Cowboy Bebop

Cowboy Bebop
	Logo de Cowboy Bebop
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons

Cowboy Bebop (カウボーイビバップ , Kaubōi Bibappu) és una sèrie d'anime japonesa del 1998 aclamada per la crítica. Va ser dirigida per Shinichiro Watanabe, escrit per Keiko Nobumoto, i produïda per Sunrise. Els seus 26 episodis ("sessions") constitueixen una història completa: ambientada l'any 2071, la sèrie segueix les aventures, desventures i tragèdies d'un grup de caça-recompenses o "cowboys", que viatgen amb la seva nau espacial, el Bebop. La sèrie explora diferents conceptes com la filosofia, incloent-hi l'existencialisme, la solitud i l'avorriment existencial.

Citacions

Capítol 1. El blues de l'asteroide

Spike Spiegel: Val més deixar córrer força l'aigua, sinó s'embussa.

Spike Spiegel: Un cowboy modern que vol fer fortuna.

Resposta a la pregunta de qui és l'Spike.

Jet Black: Què, noi, fent la becaina?
Spike Spiegel: He tingut un somni bonic.
Jet Black: Me n'alegro.

Diàleg d'en Jet i l'Spike després que l'Asimov deixés aquest últim fora de combat.

Fins un altre, cowboy de l'espai...

(en anglès) See you space cowboy...

Cortineta final de l'episodi

Capítol 2. El gos de carrer

Spike Spiegel: Si hi ha alguna cosa que odio més que els nens són els gossos.

Jet Black: No t'ho va ensenyar la teva àvia que quan una cosa es comença s'acaba?
Spike Spiegel: No, l'àvia va morir abans que jo nasqués.

Diàleg d'en Jet i l'Spike sobre el fet d'acabar les coses.

Spike Spiegel: Quina gràcia hi troben a treure el gos a passeig, no ho entendré mai.

Capítol 3. La jugadora

Jet Black: Ja m'ho va dir en Charlie, una mà sense l'altre no es pot rentar, si vols rebre has de donar primer.

Spike Spiegel: No sé perquè m'entesto a jugar, jo no he tingut mai sort a les cartes.
Faye Valentine: Doncs, per què aposta?
Spike Spiegel: Perquè ja sé que perdré.

Diàleg de l'Spike i la Faye sobre el joc del blackjack

Jet Black: Ara entenc que 200.000 hurons et semblin xavalla, Faye Valentine.

Faye Valentine: El zíngars vaguem per l'univers, de planeta en planeta, a la recerca de l'amor.
Spike Spiegel: Què?
Faye Valentine: Tros de burro, no has sentit a parlar dels gitanos? Doncs resulta que menyspreem profundament els paios sense orgull com tu, ni els podem veure.
Spike Spiegel: De debò? Gràcies.

Diàleg de l'Spike i la Faye sobre els zíngars

Tal com vé, se'n va...

(en anglès) Easy come, easy go...

Cortineta final de l'episodi

Capítol 4. Porta de fugida

Spike Spiegel: O sigui que en resum i parlant en propietat, els diners que ens vas robar te'ls has gastat al casino.
Faye Valentine: Què no diuen que els diners poden fer-ho tot?
Spike Spiegel: Tens un morro que te'l trepitges, nena!

Twinkling Maria Murdoch: El progrès ha apartat l'home de la natura i l'ha empès a cometre crims horrorosos. Encegat per la seva set de riquesa està arrossegant l'univers sencer cap a una catàstrofe ecològica de proporcions incalculables.

Spike Spiegel: L'única cosa bona és que si em moro no plorarà ningú.

Capítol 5. La balada dels àngels caiguts

Spike Spiegel: Beure's tot el got d'un glop no va gens bé pel cor, Annie.
Annie: Mira, el que perjudica les meves artèries són els morts vivents com tu, Spike.
Spike Spiegel: Tan encantadora com sempre!
Annie: Només sóc encantadora amb els vius.

Retrobament de l'Spike amb l'Anastàsia

Anastàsia: Si continues sense fer cas a la gent gran, et trobaràs al cementeri sense saber com.

Vicious: L'àngel caigut expulsat del paradís no té cap més remei que tornar-se dimoni.

Spike Spiegel: El diable no mostra la seva gratitud ni al seu propi creador.

Vicious: Per les nostre venes corre la mateixa sang, sang àvida de sang. La bèstia que habita en nosaltres té set.
Spike Spiegel: Jo he escupit tota aquesta sang infecta!
Vicious: Aleshores com és que continues viu?!

Diàleg entre l'Spike i en Vicious en el seu duel a mort

Capítol 6. Compassió del diable

Faye Valentine: Amic meu, qui no treballa no menja. Si no et vols morir de gana, espavila't. A mi no em cal fer brot, ser dona ja és prou cansat.

Jet Black: Quan encara portava bolquers, la meva mare ja em posava blues al biberó.
Spike Spiegel: Quina infantesa més desgraciada.

Jet Black: Les dones et traeixen de seguida, en canvi els homes són molt més legals.
Faye Valentine: Vols dir, Jet?
Spike Spiegel: És el que m'agrada pensar, Faye.

Opinió d'en Jet sobre les dones

Capítol 7. La reina del heavy metal

VT: Sempre he pensat que els caçadors de recompenses són uns bucaraons dels pitjors que hi ha.

Faye Valentine: Què pretens? Apagar un incendi amb un got d'aigua?

Spike Spiegel: La vida és com una partida de pòquer, de vegades es guanya i de vegades es perd.

Capítol 8. El vals de Venus

Spike Spiegel: Però, què no saps que la deesa de la recompensa té els ulls del tot embenats?
Faye Valentine: Igual que la deesa de la fortuna.

Diàleg entre l'Spike i la Faye sobre la fortuna

Capítol 9. Els embolics de l'Edward

Jet Black: No suporto gens rebre ordres d'una dona.
Spike Spiegel: Doncs, dona-les tu a ella
Jet Black: Bé, això encara m'agrada menys.

Faye Valentine: Els manetes de la xarxa acostumen a ser un paios esprimatxats amb ulleres. Uns personatges de ment retorçada i veus pudents.

Capítol 11. Les joguines de les golfes

Jet Black: La feina del caçador de recompenses és, per dir-ho així, autònoma. Sona bé, oi?

Jet Black: Els qui s'enriqueixen robant a l'altre gent, tard o d'hora rebran el càstig que els pertoca. Aquesta és l'autèntica moral. És clar que és ben cert que oblidar aquest principi és una de les característiques principals de l'esser humà.

Faye Valentine: Aquest món es regeix per la llei de la selva. Matar o morir és llei de vida. Confiar en els altres no ens duu enlloc. Aquest és el meu principi.

Spike Spiegel: No s'ha de deixar mai a la nevera res que es pugui podrir. Que serveixi de moral.

Capítol 12. El jazz de Júpiter (1a part)

Faye Valentine: No em calen els amics. No serveixen per res. Només són un llast inútil, pesats de veritat. La meva única desgràcia és que estic massa bona.

Faye Valentine: Està escrit que l'home no pot pas viure sol, en el meu cas, en canvi, és com estic millor.

Capítol 13. El jazz de Júpiter (2a part)

Gren: Per tu els amics només són un llast inútil, per mi en canvi, la paraula amic encara vol dir alguna cosa.

Faye Valentine: No hauries de deixar entrar a casa una perfecta desconeguda, et podria escoltar el contestador.

Jet Black: No podria viure en una ciutat sense dones.

Vicious: No val la pena creure en res. Tot mor.

Capítol 15. La divertida Valentine

Faye Valentine: Digue'm per què m'ajudes, Whitney.
Whitney Hagas Matsumoto: Perquè el príncep ha de protegir la bella dorment, oi?

Faye Valentine: L'edat no ens fa més sensats, sinó més egoistes.

Jet Black: Les dones no han estat mai lògiques.

Faye Valentine: Estaves disposat a fer-me un petó per despertar-me?
Spike Spiegel: Pots estar segura que si.
Faye Valentine: No deu ser que estaves gelós?
Spike Spiegel: Renoi, tens el cor de pedra.
Faye Valentine: Potser és per això que mai no arribarè a conèixer el meu passat.
Spike Spiegel: Tampoc no és tan important.
Faye Valentine: Ah, no? Per tu no, és clar, perquè en tens un.
Spike Spiegel: Has de mirar endavant! Cap al futur.

Capítol 22. Cowboy Funk

Spike Spiegel: Si vols portar una vida ordenada, conec el lloc ideal: un hotel amb pensió completa, amb guardaespatlles inclosos.
Teddy Bommer: Deu ser un hotel molt car.
Spike Spiegel: Volia dir l'hotel-presidi, Teddy Bommer.

Cambrer: Em sap greu, però no és permès entrar cavalls a la sala; poden destorbar els altres clients.
Andy: És que el meu cavall no és un cavall qualsevol, creu-me! Unes vegades és el meu guia espiritual, i unes altres un adversari per jugar a escacs.

Teddy Bommer: Jo només volia prevenir la gent de com és d'irracional el capitalisme desenfrenat, de com és d'absurda la colonització sistemàtica d'altres planetes, de la falta d'ètica dels mitjans de comunicació. I els gratacels són el símbol d'aquesta bogeria. Amb la destrucció, pretenia replantejar el paper de la humanitat a l'univers.

Capítol 23. Rascada cerebral

Londes: Què entenem per "cos"? Per cos entenem bàsicament un objecte material, una existència impura que conté el Déu que anomenem ànima. Ha arribat el moment de recordar la història, una història tacada de sang. La cobdícia... l'avarícia... la gola... el desig carnal... les ànsies de grandesa... tot són anhels derivats del fet de tenir aquest cos, i mentre el conservem, hi continuarem atrapats. La gent, per tal de satisfer els seus desitjós, es continuarà lliurant al desordre.

Londes: Per què creuen en Déu, els homes? Perquè hi volen creure. No resulta fàcil viure en aquest món, corromput de manera irremeiable; tot i així, hi continuen vivint. Per a ells no hi ha res cert, ho entens? No va ser Déu qui va crear els homes, sinó nosaltres qui vam crear Déu.

Londes: Saps quin és alhora el millor i el pitjor invent creat pels homes? La televisió. La televisió, a través de les notícies que difon, manipula les persones i els fa perdre el sentit de la realitat. Avui dia, la televisió s'ha convertit en l'opi del poble. La televisió ha creat éssers humans que es deixen enganyar fàcilment per una representació com aquesta.

Enllaços externs

Cowboy Bebop (anime) a l'Enciclopèdia d'Anime News Network