Vés al contingut

Simone Weil

De Viquidites
Simone Weil
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement París
3 de febrer de 1909
Mort Ashford (Anglaterra)
24 d'agost de 1943 (34 anys)
Ocupació Filòsofa, professora de secundària, escriptora, autobiògrafa, poetessa, sindicalista, membre de la Resistència Francesa, diarista i traductora
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata
Simone Weil (1921)

Simone Weil (París, 3 de febrer de 1909 – Ashford, Anglaterra, 24 d'agost de 1943) fou una filòsofa i pacifista francesa.

  • «La bona voluntat il·lustrada dels homes actuant en tant que individus és l'únic principi possible del progrés social.»[1]
    (en francès) La bonne volonté éclairée des hommes agissant en tant qu'individus est l'unique principe possible du progrès social.
    Réflexions sur les causes de la liberté et de l'oppression sociale, 1934
  • «La veritable definició de ciència: l'estudi de la bellesa del món[2]
    (en francès) La vraie definition de la science, c'est qu'elle est l'etude de la beaute du monde.
    «La Crise des sciences européennes et la phénoménologie transcendantale» a la revista Philosophia (Belgrad), 1935-1936
  • «Una doctrina en si mateixa no serveix de res, però és indispensable per a evitar de ser enganyat per falses doctrines.»[2]
    (en francès) Une doctrine ne suffit à rien, mais il est indispensable d'en avoir une, ne serait ce que pour éviter d'être trompé par les doctrines fausses.
    Écrits de Londres et dernières lettres, 1943
  • «El nostre passat —d'Europa— ve en gran part d'Orient. S'ha fet habitual dir que la nostra civilització, d'origen grecollatí, és oposada a la d'Orient. [...] No hem rebut dels llatins més que la noció d'Estat.»[3]
    (en francès) Notre passé nous vient en grande partie d'Orient. C'est devenu un lieu commun de dire que notre civilisation, étant d'origine gréco-latine, s'oppose à l'Orient. [...] Nous n'avons reçu des Latins que la notion d'État.
    «À propos de la question coloniale». Écrits historiques et politiques, 1943
  • «Un home que visqués sol a l'univers no en tindria cap, de dret, només obligacions.»[4]
    (en francès) Un homme qui serait seul dans l'univers n'aurait aucun droit, mais seulement des obligations.
    «Les besoins de l'âme». L'Enracinement, 1949
  • «La destrucció del passat és potser el més gran de tots els crims.»[2]
    (en francès) La destruction du passé est peut-être le plus grand crime.
    «Le déracinement». L'Enracinement, 1949
  • «El mal és l'arrel del misteri, el dolor és l'arrel del coneixement[2]
    (en francès) Le mal étant la racine du mystère, la douleur est la racine de la connaissance.
    La connaissance surnaturelle, 1950

La pesanteur et la grâce (1947)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: La pesanteur et la grâce
  • «La imaginació i la ficció ocupen més de tres quartes parts de la nostra vida real. Són rars els verdaders contactes amb el bé i el mal.»[2]
    (en francès) Notre vie réelle est plus qu'aux trois quarts composée d'imagination et de fiction. Rares sont les vrais contacts avec le bien et le mal.
    Illusions
  • «Voler una amistat és un gran error. L'amistat ha de ser una alegria gratuïta, com les que ofereix l'art o la vida.»[2]
    (en francès) Désirer l'amitié est une grande faute. L'amitié doit être une joie gratuite comme celles que donne l'art, ou la vie.
    Amour
  • «L'amistat no es busca, ni se somia, ni es desitja. S'exerceix (és una virtut).»[5]
    (en francès) L'amitié ne se recherche pas, ne se rêve pas, ne se désire pas; elle s'exerce (c'est une vertu).
    Amour
  • «Hauríem d'estimar-nos més un infern real que no un paradís imaginari.»[2]
    (en francès) Ainsi les âmes damnées sont au paradis, mais pour elles le paradis est enfer.
    Celui qu'il faut aimer est absent

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]