Utena: La Saga d'Akio Ohtori

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraUtena: La Saga d'Akio Ohtori
Shōjo Kakumei Utena
Projectes germans
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Modifica dades a Wikidata

Utena (少女革命ウテナ, Shōjo Kakumei Utena) és una serie de manga i d'anime escrita per Chiho Saitō i Be Papas.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Advertiment: A partir d'aquí, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Capítol 25. El nostre apocalipsi etern[modifica | modifica el codi]

  • Akio: Sembla que brilla més que mai.
    Utena: Ah, quina estrella és?
    Akio: Mira, allà!
    Utena: Oh...
    Akio: La veus ara? Mira en la direcció que et senyalo. Fixa't en aquella estrella que brilla més que totes les altres. És Venus!
    Utena: Ah...
    Akio: I veus aquella estrella? L'estrella de l'albada? El meu nom Akio prové del nom d'aquesta estrella.
    Utena: Oh... Tot plegat sembla molt romàntic.
    Akio: L'estrella de l'albada també es coneix com Llucifer.
    Utena: Llucifer?
    Akio: Al principi l'estrella era un àngel, però va escollir el camí del mal. Si l'observes des de la terra estant, sempre la veuràs al costat del sol. I fins que no es pon el sol mai no pot començar a brillar. T'imagines què deu pensar quan pot brillar tant? Uhm...
    Utena: Himemiya!
    Anthy: Vinc a dir-li que ja està preparat el sopar, senyoreta Utena.
    Utena: De debo? L'estómac ja em començava a remugar. Així doncs ja ens veurem després, oi Akio?
    Akio: ...
Book icoline.svg Capítol 25. El nostre apocalipsi etern. — Akio, Utena i Anthy
al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori
  • Toga: Vinga, vine amb nosaltres, acompanya'ns al món que tant desitges! Hahahahaha!
    Saionji: Així doncs tu ets el secretari... L'home que està promès amb la filla de l'Ohtori.
    Toga: Sí! I també és el germà gran de l'Anthy Himemiya. Encara la vols la Núvia de la Rosa?
    Saionji: No entenc què vols dir.
    Toga: Doncs és ben clar. Què és el que desitges? Què vols aconseguir? En què et vols convertir?
    Saionji: A què treu cap que em preguntis aquestes coses? Per començar no hi confio gens en tu... Ja ho sabies oi?
    Toga: No n'hi ha per tant! No te'n recordes que sóc el teu amic?
    Saionji: L'amistat no existeix en aquest món.
    Toga: N'estàs segur?
    Saionji: N'estic.
    Toga: Escolta. M'agradaria saber si de debò ho penses això que dius.
    Saionji: Perquè ho dius? Aleshores, quins motius tens per lluitar? Perquè somies arribar fins aquell castell on es diu que hi ha l'eternitat? No deu ser perquè creus que allà hi trobaràs alguna cosa eterna? O més aviat perquè creus que allà hi trobaràs l'amistat eterna?
    Toga: Te'n recordes que fa molts anys vam trobar una noia que es va tancar en un taüt?
    Saionji: Si tu ho dius, suposo que va passar...
    Toga: Aquella noia no ho va dir que desitjava veure alguna cosa eterna?
    Saionji: Ni idea. No me'n recordo gens.
    Toga: Aquella nit hi havia una altra personaallà. La persona que va treure-la del taüt. Aquesta personava ser ell, l'Akio.
    Saionji: Com?
    Toga: No recordes que aquella nena va sortir del taüt quan l'Akio va ensenyar-lo una cosa eterna?
    Saionji: Com pot ser? Qui ets tu? Qui carai ets tu?
    Akio: Hahahaha! Quines diversions més agradables oi?
    Saionji: Què coi t'empatolles ara?
    Akio: A tu també te la mostraré la Fi del Món! Creu-me!
    Saionji: No pot ser tu qui...
Book icoline.svg Capítol 25. El nostre apocalipsi etern. — Toga, Saionji i Akio
al cotxe descapotable de l'Akio
  • Akio: L'espasa de Deus ha desaparegut. L'espasa de Deus ha desaparegut... I malgrat tot la Utena ha guanyat el duel! Ho has fet molt bé germaneta! Vine Anthy! Que vinguis!
Book icoline.svg Capítol 25. El nostre apocalipsi etern. — Akio i Anthy
al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori

Capítol 26. La gàbia d'en Miki[modifica | modifica el codi]

  • Toga: De seguida es farà de dia. Quant de temps et penses quedar aquí?
    Miki: Com que s’apropa el festival de l’escola,... estic assajant.
    Toga: Em penso que hi ha alguna cosa que t’atabala!
    Miki: Què dius? No estic atabalat.
    Toga: He sentit dir que vols deixar de fer duels.
    Miki: Sí.
    Toga: Però,... pensa que tu ja has estat escollit per seguir aquest camí... I saps perfectament que per tenir tot allò que està fora del teu abast,... ho has d’agafar per la força. No veus cap sortida?
    Miki: La Jury... ja ha dit que últimament els teus moviments eren molt sospitosos.
    Toga: És una melodia maquíssima. Però només perquè sigui maca, no pot preservar aquella bellesa eternament. Renoi,... t’he tornat a posar entre l’espasa i la paret?
    Miki: Què insinues, amb això?
    Toga: De fet... Vull que coneguis una persona.
    Miki: Em vols presentar una persona?
    Toga: Ei,... que no ho sents?
    Miki: Sentir el què?
    Toga: És el so del teu esperit que encara no es dóna per vençut. Ressona pertot arreu a la Fi del Món. Estic segur que el sents aquest so!
    Miki: No t’entenc. Què carai vols dir? El sento. És veritat el sento. Però què passa?
    Toga: Vinga, vine amb nosaltres! No preguntis i acompanya’ns al món que tant desitges!
Book icoline.svg Capítol 26. La gàbia d'en Miki. — Toga, Miki
a l'aula de música
  • Miki: Ets el secretari del director?
    Kozue: Sí, i el germà gran de l’Anshy Himemiya.
    Miki: Què hi fas tu en un lloc com aquest?
    Kozue: És evident tinc una cita amb l’Akio.
    Miki: Per mi fes el que et roti... Per cert,... Secretari, que volies res, de mi?
    Kozue: A tu t’agrada l’Anshy oi que sí Miki? Digues la veritat.
    Miki: Ei!
    Kozue: Apa vinga! No cal que et tallis. Si ella t’importa per què no la fas tota teva? L’Akio ha dit que et pot donar un cop de mà. És tan excitant l’Akio... tan excitant...
    Miki: Però, escolta, no l’odiaves tu la Himemiya? Sempre ho havies dit.
    Kozue: Jo només... vull que siguis feliç Miki.
    Miki: Tant de sobte?
    Kozue: Pel que respecta els meus sentiments jo sempre sóc sincera. No t’estic enredant. No confies en mi?
    Miki: Ja saps que no em referia a això.
    Kozue: L’Akio m’ha dit que tot era pel teu bé.
    Miki: Sí però,... ell és un adult no?
    Kozue: I què? Quan tot el que hi ha al teu voltant és brut,... no tens més remei que embrutar-te. No tens cap més remei. Només si t’embrutes pots aconseguir el que desitges.
    Miki: El que jo desitjo...
    Kozue: Hhmmmm... hmmm... hhmmm...
    Miki: Oh...
    Anthy: Hm...
    Miki: Ara ho entenc. Qui va fer que en Saionji lluités aquell duel vas ser tu... També has enredat a en Toga... i interfereixes al Consell d’Estudiants. Però qui coi ets, tu?
    Akio: Ara et mostraré la Fi del Món... a tu també.
    Miki: Així que tu ets...
Book icoline.svg Capítol 26. La gàbia d'en Miki. — Miki, Kozue, Anthy i Akio
al cotxe descapotable de l'Akio

Capítol 27. L'ou de la Nanami[modifica | modifica el codi]

  • Nanami: El meu ou el meu ou, fes-te gros creix ben de pressa! Què bonic que és el meu ou! El meu ou el meu ou, fes-te gros creix ben de pressa! Què bonic que és el meu ou!
    Toga: Nanami!
    Nanami: Ah... Estimat germà!
    Toga: Què et passa, aquest matí et veig de molt bon humor.
    Nanami: Eheheh... Aquest matí m'estic esforçant al màxim estimat germà. Pel futur que ens espera a tu i a mi.
    Toga: Què vols dir amb el futur?
    Nanami: El cas és que... Estimat germà, tu qui prefereixes, els nois o les noies?
    Toga: Quines coses de dir... És ben clar, no? Les noies.
    Nanami: Què bé que t'agradin les noies. A mi també.
    Toga: Nanami... Tu, tu prefereixes les noies?
    Nanami: Sí!
    Toga: Escolta Nanami, Déu va crear els homes i les dones. Per això aquesta és la millor unió que pot existir. I encara que puguis sentir-te satisfeta, no hauries d'oposar-te als designis de Déu.
    Nanami: Però germà, què t'empatolles ara! Estimat germà, per mi tu ets l'únic i ho saps!
    Toga: Que no deies que t'agradaven les noies?
    Nanami: Això no era el que volia dir...
    Toga: Què era doncs?
    Nanami: Perquè, escolta, què et sembla les noies que ponen ous?
    Toga: Nanami. Saps perquè podem viure dies feliços com aquest?
    Nanami: Ehm?
    Toga: Justament perquè tu no ets una d'aquelles noies desgraciades que pon ous. Em fan llàstima, les pobres famílies que pateixen la traïció de noies d'aquesta mena.
    Nanami: Oh!
Book icoline.svg Capítol 27. L'ou de la Nanami. — Nanami i Toga
a casa del Toga i la Nanami
  • Anthy: Senyoreta Utena, vostè creu en la reencarnació?
    Utena: Uhm? No ho sé.
    Anthy: Es diu que quan un elefant arriba al final de la seva vida, deixa el seu grup per morir en solitud.
    Utena: Potser ho fa perquè no vol que els seus fills es posin tristos al veure'l agonitzar. I per això sense dir res a ningú decideix anar-se'n i morir tot sol.
    Anthy: El seu cor deu passar de pares a fills. I d'aquesta manera aconsegueix viure eternament.
    Utena: Segurament. Suposo que perdurar a través dels descendents es pot considerar una forma de reencarnació. Però perquè em parles de tot això?
Book icoline.svg Capítol 27. L'ou de la Nanami. — Utena i Anthy
a la seva habitació

Capítol 28. Xiuxiuejos a la foscor[modifica | modifica el codi]

  • Juri: És un sentiment que no puc definir amb paraules. Però el meu cor sempre segueix brillant com una estrella en la foscor. I tu... tu també.
Book icoline.svg Capítol 28. Xiuxiuejos a la foscor. — Juri
en el club d'esgrima
  • Ruka: El teu cor et batega tan ràpid com el cor d’un cadell.
    Shiori: Vés corre...
    Ruka: Vols que ens en anem? Per més llarga que sigui la nit... per nosaltres passa tant de pressa com si fos un sol instant.
    Shiori: Sí!
    ...
    Juri: Ell ho sap. Ell... ho sap tot!
    Juri: És un sentiment que no puc definir amb paraules. Però el meu cor sempre segueix brillant com una estrella en la foscor. I tu... tu també.
Book icoline.svg Capítol 28. Xiuxiuejos a la foscor. — Ruka, Shiori i Juri
al pati de l'Acadèmia Ohtori
  • Shiori: Saps què? Ja guanyarem la pròxima vegada. No cal que t’amoïnis perquè el poder dels miracles és nostre. I aleshores elles...
    Ruka: No n’hi haurà cap altre.
    Shiori: Què?
    Ruka: Per més vegades que ho intentem passarà el mateix. Si hem perdut és per culpa de la Núvia de la Rosa.
    Shiori: Però perquè és horrorós. No te n’adones, que jo he pensat en tu en tots aquests anys? Exacte! Cada dia he polit la teva espasa. La teva espasa!
    Ruka: La meva espasa dius? Aquella no era la meva espasa.
    Shiori: Oh...
    Ruka: La teva actuació ha estat molt divertida. No ha estat gens malament per ser una improvisació.
Book icoline.svg Capítol 28. Xiuxiuejos a la foscor. — Ruka, Shiori i Juri
al Coliseu dels Duels

Capítol 29. Un blau més pàlid que el color del cel[modifica | modifica el codi]

  • Shiori: Creu en els miracles... i els teus sentiments es faran realitat.
Book icoline.svg Capítol 29. Un blau més pàlid que el color del cel. — Shiori
en el club d'esgrima
  • Toga: Tu tampoc eres tan hàbil com donaves a entendre.
    Ruka: ... És cert però tant li fa això. Ja veia a venir que perdria.
    Toga: Què vols dir?
    Ruka: Sens dubte la Utena Tenjo és la millor esgrimista de l’escola. I tampoc jo amb el meu talent, arribo a la seva altura. És una rival esfereïdora. Però encara tinc una raó per voler guanyar costi el que costi.
    Toga: Què vols dir, que ja ho havies planejat?
    Ruka: Els miracles no existeixen, tu mateix ho has dit això.
Book icoline.svg Capítol 29. Un blau més pàlid que el color del cel. — Toga i Ruka
al cotxe de l'Akio
  • Ruka: Quan vas entrar a formar part del club d’esgrima... ja vaig veure que eres la millor. I encara que siguis amb una bona colla d’estudiants... mai has deixat de ser brillant. El teu talent em supera de bon tros.
    Jury: No em facis riure.
    Ruka: Te’n faig? Vull que coneguis una persona. Ei... no ho sents?
    Jury: Oh...
    Ruka: És el teu esperit que encara no es dóna per vençut... El so que ressona pertot arreu a la Fi del Món. Estic segur... que sents aquest so.
    Jury: Què és.. Què és aquest soroll? Oh...
    Ruka: Perdona que t’hagi fet esperar. Ara és la teva, Toga.
    Toga: Sí. Vinga! Acompanya’ns al món que tan desitges!
    Ruka: Vinga, puja. No deies que faries tot el que jo volgués?
    Jury: On se t’ha acudit portar-me aquest cop?
    Shiori (en una gravació): Tsuchiya, tu ets l’únic que existeix per mi. Tsuchiya, tu ets l’únic que existeix per mi.
    Jury: Ets un miserable. Tant et diverteix fer-la patir d’aquesta manera?
    Ruka: Només si potenciem al màxim la teva força seràs invencible. I jo sóc l’únic que et sap fer aprofitar el poder que tens. Si tu i jo ens unim podrem vèncer la Utena Tenjo. I aleshores aconseguirem el poder dels miracles.
    Jury: I per aquest motiu ens has portat a la Shiori i a mi fins aquest parany?
    Ruka: És necessari fer un sacrifici si vols provocar un miracle.
    Jury: Però no és just! Tan desitges aconseguir el poder dels miracles?
    Ruka: Tu ets l’única que el vol el poder dels miracles!
    Jury: No utilitzis la Shiori com un objecte!
    Ruka: “Creu en els miracles, i els teus desitjos es faran realitat”... no era el que tu deies sempre?
    Jury: Oh... Treu-t’ho del cap perquè no en tens ni idea. A mi tant se me’n dóna que els meus desitjos no es facin realitat. I encara que aconseguís tenir a les meves mans el poder dels miracles, l’únic que voldria fer... és allunyar la Shiori de tu. Tan sols això. No estic disposada a fer cap altra cosa. Si és per aquest motiu acceptaré la teva proposta.
    Ruka: Ja hem arribat a un tracte.
    Akio: Us mostraré la Fi del Món. També a vosaltres.
Book icoline.svg Capítol 29. Un blau més pàlid que el color del cel. — Ruka, Jury, Toga, Shiori i Akio
a l'Acadèmia Ohtori i al cotxe de l'Akio
  • B-Ko: Ei, ja ho saps?
    A-Ko: Sí, aquell pacient va morir ahir mateix.
    B-Ko: Pobrissó, era un noi molt atractiu.
    A-Ko: Deia que quan el donessin d’alta volia tornar a practicar esgrima.
    B-Ko: Aquell xicot es veu que ja sabia com n’estava de malalt. Però tot i amb això va deixar abans d’hora l’hospital per anar a l’escola.
    A-Ko: Segurament estava enamorat d’algú del club d’esgrima.
    B-Ko: Ara que en parles, ell sempre repetia una cosa... “Vull donar el poder dels miracles a la persona que estimo... Vull aconseguir que ella sigui lliure.”
    A-Ko: N’estàs segura? I què vol dir tot plegat?
    B-Ko: Qui sap...[1]
Book icoline.svg Capítol 29. Un blau més pàlid que el color del cel. — B-Ko i A-Ko
a l'hospital
  • Jury: Com et trobes? Algun dia... quan et torni a veure... m’agradaria preguntar-te una cosa. M’agradaria preguntar-te... quins sentiments amagaves sota el pretext del poder dels miracles. A causa d’aquest sentiment, a qui vas utilitzar? Desitjo que els teus sentiments es facin realitat.
Book icoline.svg Capítol 29. Un blau més pàlid que el color del cel. — Jury
caminant pel passeig d'entrada de l'Acadèmia Ohtori

Capítol 30. La noia descalça[modifica | modifica el codi]

  • Wakaba: Ahh.. Que maco que ha sigut.
    Utena: Sí mira!
    Wakaba: El mar era tan bonic... el vent tan agradable, ha estat la millor cita del món saps?
    Utena: D’acord, d’acord... Ja sé que ja ho saps tu, però... l’Akio té...
    Wakaba: Que sí, pesada, que està promès... Au va, Utena, no és tan greu com et penses passar una bona estona amb un xicot! Només hem anat a fer un volt. T’amoïnes massa.
    Utena: N’estàs ben segura?
    Wakaba: Estàs gelosa... oi que sí Utena?
    Utena: Que.. que no és això ja t’ho he dit!
    Anthy: Hola, bon dia.
    Wakaba: Bon dia.
    Utena: Ah, bon-bon dia Himemiya...
    Anthy: Bon dia senyoreta Utena. Està molt maca!
    Utena: No pot ser... Això no pot ser! El que jo estimo de tot cor, és el meu príncep. Només estimo el príncep que em va donar aquest anell. Però què em passa? Per què jo? ¿Per què? No ho entenc! Per què deu ser!! Per què el meu cor batega tan fort? A... kio...
Book icoline.svg Capítol 30. La noia descalça. — Wakaba i Utena
a classe a l'Acadèmia Ohtori
  • Utena: Akio tu ets un playboy, oi que sí?
    Akio: Per què?
    Utena: No ho sé, però sembla que hi tens la mà trencada per fer sentir bé a les noies.
    Akio: Vols dir?
    Utena: I tampoc no ets una mena de secretari gaire corrent, més aviat sembles algú poc recomanable.
    Akio: I tu que portes uniforme de noi, no tens cap respecte per les normes, oi? Els dos som de la mateixa mena... oi Utena?
    Utena: Si jo ho faig,... és pel meu príncep.
    Akio: El teu príncep?
    Utena: És que jo vull tornar a veure el príncep que tant m’estimava, és el que més desitjo. I per això...
    Akio: En lloc de portar-te a collibè, no prefereixes que et porti als meus braços...?
Book icoline.svg Capítol 30. La noia descalça. — Utena i Akio
al cotxe de l'Akio Ohtori
  • Anthy: Senyoreta Utena...
    Utena: Digues.
    Anthy: Encara no té gana?
    Utena: Per què?
    Anthy: És que avui no ha menjat gairebé res per sopar, i això m’amoïna una mica, sap?
    Utena: Ah... És que no tenia gaire gana.
    Utena: Bé, és que la Wakaba...
    Anthy: Sí?
    Utena: És que abans ella m’ha dit... que no hi ha cap amor impossible. I que quan estimes algú no pots fer res per evitar-ho. Però, també hi ha persones que... que no te n’has d’enamorar pas.
    Anthy: No l’entenc gaire senyoreta. Però... Jo també com li ha dit la Wakaba, estic convençuda que si... que si estimes algú, hi ha una part de tu que no pot fer res per evitar-ho.
    Utena: Potser tens raó. Es clar... Això vol dir, que tu també tens algú que estimes, oi, Anthy?
    Anthy: Sí, és veritat. Jo també tinc un príncep.
Book icoline.svg Capítol 30. La noia descalça. — Anthy i Utena
a l'habitació de la Utena i l'Anthy
  • Mare Kanae: Fa temps que no ens veiem, oi, Akio?
    Akio: Mare.. m’estranya veure’t aquí.
    Mare Kanae: És que he de parlar amb tu d’unes coses.
    Akio: Què em volies comentar? Em penso que la feina em va força bé. O bé és algun problema que no podies explicar-me per telèfon?
    Mare Kanae: Mira Akio... últimament tu i la meva filla... bé, em penso que evites la Kanae, m’equivoco? Pensa que et podràs fer càrrec d’aquesta escola si et cases amb la meva filla. A més... no oblidis que el prometatge és una cosa que sempre es pot anul·lar a temps si ho trobem oportú.
    Akio: Però jo sempre he tractat la Kanae amb afecte i dolçor, no? Hi penso tant, que si trobo una estrella fugaç, tinc pensat de posar-li el seu nom. I a més... Mira, olora’m! Aquest és el perfum que tant li agrada. Sempre porto aquest perfum perquè sé que a ella li encanta. I aleshores quan estem els dos sols(...) ja t’ho pots imaginar, oi?
    Mare Kanae: Hmmm...
    Akio: I ara m’agradaria saber com es troba l’autèntic secretari.
    Mare Kanae: Tant me fa com estigui aquell home...
    Akio: Hheee...
    Mare Kanae: Oh... Ah... Tu ets l’únic... ets el meu príncep!
Book icoline.svg Capítol 30. La noia descalça. — Mare Kanae i Akio
al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori.
  • Wakaba: Ei, ei escolta Utena, per fi l’he vist! La Kanae Otori, la promesa de l’Akio! És una noia encisadora, bonica i intel·ligent. I sembla que també és de casa bona. He sentit que mai de la vida podré estar a la seva alçada.
    Utena: No pot ser... Jo m’estimo el meu príncep! Ell és l’únic que estimo.
Book icoline.svg Capítol 30. La noia descalça. — Wakaba i Utena
a classe a l'Acadèmia Ohtori

Capítol 31. La seva tragèdia[modifica | modifica el codi]

  • Nanami: Abans totes les coses les fèiem junts... menjàvem, ens banyàvem, dormíem... Però ara al meu germà... ja no li importo gens ni mica. És així... com han de separar-se els germans quan creixen?
Book icoline.svg Capítol 31. La seva tragèdia. — Nanami
a la seva habitació
  • Keiko: Na.. Nanami que ens podries dir de quin grup sanguini és el teu germà?
    Nanami: I quan ho sapigueu què en penseu fer noies?
    Aiko: Res d’especial...
    Yuko: Miràvem amb quines parelles érem incompatibles...
    Keiko: Na.. Nanami tu de quin grup sanguini ets?
    Nanami: Jo sóc del B, el meu pare és B, la mare també és B, tota la família Kiryu és del grup B. Deu ser perquè aquest grup té la B de “Bellesa”.
    Aiko: I en Toga també ho és?
    Nanami: No, ell és de l’A, és una personaperfeccionista de mena.
    Aiko, Kuko i Keiko: Uhm...?
    Keiko: Però.. però Nanami quin deies que era el grup sanguini del teu pare?
    Nanami: Ja us he dit que B.
    Aiko: I el de la teva mare?
    Nanami: La mare també és del B.
    Keiko: I aleshores en Toga és?
    Nanami: Ja us ho he dit, en Toga és del grup A!!
    Aiko: Però.. De pares del grup sanguini B, no en pot néixer un nen del grup A. És impossible.
    Yuko: Mmm. Mmm.
    Keiko: D’això Nanami, i no podria ser que tu i en Toga no tingueu cap vincle de sang?
    Nanami: És que heu vist mai uns germans tan perfectes com nosaltres: tan intel·ligents, tan atractius i tan populars?! I encara que no tinguem vincles de sang...
    Keiko, Yuko i Aixo: Uhm...?
    Nanami: No m’ho empasso! Per què! Per què no me n’havia adonat fins ara? No! No! Com m’imaginava... No hi ha ni una sola fotografia del meu germà quan era un nadó. Aleshores, jo i en Toga... No som germans de debò?! En Toga i jo no som germans de debò! No som germans!
Book icoline.svg Capítol 31. La seva tragèdia. — Keiko, Nanami, Aiko i Yuko
a classe a l'Acadèmia Ohtori i a l'habitació de la Nanami
  • C-Ko: (Robot) S’ha escapat un mico.. s’ha escapat un mico. On és el mico! On és el mico! (Mare cucut) Cucut! Cucut! Ara deixaré el meu ou al niu d’un altre ocell i així l’altre farà créixer el meu cucut. (Investigador) Científicament se’n diu “parasitisme reproductor”. (Cucut petit) Sorpresa ha nascut un cucut! Però en realitat ningú sap que sóc... un cucut! (Aneguet A) Ho has vist? Ho has vist mare? Hi ha un ànec estrany. (Aneguet B) Ecs! Quin ànec més lleig! (Cucut petit) No pot ser, maleït sia... Mira’m bé! Algun dia em convertiré en un cigne...
    Utena: No ho crec pas.
    C-KO: (Robot) He trobat el mico, he trobat el mico. El mico fuig, atraparé el mico.[1]
Book icoline.svg Capítol 31. La seva tragèdia. — C-Ko i Utena
al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori.
  • Anthy, Utena i Nanami: pedra, paper, tisores!
    Anthy: Ostres! He perdut.
    Nanami: Bé, aleshores jo em quedo el llit. Entesos?
    Utena: Escolta maca ets una convidada, podries ser més humil no?
    Nanami: Mira qui parla, tu també ets una convidada.
    Akio: Nanami. Tens una visita.
    Toga: Nanami, he vingut a buscar-te.
    Nanami: Vés-te’n!
    Toga: Nanami!
    Nanami: Vés-te’n. No tornaré a casa amb tu.
    Toga: Quin problema tens, Nanami? No tens cap raó per anar a una altra residència de cop i volta.
    Nanami: No vull.
    Toga: No veus que nosaltres dos som germans? I que hem de viure junts, i ajudar-nos l’un a l’altre? Va, tornem junts.
    Nanami: Però que no ho entens? Tu i jo no som germans de debò.
    Utena: Eh...?
    Toga: Com ho has sabut...?
    Nanami: Aleshores és cert... com em pensava. No era una broma de mal gust, ni una mentida com m’hauria agradat creure... És tan cruel. Ara que sé que no som germans... no sé què he de fer...
    Toga: Nanami...
    Nanami: El meu germà és el meu germà, no? I no puc fer-ho, no puc deixar córrer tot el que he viscut. Perquè... jo l’estimo. Perquè jo t’estimo germà! T’estimo, t’estimo!
    Toga: Nanami...
    Nanami: Vés-te’n! Per favor... vés-te’n!
Book icoline.svg Capítol 31. La seva tragèdia. — Anthy, Utena, Nanami, Akio i Toga
al despatx i observatori del President de l'Acadèmia Ohtori

Capítol 32. L'amor de les ballarines[modifica | modifica el codi]

  • Utena: No pots dormir?
    Nanami: Utena vosaltres dues cada nit dormiu d’aquesta manera una davant de l’altra?
    Utena: Hmmm...
    Nanami: No és gaire normal. I pel que veig, potser ets una mica ingènua, no, més aviat curta de gambals.
    Utena: Vinga noia.. Què dius? No et queixis si els hi prens el llit als altres!
    Nanami: Ja ho veus, ara ella deu estar boja d’alegria. Ja té l’excusa perfecte per anar-se’n a dormir amb ell...
    Utena: Aquells germans s’avenen moltíssim, oi?
    Nanami: Ai senyor! Què ximple ets! Ara ja entenc com encara pots viure com si res amb un parell de germans tan espantosos.
    Utena: Deu ser fantàstic tenir germans... Sembla que els seus sentiments sempre vagin connectats. Escolta Nanami, segur que tu i en Toga si continueu units com fins ara...
    Nanami: Et prohibeixo que ens comparis amb aquells dos. A més, tu no podries entendre res...
    Utena: Ho sento.
    Toga: Només feia comèdia. Però només per això no s’ha de convertir pas en una noia important per mi... és una noia tan vulgar i tan avorrida.
    B-Ko (Noia): Hola hola... ¿que hi ha algú?... Sóc jo, jo! Estic tan sola que no puc dormir. Sisplau, deixa’m sentir la teva veu!
    Nanami: Quina hora et penses què és ximple! ¿Qui carai ets? Com a mínim podries dir el teu nom!
    Akio: La Fi del Món. En Toga Kiryu t’està esperant.[1]
Book icoline.svg Capítol 32. L'amor de les ballarines. — Utena i Nanami
a l'habitació de l'observatori
  • Toga: Hola Nanami. Benvinguda.
    Nanami: Escolta. Et volia preguntar una cosa...
    Toga: El què?
    Nanami: Germà, ¿saps què és la Fi del Món?
    Toga: Per què m’ho preguntes això? Què vols saber?
    Nanami: Jo... Tant me fa el que pensis o deixis de pensar de mi... jo encara ara et continuo estimant, germà. Però tanmateix, sé que mai podrem tornar ser com érem abans. O sigui que avui he demanat el trasllat a una altra escola. T'he vingut a dir adéu, mai no et tornaré a veure. Per això volia saber una cosa per última vegada. Com és el meu germà de debò?
    Anthy (veu en off): Petició de trasllat!
    Nanami: Com és que la tens tu?
    Toga: Ei, no ho sents? És el teu esperit que encara no es dóna per vençut! El so que ressona pertot arreu a la Fi del Món. Estic segur que el sents aquest so... Vinga, vine amb nosaltres! Acompanya’ns al món que tan desitges!
    Akio: Hola. Ja és hora de fer un volt, no trobes?
    Nanami: Però tu ets...? Aquest home qui carai és?
    Toga: Preguntes qui carai és? Si ho saps perfectament, és el secretari de l’Acadèmia Ohtori.
    Nanami: No em referia a això.
    Toga: Què vols dir?
    Nanami: Vull dir que aquest home no és normal.
    Toga: En quin sentit no ho és?
    Nanami: El vaig veure.
    Toga: El què?
    Nanami: És que era... no ho puc dir... era tan horrorós!
    Akio: Hmm...
    Nanami: ¿Què és tan divertit?
    Akio: Això que dius que vas veure amb els teus propis ulls no era res més que una visió fragmentada del món on vius.
    Nanami: Què vols dir?
    Akio: És el món que tu veus, el món que tu coneixes. T’has limitat a seguir el camí que veia la teva limitada mirada, tancada en un món que és un laberint sense sortida. Allò que desitges veure de debò no es troba ni es trobarà mai en aquest camí.
    Nanami: Què t’empatolles amb aquesta xerrameca? Oh! No! Deixa’m anar!
    Toga: No era això el que sempre havies desitjat?
    Nanami: No, t’equivoques!
    Toga: Al cap i a la fi nosaltres no som germans.
    Nanami: Que no és això et dic!
    Toga: Llavors, què és el que desitges de debò?
    Akio: Us mostraré la Fi del Món. També a vosaltres.
Book icoline.svg Capítol 32. L'amor de les ballarines. — Toga, Nanami, Anthy i Akio
a la residència dels Kiryu
  • Akio: ¿Què faràs Toga, li penses dir la veritat a la Nanami?
    Toga: Bé, suposo.
    Akio: Però vosaltres sou germans de la mateixa sang, oi?
    Toga: Sí. De fet tant a mi com a la Nanami ens van enviar junts a la residència dels Kiryu. Però aleshores la Nanami encara era un nadó.
    Akio: Hauries de resoldre el malentès aviat.
    Toga: Però... ¿creus que hi ha res més romàntic que dos germans que no tenen... vincles de sang?
    Akio: Hmm... Quin germà tan cruel.
Book icoline.svg Capítol 32. L'amor de les ballarines. — Akio i Toga
al Coliseu dels Duels

Capítol 33. El príncep que corria enmig de la nit[modifica | modifica el codi]

  • A-Ko (ràdio): Qui sap, qui sap...
    A-Ko i B-Ko (ràdio): Podria ser que...?
    A-Ko (ràdio): Aquesta nit el cel estrellat està preciós. Per tant estimats oients que esteu amb nosaltres, us recomanem que mireu el cel des de la finestra. Hi veureu les bellíssimes constel·lacions de la tardor.
    B-Ko (ràdio): És una sort, oi? Aquesta nit estarem junts per sempre.
    A-Ko (ràdio): I ara ha arribat l’hora del concurs.
    B-Ko (ràdio): Tatataxan!
    A-Ko (ràdio): Primera pregunta: Què és “una cosa eterna”?
    B-Ko (ràdio): No ho sé, és l’etern misteri.
    A-Ko (ràdio): I avui, qui serà el nostre primer concursant? A veure, es fa dir “La Fi del Món”.
    B-Ko (ràdio): És un nom d’allò més original.
    A-Ko (ràdio): Hahaha. Vinga, truquem-li de seguida.
    Àkio: Digui?
    A-Ko (ràdio): Bona nit! És el senyor Fi del Món?
    Àkio: Jo mateix.
    B-Ko (ràdio): Que està sentint el programa, ara?
    Àkio: Es clar.
    B-Ko (ràdio): Ostres! Té una veu molt atractiva.
    A-Ko (ràdio): Gràcies per enviar-nos la seva postal. Fi del Món ens podria dir a quina professió es dedica?
    Àkio: Es clar. Treballo en una escola. Però també faig altres feines esporàdiques de mitja jornada.
    A-Ko (ràdio): Però les persones que treballen en una escola, no tenen prohibit fer altres feines?
    Àkio: Sí, ja ho sé. Però ja me’n cuido de mantenir-ho en secret.
    A-Ko (ràdio): Moltes gràcies. I ara tot seguit anem a començar el concurs.
    A-Ko i B-Ko (ràdio): Podria ser...?
    A-Ko (ràdio): Té tres opcions. D’aquestes tres possibilitats, quina és “una cosa eterna”? 1 Un diamant. 2 Un record bonic. 3. Els préssecs en almívar. Ja pot respondre.
    Àkio: Doncs, estic segur que és...
    B-Ko (ràdio): El què?
    Àkio: Perdoneu, tinc una altra trucada.
    A-Ko (ràdio): Què?! Però si ara estem en directe!
    Àkio: Sóc jo... ehemmm... ehemmm... Entesos. Vinc de seguida. Ho sento moltíssim ara tinc molta feina.
    A-Ko (ràdio): Molta feina? De quina?
    Àkio: La de mitja jornada.[1]
Book icoline.svg Capítol 33. El príncep que corria enmig de la nit. — A-Ko, B-Ko i Àkio
al cotxe descapotable de l'Akio
  • Àkio: Digui!
    A-Ko (ràdio): Bona nit! És el senyor Fi del Món?
    Àkio: Sí.
    B-Ko (ràdio): Per fi tornem a estar en contacte!
    A-Ko (ràdio): És que és tot un problema que es talli una trucada... o que el truquin quan estem en directe. És terrible!
    Àkio: Em sap greu de debò. Era una trucada d’emergència.
    A-Ko (ràdio): Bé, ara que hem reprès el contacte, li volem fer la segona pregunta.
    Àkio: Què? Una altra?
    A-Ko i B-Ko (ràdio): Són les normes. Qui sap, qui sap.
    A-Ko i B-Ko (ràdio): Podria ser que...?
    A-Ko (ràdio): Té tres opcions. D’aquestes possibilitats quina és un Miracle? 1 L’invent d’Edison. 2 La trobada amb el príncep. 3 Una llauna de celacant.
    Àkio: Un miracle? Sí... el Poder dels Miracles...[1]
Book icoline.svg Capítol 33. El príncep que corria enmig de la nit. — A-Ko, B-Ko i Àkio
al cotxe descapotable de l'Akio
  • Àkio: De miracles en passen cada dia. Encara que ningú no se n’adona.
    A-Ko (ràdio): Bé, ja veiem que en sap molt del tema, però doni’ns la resposta, de pressa.
    Àkio: La resposta?[1]
Book icoline.svg Capítol 33. El príncep que corria enmig de la nit. — A-Ko i Àkio
al cotxe descapotable de l'Akio
Advertiment: La informació detallada sobre l'argument acaba aquí. Més informació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Són les The Shadow Girls o noies del teatre d'ombres xineses Kashira. La B-Ko porta dues trenes al cap i la A-Ko un llacet al cap. La C-Ko porta una sola cua al cap. «Characters of Shoujo Kakumei Utena» (en anglès). Anime Sekai. [Consulta: 16 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]