Farmacèutic
 Farmacèutica | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un farmacèutic, antigament apotecari, és una persona que exerceix la farmàcia com a professió.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Villalonga bona gent i al Morell estrafolaris.[1]
- Amb aigua, malves i un morter, apotecari vull ser.[2]
- Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat.[3]
- Apotecari aconductat, o bé pobre o condemnat.[3]
- Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira els cabells.[4]
- El metge vell i el barber (o apotecari), jove.[5]
- L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot.[3]
- (var.) L'apotecari d'Olot, preu per preu, s'ho fotia tot.[3]
- (var.) L'apotecari d'Olot, qui, preu per preu, se bevia la medicina.[3]
- (var.) Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medicines.[6]
- Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta.[3]
- Taverner i apotecari, del pou treuen el salari.[1]
- Val més donar guany an es carnisser que an es potecari.[3]
- Val més menjar que anar d'apotecaris.[3]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- —L'apotecària i sa filla,
el metge i la seva muller
es menjaven nou taronges,
cada un se'n va menjar tres.
- La filla de l'apotecària era també la dona del metge
- apotecari
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Parèixer un pot d'apotecari.[3]
- (var.) Ésser un pot d'apotecari.[9]
Ser (algú) sensible.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Soler i Amigó, 1998, p. 416.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «apotecari». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Carretero Serra, 2022, p. 189-190.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ Espinal; 2004, 1254.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (en català). Barcanova, 1998. ISBN 9788448900120.