Vés al contingut

La Monyos

Afegeix enllaços
De Viquidites
Infotaula de personaLa Monyos
Autòmat de la Monyos al Museu d'Autòmats del Tibidabo
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona, 
1851
Mort Barcelona, 
15 de setembre de 1940 (88/89 anys)
Ocupació Modista i Minyona
Modifica dades a Wikidata

Dolors Bonella i Alcánzar (o bé Dolors Vega i Massana, Barcelona, 1851 - 15 de setembre de 1940), coneguda popularment com la Monyos, va ser un personatge icònic de l'imaginari col·lectiu barceloní de principis del segle XX. Modista i minyona del Raval, va embogir per la mort de la seva filla i va passar a ser coneguda pels seus monyos estrafolaris —d'aquí el seu malnom—, vestimenta cridanera i la actitud lúdica.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • No sé pas quan debutaré, però aviat...[1]
En relació a la seva actitud propera al teatre i la faràndula.

Citacions sobre la Monyos

[modifica | modifica el codi]
  • En arribar la Boqueria ella comprava / uns clavellets per adornar el seu cabell / Amb aire chic pas coquetó / Galants piropos va escoltar / la Monyos / D'un gran record Ciutat Comtal / Per sempre més tindràs la Monyos immortal[3]
Recordant "La Moños" (EP), 1960. — Rudy Ventura y su conjunto
  • De tanta befa i dolor / potser fou el de la Monyos / el cas més commovedor.[4]
L'Auca de les Rambles de Barcelona, 1986. — Joan Guarro i Basté
  • Potser la Monyos, una pintoresca vella senil disfressada de nena i tota pintada que només es barallava amb ella mateixa, ha estat el personatge més popular del segle XX.[5]
Barcelones, 2004. — Manuel Vázquez Montalbán.
  • No tenia ni de molt l'aspecte d'aquestes dones viciades i angunioses. Era una persona agradable i simpàtica. Ella sabia que era la Monyos, que tothom la coneixia, i ja en tenia prou. Sabia que era algú i vivia a la seva manera.[1]
 — Maurici Serrahima i Bofill
  • Era com el típic boig del poble. Una dona que feia molta pena i que mai no va ser popular ni va tenir cap transcendència. És ara precisament quan està de moda.[1]
 — Maria Aurèlia Capmany i Farnés
  • Era una hippie sense la mandra endormiscada de les hippies modernes. Fins i tot per a les noies comunistes que ens crèiem emancipades, la Monyos era la llibertat envejada. [...] Tot podia riure i enlluernar en aquella figura seca i cridanera. Però aquells ulls tristos jo no els vaig veure riure mai.[1]
 — Teresa Pàmies i Bertran
  • És el prototip del personatge de fulletó. La Monyos és el drama. [...] La primera vegada que la veig veure al carrer del Carme vaig tenir una impressió feta a la meva manera. Potser manipulada per mi mateix: anava disfressada i era fidel al personatge que havia creat.[1]
 — Avel·lí Artís-Gener (Tísner)
  • Podia semblar grotesca però era molt expressiva. [...] Coneguda pels vianants, planyuda pels piadosos i mofada pels inconscients, donava color a la ciutat. Era com una mena de Carnaval quotidià que després vam trobar a faltar.[1]
 — Octavi Saltor
  • Tan bon punt vaig sortir a escena el públic em va aplaudir molt. I vaig pensar en ella. Jo llavors era molt sensible i la Lola em feia molta gràcia, però també em feia sentir pena.[1]
 — Mary Santpere
Sobre el seu paper representant la Monyos a la comèdia La florista de la Rambla, d'Alfons Roura.

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Ser més coneguda que la Monyos.[6]
(var.) Ser més famosa que la Monyos.[7]
(var.) Estar més vista que la Monyos.[7]
Frase feta Ser una persona molt coneguda.
  • Tenir més anys que la Monyos.[7]
Frase feta Tenir molts anys.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «La Monyos per sempre més» (en català). Diari Ara. Arxivat de l'original el 1474183123. [Consulta: 11 novembre 2016].
  2. ↑ «La Monyos» (en català). Història de Barcelona, 17-12-2015. Arxivat de l'original el 1463020716. [Consulta: 5 desembre 2016].
  3. ↑ Caudet Yarza; Llorens Camp, 2009, p. 9.
  4. ↑ Martí i Aragonès, Joan; Guarro i Basté, Joan. «L'Auca de les Rambles de Barcelona» (en català). Arxiu Municipal de Barcelona, 1986. [Consulta: 15 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Caudet Yarza; Llorens Camp, 2009, p. 16.
  6. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Roglan, Joaquim. 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) (en català). Cossetània Edicions, 2006, p. 42. ISBN 9788497912037. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Caudet Yarza, Francisco; Llorens Camp, Maria José. Dolors Bonella i Alcánzar, La Monyos (en castellà). 2n cicle, núm. 1. Editgraph, 2009 (Personajes del mundo). 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=La_Monyos&oldid=134817»