La Reina

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Queen
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Dades generals
Direcció Stephen Frears
Guió Peter Morgan
Música Alexandre Desplat
Fotografia Affonso Beato
Estrena 15 setembre 2006 i 11 gener 2007
Durada 97 min.
Gènere pel·lícula biogràfica, docudrama i drama
Enllaços externs
Web oficial Web oficial de La Reina
IMDB Logo 2016.svg Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La Reina (The Queen) és una pel·lícula britànica dirigida per Stephen Frears estrenada el 2006. La pel·lícula explica les relacions entre la reina Elisabet II i el Primer ministre del Regne Unit, Tony Blair, mostrant les tensions en els dies que van seguir la mort de Diana de Gal·les, i arribar a un compromís polític sobre la manera de tractar la seva defunció.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Advertiment: A partir d'aquí, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[A l'inici de la pel·lícula apareix la reina Isabel II fent de model per un quadre que li estan fent]

  • Isabel II: L'envejo per poder votar, no pas pel fet de marcar un casella tot i que, en fi, també estaria bé provar-ho un cop, sinó pel pur gust de poder ser parcial.
    Pintor: Ja, és clar, ja no hi pensava que com a sobirana vostè no té dret a vot.
    Isabel II: No.
    Pintor: Tot i així no es pensi que em farà llàstima, per més que no pugui votar, el govern és seu.
    Isabel II: Si, suposo que és un cert consol.

[Primera reunió entre Tony Blair i Isabel II]

  • Isabel II: Ja li hem explicat com s'inicia una guerra nuclear?
    Tony Blair: Eh, no.
    Isabel II: Doncs és el primer que fem pel que tinc entès, després li prenem el passaport i li enviem a voltar per tot el món sense parar.
    Tony Blair: Coneix la meva feina més be que jo.
    Isabel II: Si, pensi que vostè ja és el meu desè Primer Ministre. El primer, com ja sap, va ser Winston Churchill. Es va asseure en aquesta cadira amb levita i barret de copa alta. Jo era una noieta tímida i ell va tenir el detall d'instruir-me molt bé.
    Tony Blair: Ja m'ho penso.
    Isabel II: Amb els temps he pogut afegir experiència a aquella instrucció i una mica de saviesa també que em permet complir millor el meu deure constitucional: aconsellar, guiar i prevenir el govern de torn.

[La família reial britànica s'assabenta de la mort de Lady Di i el príncep Carles vol anar a París]

  • Príncep Carles: Hauria d'anar a Paris, ja he dit que em vagin preparant un avió.
    Isabel II: Vols dir un avió privat?
    Príncep Carles: Si.
    Isabel II: Però això és un dispendi d'aquells que sempre ens critiquen tant, què no ho veus?
    Príncep Carles: I com haig d'anar a París a aquestes hores? L'aeroport d'Aberdeen està tancat.
    Reina Mare: Carles, Carles, fill. Agafa un avió oficial i no t'amoïnis més. Sempre en tenen un de preparat pel dia que jo estiri la pota.
    Isabel II: No, mama això si que no. No és una qüestió d'estat.
    Príncep Carles: Però que dius ara?
    Isabel II: La Diana ja no és membre de la Família Reial, no té la condició d'Altesa. És una qüestió privada.
    Príncep Carles: És la mare dels teus nets.

[La reina Isabel II i els seus néts ]

  • Isabel II: Vols dir que fem bé de dur els nens a caçar tan aviat?
    Reina Mare: Els convé sortir a l'aire lliure.
    Isabel II: Potser haurien de sortir sense escopetes perquè si els veu un fotògraf podrien donar una imatge negativa.
    Reina Mare: Si es troben un fotògraf potser serà la primera presa del dia.

[La reina Isabel II i Felip d'Edimburg parlen del record de Lady Di]

  • Isabel II: Estàvem d'acord que es cassessin?
    Felip d'Edimburg: ...
    Isabel II: Hi vam donar el vist-i-plau. Te'n recordes que tu hi estaves entusiasmat?
    Felip d'Edimburg: Era una noia agradable, llavors. I jo estava convençut que en Carles deixaria l'altre, o que la seva dona s'hi conformaria. És el que fa tothom de fet.
    Isabel II: Ah si?

[La família reial britànica, de vacances a Balmoral, parles de la proposta del Govern d'onejar la bandera al Palau de Buckingham a mitja asta]

  • Isabel II: En Robin ha rebut una trucada del Primer Ministre. Li ha dit que està preocupat.
    Felip d'Edimburg: Vaja, per què?
    Isabel II: Per la bandera del Palau de Buckingham. Li sembla que hauria d'onejar a mitja asta.
    Felip d'Edimburg: Espero que en Robin li hagi dit que al Palau de Buckingham no n'hi ha cap de bandera. Hi ha l'estendard reial que només oneja per un motiu, indicar la presència del Monarca i com que tu ets aquí. Al pal no hi penja res que és com ha de ser.
    Príncep Carles: I no pot ser que algunes persones considerin que l'estendard reial és una bandera? I que tenir el pal sense res doni una imatge negativa?
    Isabel II: La qüestió no és aquesta.
    Felip d'Edimburg: La qüestió és que té més de 400 anys d'antiguitat i no s'ha hissat mai per ningú.
    Reina Mare: El teu avi no li van deixar la bandera a mitja asta quan es va morir, i si demà es morís la teva mare tampoc no li posarien.
    Príncep Carles: Ja, àvia. Però de vegades en situacions com aquestes s'ha de ser flexible. Tan sols és una bandera.
    Isabel II: I la bandera britànica? M'ha dit després el senyor Blair.
    Reina Mare: Hahaha, ai senyor.
    Felip d'Edimburg: Després proposaran que ens canviem el nom, tu Hilda i jo Hèctor. Amb qui es pensa que tracta aquest? Ets la sobirana, la cap d'Estat, a tu no et dona ordres ningú. Ja has cedit en això de l'enterrament públic, i a sobre, has obert els parcs, ja n'hi ha prou.
    Isabel II: Shhh, els nens.
    Felip d'Edimburg: Espera't, d'aquí a 48 hores tot això s'haurà calmat.

  • Isabel II: Digui, Primer Ministre.
    Tony Blair: Bon dia, Majestat. Perdoni que la molesti, però li volia preguntar si ha llegit els diaris aquest matí.
    Isabel II: N'hem vist un o dos, si.
    Tony Blair: En aquest cas, l'altre pregunta és si creu que caldria respondre-hi d'alguna manera.
    Isabel II: No. Em sembla que té uns quants directors que volen vendre diaris a qualsevol preu i que seria una equivocació fer-los el joc.
    Tony Blair: En circumstàncies normals, coincidiria amb vostè. Però, en fi, els meus assessors han estat prenent el pols de la gent del carrer i la informació que se'n desprèn, i que jo he rebut, és el que ànims estan molt sensibles.
    Isabel II: Molt bé, així doncs que em proposa que faci, alguna mena de comunicat?
    Tony Blair: No, Majestat. Em penso que el moment dels comunicats ja ha passat. Jo proposaria hissar la bandera a mitja asta al Palau de Buckingham, i que vostè torni a Londres com més aviat millor. Seria un gran consol pel seu poble. L'ajudaria a suportar el dol.
    Isabel II: El dol de la gent? Si es pensa que ho deixaré estar tot i tornaré a Londres en comptes d'estar pels meus nets que acaben de perdre la seva mare, va molt errat.
    Tony Blair: (sospir)
    Isabel II: Miri, senyor Blair, dubto que hi hagi algú que conegui el poble britànic més bé que jo o que confii més en el seny i bon criteri que ha tingut sempre. I estic convençuda que tard o d'hora el poble rebutjarà aquesta exaltació que la premsa s'ha dedicat a promoure, i passarà per un període de dolor contingut i de dol privat i respectuós. És com fem les coses en aquest país, amb discreció, amb dignitat. És el que tot el món sempre ha admirat de nosaltres.
    Tony Blair: Si és la seva decisió, Majestat, el Govern li donarà suport. Gràcies per atendre'm.
    Isabel II: De res, bon dia.
    Felip d'Edimburg: Mira que és burro, i ara se t'ha refredat el te.

  • Isabel II: Bon dia, Primer Ministre.
    Tony Blair: Bon dia, Majestat. Ha vist els titulats d'avui?
    Isabel II: Si, és clar.
    Tony Blair: Segur que coincideix amb mi que la situació s'ha tornat força crítica. Majestat, una enquesta que es publicarà a la premsa de demà, diu que el 70% de la població creu que l'actitud de la Reina ha perjudicat la Monarquia i una de cada quatre persones està a favor que s'aboleixi directament. Com a Primer Ministre crec que tinc el deure constitucional d'aconsellar-li de prendre les mesures següents.

[Conversa entre Isabel II i la seva mare valorant la seva possible abdicació]

  • Isabel II: Mira quan ja no entens al teu poble potser és que vol dir que ja toca passar-lo a la generació següent.
    Reina Mare: Au, no diguis bestieses. Te'n recordes del jurament que vas fer?
    Isabel II: Declaro que tota la meva vida per llarga o breu que sigui, estarà dedicada a servir-vos.
    Reina Mare: Tota la vida. És un compromís amb Déu, a més del teu poble.
    Isabel II: Però i si la meva actitud perjudica la Corona?
    Reina Mare: Què la perjudica? Ets l'actiu més important que té aquesta institució, un dels millors que ha tingut mai. No, no, els problemes vindran quan te'n vagis, però ara no hi has de pensar en això, no pas avui.
    Isabel II: Ai, mama!
    Reina Mare: T'has de mostrar més forta, reafirmar la teva autoritat. Pensa que ocupes el tron més poderós d'Europa, encapçales un llinatge que es remunta més de 1000 anys enrere. Creus que algun dels teus predecessors ho hauria deixat estar tot, i hauria tornat a Londres només perquè una colla d'histèrics amb espelmes volguessin que els ajudessin a passar el dol?

[Conversa final entre Isabel II i Tony Blair sobre els fets de la mort de Lady Di]

  • Isabel II: Crec que no entendré mai que ha passat aquest estiu.
    Tony Blair: Bé, van ser unes circumstàncies molt excepcionals, i al final, vostè va mostrar una gran força, valentia i humilitat.
    Isabel II: Confon humilitat amb humiliació.
    Tony Blair: No és veritat això.
    Isabel II: Vostè no va llegir les targetes de les flors de fora del palau d'aquell divendres.
    Tony Blair: Doncs jo crec que la història mostrarà que va ser una bona setmana per vostè.
    Isabel II: I encara més bona per vostè, senyor Blair.
    Tony Blair: Però l'any té 52 setmanes i n'han passat 2500 d'ençà que vostè és Reina. I quan el poble valori el seu llegat no se'n recordarà d'aquells dies.
    Isabel II: Ah no? No creu que l'afecte que pogués tenir el poble per aquesta institució ha minvat força?
    Tony Blair: No, en absolut. Actualment vostè és més respectada que mai.
    Isabel II: Alguns dels seus assessors més pròxims no em vam mostrar un suport tan intens.
    Tony Blair: Eh, un o dos... però com a líder no hauria afegit mai la meva veu a aquell cor.
    Isabel II: Perquè va veure els titulars i va pensar algun dia em podria passar a mi.
    Tony Blair: ...
    Isabel II: I li passarà, senyor Blair, de sobte i sense ni tan sols avisar.
Advertiment: La informació detallada sobre l'argument acaba aquí. Més informació.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]