Víctor Alexandre i Benet

De Viquidites
Infotaula de personaVíctor Alexandre i Benet
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
10 d'abril de 1950 (73 anys)
Ocupació Locutor de ràdio, escriptor, dramaturg i columnista
Modifica dades a Wikidata

Víctor Alexandre i Benet (Barcelona, 10 d'abril de 1950) és un escriptor en llengua catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Hem de saber que la llengua és important. Allà on s'evidencia que som un poble és en la llengua.[1]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir la legalitat.[2]
Palau de la Música Catalana, 13 d'octubre del 2008.
Discurs al Palau. També és la capçalera de la pàgina web de Víctor Alexandre
  • Una llengua, qualsevol llengua, a banda de ser la prova irrefutable de l'existència d'un poble, explica la manera de ser, de pensar i de sentir d'aquell poble.[3]
e-notícies, 29 de desembre de 2011.
  • Les persones filles d'una nació lliure, és a dir, d'un Estat independent, són molt més desinhibides i assertives que les d'una nació captiva. Aquestes últimes són molt més insegures, minvades, submises, porugues. Presenten una baixa autoestima i desconfien de les seves pròpies forces fins al punt que la llibertat les intimida.[4]
El Singular Digital, 18 de setembre de 2012.
El Món, 19 de desembre de 2016.
  • Molt de compte amb les paraules que fem servir i amb les que pretenen ensarronar-nos, perquè els segrestadors de paraules ens volen orfes dels mots que els desemmascaren.[6]
Racó Català, 24 de març de 2017.
  • Els humans no som els amos del planeta, som un element més de la vida que l'habita.[7]
Cugat Mèdia, 8 de maig de 2020.
  • Cap prosperitat no és possible des de la dependència; cap persona o poble no poden prosperar sotmesos a una voluntat que no sigui la seva. Es treballa per la prosperitat quan s'és lliure. Quan s'és captiu, es treballa per la llibertat.
Cugat Mèdia, 10 de desembre de 2021.
  • El masclisme és probablement la xacra més perniciosa de la humanitat, la més lesiva. Forja les actituds dominants vers el gènere i la sexualitat i situa l'home com a tòtem suprem i la dona com a ésser complementari.
Cugat Mèdia, 25 de març de 2022.
  • Quan el sotmès s'acomoda a les cadenes, l'opressor té garantida l'estabilitat.
Cugat Mèdia, 8 d'abril de 2022.
  • Cap país no és lliure si no té una justícia pròpia, i Catalunya mai no serà lliure mentre continuï legitimant la justícia que l'oprimeix..
El Món, 12 de juliol de 2022.


Obra literària[modifica | modifica el codi]

Jo no sóc espanyol (1999)[modifica | modifica el codi]

  • Els catalans estimem la vida i les persones, estimem la saviesa i el valor de la paraula, la ponderació i la llibertat, el seny, la justícia i la força de voluntat; estimem, en definitiva, les qualitats més nobles de la naturalesa humana, però no ens estimem nosaltres mateixos.[8]

Despullant Espanya (2001)[modifica | modifica el codi]

  • No n'hi ha prou de veure el llautó als enemics de la llengua catalana, cal també no oblidar que la seva força s'alimenta de la nostra desídia.[9]
  • L'universalisme espanyol és molt provincià. Mentre que per als universalistes espanyols Catalunya és una part d'Espanya, per als universalistes catalans Catalunya és una part del món.[9]
  • El més gran avantatge d'un poble sobre els qui el voldrien mort és l'autoestima de la seva gent.[9]
  • No és el nombre de persones que la parlen el que atorga universalitat a una llengua, sinó la voluntat de fer-la rendible per part dels qui la tenen com a pròpia.[9]
  • En el respecte pel dret a la llibertat dels pobles hi ha el secret de la fraternitat universal.[9]

Senyor President (2003)[modifica | modifica el codi]

  • Si els catalans no defensem Catalunya, qui ho farà? Si els catalans no parlem la llengua catalana, qui la parlarà?[10]
  • Si mai no posaríem un peix petit a conviure amb un de gros en una peixera, tampoc no podem posar junts oficialment el català i l'espanyol a Catalunya. Bàsicament, perquè la gola del llop mai no ha estat un bon projecte de vida per al xai.[10]

Despullats (2003)[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya no té cap possibilitat de sobreviure en el si d'un Estat que no sigui el seu.[11]
  • Una nació no pot ser mai la perifèria d'una altra nació, llevat que en formi part; i si en forma part, ja no és una nació, és un tros d'una altra nació.[11]
  • L'arma per lluitar contra la maldat no és la bondat, sinó la intel·ligència.[11]

La paraula contra el mur (2006)[modifica | modifica el codi]

  • La independència no és cap privilegi, la independència és un dret.[12]

TV3 a traïció : Televisió de Catalunya o d'Espanya? (2006)[modifica | modifica el codi]

  • L'ésser humà usa sovint les paraules per maquillar la seva ignorància sense adonar-se que no hi ha delator més inclement que el llenguatge.[13]
  • El veritable universalista no és el qui vol fer de la humanitat un sol poble, sinó el qui exigeix respecte per tots els pobles de la humanitat[13]

Nosaltres, els catalans (2008)[modifica | modifica el codi]

  • Les fronteres mai no són geogràfiques, són mentals.[14]

Cor de brau (2011)[modifica | modifica el codi]

  • Els humans exterminem espècies animals sense adonar-nos que la seva desaparició és el preludi de la nostra.[15]
  • La llibertat va morir el dia que els humans li van donar nom.[15]
  • De debò creuen que martiritzar un animal per pur divertiment, encara que no el matis ni li clavis cap arma, és motiu d'orgull cultural?[15]

La independència explicada al meu fill (2014)[modifica | modifica el codi]

  • Cada cop que actues deixant de pensar per tu mateix, estàs actuant d'acord amb el pensament d'un altre.[16]
  • Les paraules són transmissores d'energia, i a força de ser repetides pels altaveus mediàtics repercuteixen en l'imaginari col·lectiu. La nostra manera de de ser és fruit de la nostra manera de pensar, i difícilment deixarem de pensar com pensem si no canviem la nostra manera de parlar.[16]
  • Ningú no fomenta l'odi pel fet de voler ser lliure, l'odi el fomenta qui nega la llibertat. El problema de la humanitat no és la llibertat, el problema de la humanitat és l'opressió.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 15. ISBN 978-84-92718-67-2. 
  2. «Víctor Alexandre». Victor Alexandre. Arxivat de l'original el 1368166283. [Consulta: 9 març 2012].
  3. Alexandre, Victor. «Prejudicis lingüístics». Barcelona: e-notícies, 29-12-2011. Arxivat de l'original el 1457136177. [Consulta: 29 març 2012].
  4. Alexandre, Victor. «Els hem transferit la por». elSingulardigital.cat. Barcelona: ElSingularDigital.cat, 18-09-2012. Arxivat de l'original el 1348191919. [Consulta: 20 setembre 2012].[Enllaç no actiu]
  5. «La llibertat d'expressió no és delicte, el delicte és prohibir-la». El Món. Arxivat de l'original el 1492581943. [Consulta: 27 març 2017].
  6. «Molt de compte amb les paraules que fem servir i amb les que pretenen ensarronar-nos, perquè els segrestadors de paraules ens volen orfes dels mots que els desemmascaren». Racó Català. [Consulta: 24 març 2017].
  7. Error en el títol o la url.«».
  8. Alexandre i Benet, Víctor. Jo no sóc espanyol. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482568213. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Alexandre i Benet, Víctor. Despullant Espanya. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 8484371751. 
  10. 10,0 10,1 Alexandre i Benet, Víctor. Senyor President : carta oberta. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484376419. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Joan, Joel; Alexandre i Benet, Víctor. Despullats. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484374947. 
  12. Alexandre i Benet, Víctor. La Paraula contra el mur : la independència no és un privilegi. Barcelona: La Busca, 2006. ISBN 9788496125650. 
  13. 13,0 13,1 Alexandre i Benet, Víctor. TV3 a traïció : Televisió de Catalunya o d'Espanya?. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 9788484379096. 
  14. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades nosaltres
  15. 15,0 15,1 15,2 Alexandre i Benet, Víctor. Cor de brau. Barcelona: Columna, 2011. ISBN 9788466413763. 
  16. 16,0 16,1 16,2 Alexandre i Benet, Víctor. La independència explicada al meu fill. Barcelona: Meteora, 2014. ISBN 978-84-92874-98-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]