Winston Churchill

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaWinston Churchill
Churchill portrait NYP 45063 edit1.jpg
Winston Churchill
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Winston Leonard Spencer Churchill (Blenheim Palace, Oxford, 30 de novembre de 1874 — Londres, 24 de gener de 1965) fou un polític i escriptor anglès. Fou Primer Ministre del Regne Unit de 1940 al 1945 i, per segon cop, de 1951 a 1955 i rebè el Premi Nobel de Literatura de 1953.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Les persones cultes són simplement l'escuma brillant que sura sobre el profund riu de la producció.[1]
(en anglès) Cultured people are merely the glittering scum which floats upon the deep river of production.
Book icoline.svg Escoltant al seu fill Randolph criticant la manca de cultura dels industrials petroliers de Calgary, 1929.
  • Estimada, he de demanar-li un favor, que es quedi fins molt tard. Aquesta nit em sento molt fèrtil.[1]
Book icoline.svg 1930.
Li ho va dir a una secretària
  • Dona: Winston, estàs borratxo. Encara diria més: estàs fastigosament borratxo.
Winston: Bessie, estimada, tu ets lletja. Encara diria més: ets fastigosament lletja. Però demà jo estaré sobri i tu seguiràs sent fastigosament lletja.[1]
No se sap qui era la dona
  • La guerra, que abans era cruel i gloriosa, s'ha tornat cruel i llardosa.[1]
(en anglès) War, which used to be cruel and magnificent, has now become cruel and squalid.
Book icoline.svg My Early Life, 1930.
  • He tret beneficis de les crítiques durant tots els períodes de la meva vida i no recordo cap moment en què aquestes crítiques hagin escassejat.[1]
Book icoline.svg 1914.

Primer Ministre del Regne Unit (1940-1945)[modifica | modifica el codi]

  • La democràcia no és una puta que un home pugui recollir a peu de carrer amb una metralladora.[1]
(en anglès) Democracy is no harlot to be picked up in the street by a man with a tommy gun.
Book icoline.svg Discurs a la Cambra del Comuns (Westminster), 8 de desembre de 1944.
(en anglès) I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat.
Book icoline.svg Cambra del Comuns (Westminster), 13 de maig de 1940.
Primer discurs de Winston Churchill com a Primer Ministre del Regne Unit on preveu una guerra llarga i dura contra l'Alemanya nazi. Normalment aquesta cita es coneix com Sang, suor i llàgrimes

This was their finest hour (1940)[modifica | modifica el codi]

Discurs de Winston Churchill a la Cambra dels Comuns (Westminster) el 18 de juny de 1940, en què va informar sobre la derrota de França i la futura guerra amb Alemanya:

  • El que el general Weygand anomenava la batalla de França ha acabat. Suposo que la batalla d'Anglaterra està a punt de començar.[3]
(en anglès) What General Weygand called the Battle of France is over. I expect that the Battle of Britain is about to begin.
  • Hitler sap que haurà de destruir-nos en aquesta illa o perdre la guerra.[3]
(en anglès) Hitler knows that he will have to break us in this Island or lose the war.
  • Si som capaços de combatre'l, tota Europa podrà ser lliure i la vida al món podrà avançar cap a destins grans i lluminosos. Però si fracassem, llavors tot el món, inclòs els Estats Units i tot allò que hem conegut i protegit, s'enfonsarà en l'abisme d'una nova Edat Fosca feta més sinistrament, i potser més prolongadament, per les llums de la ciència perversa.[3]
(en anglès) If we can stand up to him, all Europe may be free and the life of the world may move forward into broad, sunlit uplands. But if we fail, then the whole world, including the United States, including all that we have known and cared for, will sink into the abyss of a new Dark Age made more sinister, and perhaps more protracted, by the lights of perverted science
  • Si l'Imperi Britànic i la seva Commonwealth duren mil anys, els homes encara podran dir: "Aquesta fou la seva millor hora".[3]
(en anglès) If the British Empire and its Commonwealth last for a thousand years, men will still say, "This was their finest hour".
  • Mai, en el camp del conflicte humà, tants han degut tant a tan pocs.[4]
(en anglès) Never in the field of human conflict was so much owed by so many to so few.
Book icoline.svg Cambra del Comuns (Westminster), 20 d'agost de 1940.
Discurs de Winston Churchill sobre el desenvolupament de la batalla d'Anglaterra i l'esforç sobrehumà dels pilots britanics de la Royal Air Force. Aquesta cita es coneix popularment com Mai tants han degut tant a tan pocs

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • No em parli de la tradició naval. No és rés més que rom, sodomia i fuetades.[5]
(en anglès) Don't talk to me about naval tradition. It's nothing but rum, sodomy, and the lash.
Book icoline.svg En una conversa amb el Primer Lord de l'Almirallat britànic, 1911.
Citada amb recurrència però falsament atribuïda, la referència més antiga que es troba la del vicealmirall britànic Peter Gretton (1912 – 1992), que la va recollir al llibre Former naval person: Winston Churchill and the Royal Navy (1968). S'hi descriu que el 1911, Churchill va ordenar al Primer Lord de l'Almirallat la reconversió de la flota naval del carbó al petroli i l'ús de vaixells més petits, fet que va descontentar al Primer Lord, que el va replicar assegurant que allò faria que la tradició naval se n'anés en orris.[6] Aquesta resposta va desencadenar la famosa citació de Churchill, que també es recull amb més anterioritat al dietari The later years: 1945-1962 (1966), del diplomàtic britànic Harold Nicolson (1886 – 1968). En aquesta darrera obra, però, es reprodueix també la paraula "pregàries": «Nothing but rum, sodomy, prayers and the lash.».[7]
No obstant aquests reculls, la institució que estudia la vida del cèlebre Primer Ministre, The International Churchill Society, sosté que aquesta citació està falsament atribuïda basant-se en el testimoni de Anthony Montague-Browne (1923 – 2013), que fou el secretari personal de Churchill. Montague-Browne va assegurar al prestigiós biògraf Richard Langworth (1941 –) que li va preguntar directament a Churchill sobre aquesta citació i que ell ho va desmentir amb les següents paraules: «Jo mai vaig dir allò. Però desitjaria haver-ho fet.» («I never said it. I wish I had.»).[8][9]
  • Sóc afeccionat als porcs. Els gossos ens admiren, els gats ens menyspreen, mentre que els porcs ens tracten com iguals.[10]
(en anglès) I am fond of pigs. Dogs look up to us. Cats look down on us. Pigs treat us as equals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Nopca, Jordi. «L'enginy de Winston Churchill, en deu frases». Ara.cat. [Consulta: 17 maig 2015].
  2. «Blood, Toil, Tears and Sweat» (en anglès). Londres: WinstonChurchill.org, 29 de juliol de 2010. [Consulta: 5 agost 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Winston Churchill Broadcast» (en anglès). Londres: BBC Archive, 18 de juny de 1940. [Consulta: 5 agost 2012].
  4. «The Few» (en anglès). Londres: WinstonChurchill.org, 29 d'agost de 2008. [Consulta: 5 agost 2012].
  5. Brendon, Piers. Winston Churchill: a biography (en anglès). Harper & Row, 1984. ISBN 9780060152864. 
  6. Gretton (Sir), Peter. Former naval person: Winston Churchill and the Royal Navy (en anglès). Cassell, 1968, p. 2. 
  7. Nicolson, Harold; Nicolson, Nigel. The later years: 1945-1962. 3 (en anglès). Atheneum, 1966 (Diaries and Letters). 
  8. «The origins of “Rum, sodomy and the lash” – Churchill’s alleged quip about British naval tradition…» (en anglès). This day in quotes, 17 agost 2012. [Consulta: 12 desembre 2016].
  9. «Quotes Falsely Attributed to Winston Churchill» (en anglès). The International Churchill Society, 12 desembre 2016.
  10. Jay, Antony (ed.). Oxford Dictionary of Political Quotations. 4th ed. Oxford: Oxford University Press, 2015. ISBN 9780199572687 [Consulta: 28 maig 2017]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]