Víctor Alexandre i Benet

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVíctor Alexandre i Benet
Víctor Alexandre (2005).jpg
Víctor Alexandre (2005)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
10 d'abril de 1950 (68 anys)
Ocupació Escriptor i periodista
Modifica dades a Wikidata

Víctor Alexandre i Benet (Barcelona, 10 d'abril de 1950) és un escriptor en llengua catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Hem de saber que la llengua és important. Allà on s'evidencia que som un poble és en la llengua.[1]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir la legalitat.[2]
Book icoline.svg Palau de la Música Catalana, 13 d'octubre del 2008.
Discurs al Palau. També és la capçalera de la pàgina web de Víctor Alexandre
  • Una llengua, qualsevol llengua, a banda de ser la prova irrefutable de l'existència d'un poble, explica la manera de ser, de pensar i de sentir d'aquell poble.[3]
Book icoline.svg e-notícies, 29 de desembre de 2011.
  • Som febles, perquè no sabem que som forts.[4]
Book icoline.svg Llengua Nacional, núm. 46, i e-notícies, Primavera 2004 i 23 de febrer de 2012.
Articles a la revista Llengua Nacional i al portal e-notícies.
  • Nacionalisme espanyol i intel·ligència són termes contradictoris.[5]
Book icoline.svg e-notícies, 19 de març de 2012.
  • Les persones filles d'una nació lliure, és a dir, d'un Estat independent, són molt més desinhibides i assertives que les d'una nació captiva. Aquestes últimes són molt més insegures, minvades, submises, porugues. Presenten una baixa autoestima i desconfien de les seves pròpies forces fins al punt que la llibertat les intimida.[6]
Book icoline.svg El Singular Digital, 18 de setembre de 2012.
Book icoline.svg El Món, 19 de desembre de 2016.
  • Molt de compte amb les paraules que fem servir i amb les que pretenen ensarronar-nos, perquè els segrestadors de paraules ens volen orfes dels mots que els desemmascaren.[8]
Book icoline.svg Racó Català, 24 de març de 2017.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Jo no sóc espanyol (1999)[modifica | modifica el codi]

  • Els catalans estimem la vida i les persones, estimem la saviesa i el valor de la paraula, la ponderació i la llibertat, el seny, la justícia i la força de voluntat; estimem, en definitiva, les qualitats més nobles de la naturalesa humana, però no ens estimem nosaltres mateixos.[9]
  • Arribarem al 300 aniversari de la nostra esfondrada finançant un Estat que nega que existim i que només ens vol com a contribuents nets i muts? Serem capaços, els catalans d'avui, de guanyar-nos el respecte dels catalans del nou mil·lenni? Sabrem, finalment, els catalans, guanyar-nos el respecte de la història?[9]

Despullant Espanya (2001)[modifica | modifica el codi]

  • No n'hi ha prou de veure el llautó als enemics de la llengua catalana, cal també no oblidar que la seva força s'alimenta de la nostra desídia.[10]
  • Si tanta facilitat tenim per assimilar paraules d'altres pobles, per què no assimilem també la seva normalitat nacional?[10]
  • L'universalisme espanyol és molt provincià. Mentre que per als universalistes espanyols Catalunya és una part d'Espanya, per als universalistes catalans Catalunya és una part del món.[10]
  • El més gran avantatge d'un poble sobre els qui el voldrien mort és l'autoestima de la seva gent.[10]

Senyor President (2003)[modifica | modifica el codi]

  • Si els catalans no defensem Catalunya, qui ho farà? Si els catalans no parlem la llengua catalana, qui la parlarà?[11]
  • Si mai no posaríem un peix petit a conviure amb un de gros en una peixera, tampoc no podem posar junts oficialment el català i l'espanyol a Catalunya. Bàsicament, perquè la gola del llop mai no ha estat un bon projecte de vida per al xai.[11]

Despullats (2003)[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya no té cap possibilitat de sobreviure en el si d'un Estat que no sigui el seu.[12]
  • Si hi ha al món un poble que té dret a ser independent, són els Països Catalans; si hi ha un poble al món que no mereix ser independent, són els Països Catalans.[12]
  • Una nació no pot ser mai la perifèria d'una altra nació, llevat que en formi part; i si en forma part, ja no és una nació, és un tros d'una altra nació.[12]
  • L'arma per lluitar contra la maldat no és la bondat, sinó la intel·ligència.[12]

El somriure de Burt Lancaster (2005)[modifica | modifica el codi]

  • Diàleg d'un dels contes:
- Té gràcia que el dolent sigui sempre el qui es nega a ser assimilat.
- Per injusta que sigui, la història no pot ser revisada contínuament, senyor Guinard.
- Sobretot quan la revisió d'una injustícia suposaria la pèrdua de privilegis de l'injust, oi?[13]

La paraula contra el mur (2006)[modifica | modifica el codi]

  • La independència no és cap privilegi, la independència és un dret.[14]

TV3 a traïció : Televisió de Catalunya o d'Espanya? (2006)[modifica | modifica el codi]

  • L'ésser humà usa sovint les paraules per maquillar la seva ignorància sense adonar-se que no hi ha delator més inclement que el llenguatge.[15]
  • El veritable universalista no és el qui vol fer de la humanitat un sol poble, sinó el qui exigeix respecte per tots els pobles de la humanitat[15]

Nosaltres, els catalans (2008)[modifica | modifica el codi]

  • No és mirant-se'l amb recel com una col·lectivitat es guanya el respecte del nouvingut, sinó incorporant-hi els seus valors.[16]
  • Les fronteres mai no són geogràfiques, són mentals.[16]

Cor de brau (2011)[modifica | modifica el codi]

  • Els humans exterminem espècies animals sense adonar-nos que la seva desaparició és el preludi de la nostra.[17]
  • De debò creuen que martiritzar un animal per pur divertiment, encara que no el matis ni li clavis cap arma, és motiu d'orgull cultural?[17]

La independència explicada al meu fill (2014)[modifica | modifica el codi]

  • Cada cop que actues deixant de pensar per tu mateix, estàs actuant d'acord amb el pensament d'un altre.[18]
  • Les paraules són transmissores d'energia, i a força de ser repetides pels altaveus mediàtics repercuteixen en l'imaginari col·lectiu. La nostra manera de de ser és fruit de la nostra manera de pensar, i difícilment deixarem de pensar com pensem si no canviem la nostra manera de parlar.[18]
  • Ningú no fomenta l'odi pel fet de voler ser lliure, l'odi el fomenta qui nega la llibertat. El problema de la humanitat no és la llibertat, el problema de la humanitat és l'opressió.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 15. ISBN 978-84-92718-67-2. 
  2. «Víctor Alexandre». Victor Alexandre. [Consulta: 9 març 2012].
  3. Alexandre, Victor. «Prejudicis lingüístics». Barcelona: e-notícies, 29 de desembre de 2011. [Consulta: 29 març 2012].
  4. Alexandre, Victor. «Som febles, perquè no sabem que som forts». Barcelona: e-notícies, 23 de febrer de 2012. [Consulta: 8 de juny 2012].
  5. Alexandre, Victor. «Nacionalisme espanyol i complex d'inferioritat». Barcelona: e-notícies, 19 de març de 2012. [Consulta: 29 març 2012].
  6. Alexandre, Victor. «Els hem transferit la por». elSingulardigital.cat. Barcelona: ElSingularDigital.cat, 18 de setembre de 2012. [Consulta: 20 setembre 2012].
  7. «La llibertat d'expressió no és delicte, el delicte és prohibir-la». El Món. [Consulta: 27 març 2017].
  8. «Molt de compte amb les paraules que fem servir i amb les que pretenen ensarronar-nos, perquè els segrestadors de paraules ens volen orfes dels mots que els desemmascaren». Racó Català. [Consulta: 24 març 2017].
  9. 9,0 9,1 Alexandre i Benet, Víctor. Jo no sóc espanyol. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482568213. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Alexandre i Benet, Víctor. Despullant Espanya. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 8484371751. 
  11. 11,0 11,1 Alexandre i Benet, Víctor. Senyor President : carta oberta. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484376419. 
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Joan, Joel; Alexandre i Benet, Víctor. Despullats. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484374947. 
  13. Alexandre i Benet, Víctor. El Somriure de Burt Lancaster. Barcelona: Proa, 2005. ISBN 8484371905. 
  14. Alexandre i Benet, Víctor. La Paraula contra el mur : la independència no és un privilegi. Barcelona: La Busca, 2006. ISBN 9788496125650. 
  15. 15,0 15,1 Alexandre i Benet, Víctor. TV3 a traïció : Televisió de Catalunya o d'Espanya?. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 9788484379096. 
  16. 16,0 16,1 Alexandre i Benet, Víctor. Nosaltres, els catalans. Barcelona: Pòrtic, 2008. ISBN 9788498090420. 
  17. 17,0 17,1 Alexandre i Benet, Víctor. Cor de brau. Barcelona: Columna, 2011. ISBN 9788466413763. 
  18. 18,0 18,1 18,2 Alexandre i Benet, Víctor. La independència explicada al meu fill. Barcelona: Meteora, 2014. ISBN 978-84-92874-98-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]