Germans, gairebé bessons

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraGermans, gairebé bessons
VM Mercè Cuartiella.jpg
Maria Mercè Cuartiella, autora de Germans, gairebé bessons
Projectes germans
Dades generals
Autor Maria Mercè Cuartiella
Publicació 2012
Modifica dades a Wikidata

Germans, gairebé bessons és una novel·la de l'escriptora barcelonina Maria Mercè Cuartiella, guardonada amb el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions de 2014. Narra la complexa relació entre els germans Ester i Joan i la Raquel, esposa d'en Joan. Està estructurada en sis capítols, que marquen una mena de compte enrere i detallen els esforços, sobretot de les dues dones, per solucionar el deute de joc que ha contret el protagonista masculí. L'obra fa un magnífic retrat d'uns personatges complicats, individualistes i obsessius, amb un estil narratiu que barreja monòlegs, diàlegs i reflexions.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Aquells dos germans semblava que vivien per a això, per barallar-se, per ferir-se entre ells i, unint forces, per ferir els altres; eren una gent estranya.
  • De vegades cal embrutar-se les mans per aconseguir alguna cosa.
  • De vegades, només de vegades, quan estava massa cansada i trista, es preguntava si en Joan es va casar amb ella simplement perquè no podia fer-ho amb la seva germana.
  • Ells el món sencer, la unitat i la dualitat al mateix temps, dos i un, un i dos sense ningú pel mig, quan semblava que res podria separar-los, abans de la Raquel i en Hans, en una altra vida.
  • Estava fart que tothom se li arrapés i el llastés d'aquella manera. Estava fart de tot.
  • L'Ester es va imaginar cavant fosses amb les seves pròpies mans, a pic i pala, vestida de fosc com li semblava que havien d'anar els enterramorts. Però ja no s'excavaven tombes avui en dia, no en aquest país com a mínim; la gent s'arxivava en prestatges quan es moria i s'oblidava com documents vells, material caducat.
  • La història d'una dona, que estimava un marit que no li feia cas, una situació repetida fins a la sacietat en qualsevol temps i en qualsevol lloc, la d'una desgraciada enamorada de l'home equivocat.
  • La podridura que et tocava a la vida te l'havies d'empassar sense ajuda.
  • Llàstima que els detalls de la vida en comú es revelessin teixits de mesquinesa i de renúncies, que la catifa màgica que havia de dur-la ben lluny estigués feta finalment amb fils plens de defectes, amb material de segona.
  • No importava què es diguessin o com es tractessin, tant era; res semblava poder separar-los.
  • Quan entrava a casa, el soroll de les claus va semblar que conjurava el del telèfon, com si hagués estat esperant a sentir-lo per posar-se a sonar i crear una desagradable sensació d'urgència...
  • Qui sap si en Samuel tampoc recordaria d'adult aquests anys dolços de la seva vida, potser només podria guardar dins el cap els de la lluita i la desesperació, potser viuria envoltat del mal com tots vivíem, intentant no ser danyat, protegint-se; quantes energies malgastades en això, o ben empleades. Tal vegada en això consistia la vida, a intentar, desesperadament i infructuosament, evitar que ens fessin mal.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cuartiella, M. Mercè. Germans, gairebé bessons (en català). Figueres: Brau, 2012. ISBN 9788496905788.