Paraula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+2 |
#Viquimarató |
||
| Línia 65: | Línia 65: | ||
| dita = La millor paraula és la que està per dir. |
| dita = La millor paraula és la que està per dir. |
||
| refs = <ref name="ElRefranyer"/> |
| refs = <ref name="ElRefranyer"/> |
||
| variant1 = La millor paraula és la que queda per dir. |
|||
| refs1 = {{sfn|Fontana|2016|pp=34}} |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Revisió del 13:17, 11 jul 2019
_-_68.jpg) Façana de la Passió de la Sagrada Família | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Una paraula és el conjunt de lletres amb sentit entre dos espais.
Dites populars
- A taula, santa paraula.[1]
- A mig de taula, poca paraula.[1]
- Al bou per la banya i a l'home per la paraula.[2]
- Al llit i a la taula, a la primera paraula.[1]
- Amb una paraula vella se'n troba una de nova.[1]
- Bon vi, paraula llarga.[1]
- Cada paraula, dues mentides; Dotze paraules, tretze mentides.[1]
- D'un savi humil, cada paraula en val mil.[1]
- El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula.[1]
- El golut es mostra a la taula, i el deshonest a la paraula.[1]
- El massa vi no guarda secret ni paraula compleix.[1]
- L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc.[1]
- La bona paraula a l'enemic calma.[1]
- La bona paraula amaneix la taula.[1]
- La millor paraula és la que està per dir.[1]
- (var.) La millor paraula és la que queda per dir.[3]
- (var.) Paraula que surt de la boca, no torna enrere.[4]
- La paraula és plata, el silenci és or.[1]
- No hi ha paraula ben dita que no sigui mal compresa.[1]
- Paraula donada, paraula sagrada.[2]
- Pel so, l'olla; per la paraula, l'home.[1]
- Qui es creu paraules afectades, burlat és moltes vegades.[4]
Referències
Bibliografia
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.