Vés al contingut

Josep Maria Planes i Martí

De Viquidites
Infotaula de personaJosep Maria Planes i Martí
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Manresa (Bages)
31 de gener de 1907
Mort Barcelona
24 d'agost de 1936 (29 anys)
Ocupació Periodista i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, Bages, 31 de gener de 1907 — Barcelona, 24 d'agost de 1936) fou un periodista català, un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya.

Portada de l'Estatut de Núria (1932)
Una de dues: o els catalans som capaços de governar-nos, i en aquest cas ho podem fer íntegrament, o no en som capaços, i, aleshores, més val no pensar en autonomies i resignar-se beatament que els anys i la història ens canviïn la pell.
  • Si a cada conflicte que se'ns presenti, les nostres forces vives han d'anar a Madrid a pidolar protecció, on és la nostra autonomia? On és la nostra llibertat?[1]
"L'ordre públic i l'Estatut". Mirador, 30 de juliol de 1931.
  • Una de dues: o els catalans som capaços de governar-nos, i en aquest cas ho podem fer íntegrament, o no en som capaços, i, aleshores, més val no pensar en autonomies i resignar-se beatament que els anys i la història ens canviïn la pell.[1]
"L'ordre públic i l'Estatut". Mirador, 30 de juliol de 1931.
  • Hem d'estructurar la Generalitat. Del no-res hem de fer-ne sorgir tota una construcció de govern. Hem de crear un Estat, li hem de donar un estil i hem d'omplir-lo d'un contingut.[1]
"Tenim la sort...". La Publicitat, 3 de març de 1936.
  • Així com un cop d'estat marxista ens portaria fatalment a una situació de força de tipus reaccionari, un cop d'estat feixista ens portaria a una situació de força de tipus exactament contrari.[1]
"El cop d'estat". La Publicitat, 11 de juny de 1936.
  • Caigui tota la responsabilitat, la terrible responsabilitat del que pugui esdevenir, sobre aquests folls que en nom de l'Espanya derrotada a les urnes, volen implantar la dictadura dels señoritos, la dictadura anticatalana.[1]
"Nit de vetlla". La Publicitat, 19 de juliol de 1936.
  • Si en el món hi ha alguna persona capaç de heure-se-les tranquil·lament amb un bisbe, un torero, un professor de grec, un ballarí negre, un escriptor famós, una reina de la bellesa, un ministre, un saltimbanqui o un general, sense entendre res de bisbes, ni amb toros, ni amb grec, ni amb coreografia, ni amb literatura, ni amb política, ni amb estratègia, aquesta persona, ja en poden estar segurs: és un repòrter.[1]
"Confidències d'un repòrter". Mirador, 20 de juny de 1929.
  • Nosaltres, els periodistes, som una mena de gent que ens dediquem a l'observació del que passa en el món extern i després ho expliquem amb més o menys fidelitat. Intel·lectualment i econòmicament, som una gent que vivim al dia.[1]
"Resposta a la "Soli"". La Publicitat, 1 de maig de 1936.

Conferències

[modifica | modifica el codi]
  • Els catalans tenim la gran sort que hi ha una gran feina a fer. L'autonomia ens planteja l'orgull, la il·lusió de poder contribuir a la creació d'aquesta Catalunya nova. Tot està per fer i aquesta és la nostra força[1]
Conferència "Confessions d'un periodista" (Manresa), 3 de maig de 1936.
  • No sóc policia ni la meva feina és empaitar criminals. Sóc un periodista que jutjo i comento els fets que l'actualitat m’ofereix. Sóc un periodista que, potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diuen en veu baixa.[1]
Conferència "Confessions d'un periodista" (Manresa), 3 de maig de 1936.

Citacions sobre altres persones

[modifica | modifica el codi]
  • La història dirà si el senyor Azaña ha estat un gran conductor de pobles; els que tan de la vora seguim la seva obra de governant sols podem dir, ara com ara, que aquest patriota castellà és l'únic espanyol de la seva època que té aquell punt de grandesa, de lírica ambició, aquell punt de poeta i de somniador que han tingut els autèntics grans homes d'Estat de tots els països[1]
"Azaña". La publicitat, 10 de maig de 1936.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Web de Josep Maria Planes i Martí». Memoria.cat, cop. 2007. Arxivat de l'original el 1364699325. [Consulta: 29 abril 2013].

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]