Reis Mags
(S'ha redirigit des de: Reis d'Orient)
 Adoració dels Mags (1618-1619) de Peter Paul Rubens | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Els Reis Mags, Reis de l'Orient, Reis d'Orient o simplement els Reis, és el nom donat tradicionalment als mags (o savis, segons la traducció) que anaren a adorar Jesús, guiats per un estel.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra.[1]
Evangeli segons Mateu, 2,11.
- Crònica de l'arribada dels tres Reis mags i adoració al nen Jesús
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Santa Llúcia, un pas de puça; a Nadal, una pas de pardal; a Sant Antoni, un pas de dimoni; i als Reis, bèstia els qui no ho coneix.[2]
- El gener festes té per triar, els Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià.[3]
- Els estudiants, des de Sant Lluc a Nadal, estudien poc i mal, i des de Reis a la Trinitat estudien doblat.[2]
- Pels Reis ase és qui no ho coneix.[4]
- (var.) Pels Reis es boig qui no ho coneix.[5]
- (var.) Pels Reis, ase és el qui ho coneix, però més el qui no ho coneix.[5]
- Pels Reis, el dia creix i el fred neix.[4]
- (var.) Pels Reis, el temps creix i el fred neix.[5]
- Pels Reis, un pas de vell.[4]
- (var.) Pels Reis, un pas de anyell.[2]
- Pels Reis, mitja hora creix.[2]
- Per Sant Miquel, els tres Reis dinen al cel.[6]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1420546214].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 28-30.[]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rei». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.