Joan Coromines i Vigneaux

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (1980) (cropped).jpg
Joan Coromines el 1980
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
21 de març de 1905
Mort Pineda de Mar
2 de gener de 1997 (91 anys)
Ocupació Lingüista, filòleg i professor
Modifica dades a Wikidata

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i de l'Onomasticon Cataloniae.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Un poble que adoptés el principi de tractar els seus amics i aliats amb el mateix rigor que els seus enemics mortals, o els seus fidels i entusiastes amb la mateixa severitat que els trànsfugues i renegats, seria un poble suïcida, i en les nostres circumstàncies simplement no seria un poble viable.[1]
Book icoline.svg Carta de Joan Coromines a Carles Riba, 14 d'octubre de 1954.
Carta a Carles Riba opinant sobre la unitat de la llengua catalana
  • Vostè sap que jo poso la força de l'estil per damunt de la recerca preciosa, el gruix humà per damunt de l'alambí, la literatura d’abast nacional molt més alta que el brodat de cenacle, l'essència per sobre de la quintaessència.[2]
Book icoline.svg Carta a Josep Pla27 de maig de 1973.
  • L'única nació meva, i la meva única llengua, a les quals reto incondicional obediència i homenatge són la nació i la llengua catalanes.[3]
Book icoline.svg Carta a Jorge Semprún, 6 de juny de 1989.
Carta de Joan Coromines a Jorge Semprún, ministre de Cultura del Govern d'Espanya, després de rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas

Citacions sobre Joan Coromines[modifica | modifica el codi]

  • Joan Coromines és l’home més savi de Catalunya, des d’un punt de vista, que fins i tot us diria que és emprenyador.[4]
Book icoline.svg  — Josep Pla
  • En Coromines trobem una de les figures prominents de la filologia en l'àmbit mundial.[4]
Book icoline.svg  — Fabià Estapé

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gómez-Ten, Robert. «L'epistolari de Joan Coromines: apunts d'història de la llengua per carta» (PDF). Estudis Romànics. Vol. 30, (2008), p. 281-289 [Consulta: 29 setembre 2012].
  2. «Espais Escrits : Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 29 setembre 2012].
  3. Vega i Castellví, Xavier. «Joan Coromines» (PDF). Miscel·lània del CERE. Núm. 11, (1997), p. 149-151 [Consulta: 29 setembre 2012].
  4. 4,0 4,1 Maideu i Puig, Eudald. «Joan Coromines. L'últim manuscrit de Mataplana» (PDF). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Annals 2007-2008, (2009), p. 129-142 [Consulta: 29 setembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]