Discussió:Jacinto Benavente y Martínez/Arxiu 1

Sense referències

• A l'amor el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los.
• Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes.
• Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada.
• Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc!
• Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot.
• Déu castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills.
• L'amic que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla.
• L'amor és com Don Quijote: quan recobra el judici és per a morir.
• L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre.
• L'amor és el més semblant a la guerra, i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya.
• L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (Memòries, part 1)
• El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra.
• El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix.
• A la baralla, es coneix al soldat; només amb la victòria, es coneix al cavaller.
• A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser feliços i no puguem aconseguir-ho.
• És tan lletja l'enveja que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia.
• L'admiració no interroga mai; amb admirar comprèn.
• La cultura és la bona educació de l'enteniment.
• L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa.
• L'ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu .
• La vanitat fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès.
• La vida ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat.
• Les dones estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis.
• El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé.
• El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
• Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal governats.
• No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol.
• Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix.
• Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre.
• Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra.
• Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per bojos.
• Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure?
• Si murmurar la veritat encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards.
• Tots creuen que tenir talent és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent.
• Una hora d'alegria és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació.
• Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell.

--Docosong (discussió) 10:19, 5 juny 2013 (CEST)