellà, tot i que també ho va fer en romaní, per manifestar el seu compromís amb el poble rom, i en català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Presumeixo molt d'haver nascut i crescut als corrals. Era una barri de barraques de Mataró. Sense aigua ni llum. El terra era negre, no hi havia sostre, era tela asfàltica, quan plovia ens mullàvem. Dormíem tots junts. [...] no anava a col·legi. Vaig anar a col·legi a Palma uns dies, i a Barcelona potser un mes o dos. La meva mare va dir 'no el porto més la col·legi que aquest nen estudia massa i se li girarà el cervell.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
  • En el moment de la meva màxima popularitat, no hi donava importància. Em semblava normal. Anava a un festival i el guanyava. És ara que me n'adono. I penso que tot allò va ser perquè havia nascut un so nou.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
  • Les noies gitanes tradicionalment pensaven a casar-se, quin vestit portarien, no pensaven en res més. És la nostra cultura. Però aquestes [les seves besnétes], com que han anat a estudi, ja pensen d'una altra manera.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
  • No m'agraden els diners, són l'arrel de tots els mals. L'amor als diners és l'arrel de tots els mals. Tots els problemes que tenim ara són per això, perquè hi ha hagut uns senyors que han tingut tant amor pels diners que ens han deixat arruïnats i ara el país no aixeca el cap.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
  • El temps no corre sempre igual. Quant ets jove, no arriben mai els 18 anys. Després cada vegada l'any és més curt.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
  • Si t'avorreixes, ves a algun lloc que t'ho solucionin. Viure i avorrir-te no pot ser. Ens hem de divertir sempre, perquè [la vida] és una bufada. Jo sempre estic fent bromes.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
  • És cert que també tinc bastanta mala llet. I això no canvia mai. Es veu que n'he tingut tota la vida. Una amiga em diu que de petit en tenia molta, i li vaig trencar el braç! No se'm podia fer enfadar. Ara m'he calmat, però això no marxa del tot..[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 5 de novembre de 2012.
  • I quan vaig a València, em sento a casa meva. I quan vaig a Mallorca, em sento a casa meva. I allà on vaig em sento a casa meva, perquè casa meva està oberta per a tothom, també.[2]
Book icoline.svg 9 de juliol 2013.
En una entrevista pel setmanari El Temps
  • Jo no vaig fer el servei militar. Per què? Perquè és una burrada fer el servei militar.[2]
Book icoline.svg 9 de juliol 2013.
En una entrevista pel setmanari El Temps
  • És molt trist haver d’anar a un altre país o perquè et fan fora o perquè no pots menjar al teu país. I ara està passant aquí. Recordo que, quan vaig anar a l’Argentina, havia deixat la meva dona i la meva filleta a Barcelona i pensava “què estic fent aquí”.[2]
Book icoline.svg 9 de juliol 2013.
En una entrevista pel setmanari El Temps

Citacions sobre Peret[modifica | modifica el codi]

  • Fa vint anys, enmig de la misèria generalitzada per la crisi econòmica, un cotxàs avançava lent pel carrer de la Cera i els gitanos s'afanyaven a saludar Peret, un dels seus que havia conquerit la fama, però que no oblidava d'on havia sortit.[3]
Book icoline.svg 1991. — Josep Maria Pasqual

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «"No m'agraden els diners, són l'arrel de tots els mals": Peret a 'El convidat', en 10 frases». Ara.cat. [Consulta: 30 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Milian, Àlex «Peret: "Quan vaig a Mallorca i a València, em sento a casa"». El Temps, (09-07-2013) [Consulta: 28 agost 2014].
  3. Vidal, Guillem «El gran mite de la rumba». El Punt Avui, (28-08-2014) [Consulta: 28 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]