Història de Roma: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
tot
Línia 4: Línia 4:
'''''{{w|Ab Urbe Condita|Història de Roma}}''''' [''Ab Urbe Condita''] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per [[Tit Livi]], la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de [[Roma]], fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'[[August]], l'època en què vivia Livi.
'''''{{w|Ab Urbe Condita|Història de Roma}}''''' [''Ab Urbe Condita''] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per [[Tit Livi]], la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de [[Roma]], fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'[[August]], l'època en què vivia Livi.
== Citacions ==
== Citacions ==
;Llibre II
{{Cita
{{Cita
| cita = Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.
| cita = Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.
Línia 21: Línia 22:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre III
{{Cita
{{Cita
| cita = De l'abundància neix el [[fastig]].
| cita = De l'abundància neix el [[fastig]].
Línia 29: Línia 31:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre IV
{{Cita
{{Cita
| cita = Més val tard que mai.
| cita = Més val tard que mai.
Línia 45: Línia 48:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre V
{{Cita
{{Cita
| cita = {{w|Vae victis|Ai, dels vençuts!}}
| cita = {{w|Vae victis|Ai, dels vençuts!}}
Línia 53: Línia 57:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre VI
{{Cita
{{Cita
| cita = Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.
| cita = Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.
Línia 61: Línia 66:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre IX
{{Cita
{{Cita
| cita = La [[guerra]] és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.
| cita = La [[guerra]] és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.
Línia 77: Línia 83:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre X
{{Cita
{{Cita
| cita = És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.
| cita = És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.
Línia 85: Línia 92:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XXI
{{Cita
{{Cita
| cita = Mentre a [[Roma]] es delibera, [[Sagunt]] és assaltada.
| cita = Mentre a [[Roma]] es delibera, [[Sagunt]] és assaltada.
Línia 94: Línia 102:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XXII
{{Cita
{{Cita
| cita = Qui menyspreï la [[glòria]], la tindrà de debò.
| cita = Qui menyspreï la [[glòria]], la tindrà de debò.
Línia 120: Línia 129:
| refs = {{sfn|Peris i Juan|2001}}
| refs = {{sfn|Peris i Juan|2001}}
}}
}}
;Llibre XXVIII
{{Cita
{{Cita
| cita = Les coses desconegudes es temen més.
| cita = Les coses desconegudes es temen més.
Línia 128: Línia 138:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XXX
{{Cita
{{Cita
| cita = Els fets passats es poden reprovar més que corregir.
| cita = Els fets passats es poden reprovar més que corregir.
Línia 136: Línia 147:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XXXIV
{{Cita
{{Cita
| cita = Cap [[llei]] no és prou satisfactòria per a tothom.
| cita = Cap [[llei]] no és prou satisfactòria per a tothom.
Línia 152: Línia 164:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XXX
{{Cita
{{Cita
| cita = Com més propícia és la [[fortuna]], menys cal fiar-se'n.
| cita = Com més propícia és la [[fortuna]], menys cal fiar-se'n.
Línia 168: Línia 181:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XXXIV
{{Cita
{{Cita
| cita = Cal apreciar els [[amics]] pels fets, no per les paraules.
| cita = Cal apreciar els [[amics]] pels fets, no per les paraules.
Línia 176: Línia 190:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XXXV
{{Cita
{{Cita
| cita = Amb el costum el treball es fa més lleuger.
| cita = Amb el costum el treball es fa més lleuger.
Línia 184: Línia 199:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XL
{{Cita
{{Cita
| cita = Les [[amistat]]s han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.
| cita = Les [[amistat]]s han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.
Línia 192: Línia 208:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
}}
}}
;Llibre XLV
{{Cita
{{Cita
| cita = No et refiïs de la sort present.
| cita = No et refiïs de la sort present.
Línia 202: Línia 219:


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències
{{Referències}}
}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 13:28, 14 oct 2017

Infotaula d'obraHistòria de Roma
Ab Urbe condĭta
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Titus Livi
Modifica dades a Wikidata

Història de Roma [Ab Urbe Condita] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per Tit Livi, la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi.

Citacions

Llibre II
  • Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.[1]
(en llatí) Et facere et pati fortia Romanum est.
Llibre II. § 12.
Paraules de Muci Escèvola al rei etrusc Porsenna.
  • La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.[1]
(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
Llibre II. § 47.
Llibre III
(en llatí) Fit fastidium copia.
Llibre III. § 1.
Llibre IV
  • Més val tard que mai.[1]
(en llatí) Potius sero quam numquam.
Llibre IV. § 2.
  • La necessitat és l'última arma i la més poderosa.[1]
(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
Llibre IV. § 28.
Llibre V
(en llatí) Vae victis!
Llibre V. § 48.
Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
Llibre VI
  • Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.[1]
(en llatí) A proximis quisque minime anteiri vult.
Llibre VI. § 34.
Llibre IX
  • La guerra és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.[1]
(en llatí) Iustum est bellum, quibus necessarium, et pia arma, quibus nulla nisi in armis relinquitur spes.
Llibre IX. § 1.
  • Que estigui lluny de les meves paraules l'ofensa.[1]
(en llatí) Absit invidia verbo.
Llibre IX. § 19.
Llibre X
  • És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.[1]
(en llatí) Quam quis arborem conseverit, sub ea legere alium fructum indignum est.
Llibre X. § 24.
Llibre XXI
(en llatí) Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur.
Llibre XXI. § 7.
En relació a l'abandó en que Romà deixà Sagunt, davant l'assalt d'Anníbal.
Llibre XXII
  • Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.[1]
(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
Llibre XXII. § 32.
  • La precipitació és imprudent i cega.[1]
(en llatí) Festinatio improvida est et caeca.
Llibre XXII. § 39.
  • Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.[1]
(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
Llibre XXII. § 51. — Maharbal
Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
Llibre XXVIII
  • Les coses desconegudes es temen més.[1]
(en llatí) Maior ignoratum rerum est terror.
Llibre XXVIII. § 44.
Llibre XXX
  • Els fets passats es poden reprovar més que corregir.[1]
(en llatí) Praeterita magis reprehendi possunt quam corrigi.
Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.[1]
(en llatí) Nulla lex satis commoda omnibus est.
Llibre XXXIV. § 3.
  • Val més no acusar un malvat que absoldre'l.[1]
(en llatí) Hominem improbum non accusari tutius est quam absolvi.
Llibre XXXIV. § 4.
Llibre XXX
  • Com més propícia és la fortuna, menys cal fiar-se'n.[1]
(en llatí) Maximae culque fortunae minime credendum est.
Llibre XXX. § 30.
  • Millor i més segura és una pau certa que no un una victòria esperada.[1]
(en llatí) Melior tutiorque est certa pax quam sperata victoria.
Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.[1]
(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
Llibre XXXIV. § 49.
Llibre XXXV
  • Amb el costum el treball es fa més lleuger.[1]
(en llatí) Consuetudine levior fit labor.
Llibre XXXV. § 35.
Llibre XL
  • Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[1]
(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
Llibre XL. § 46.
Llibre XLV
  • No et refiïs de la sort present.[1]
(en llatí) Praesenti ne credas fortunae!
Llibre XLV. § 8.

Referències

Bibliografia

  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.