Montserrat Abelló i Soler

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMontserrat Abelló i Soler
03.- Montserrat Abelló.jpg
Mural, a Manresa, del pintor Benvi Parrilla.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Tarragona
1 de febrer de 1918
Mort Barcelona
9 de setembre de 2014 (96 anys)
Ocupació Poeta, escriptora i traductora
Modifica dades a Wikidata

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 — Barcelona, 9 de setembre de 2014) fou una poeta i traductora catalana. El 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Quan et sobta un fet, una imatge, un sentiment i ho plasmes en una pintura o en un poema, hi és fixat per la necessitat vital d'expressar-ho, però també obert perquè s'ho miri i llegeixi algú i s'ho faci seu.[1]
Book icoline.svg Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
  • Vaig tornar a la poesia, però no tractant de seguir cànons establerts com havia fet esporàdicament fins aleshores —cosa que no m'acabava de satisfer—, sinó seguint el meu propi impuls interior, basant-me en el ritme de les paraules.[1]
Book icoline.svg Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
  • Trobo que és importantíssim que la gent s'adoni que nosaltres som catalans perquè parlem català, i el nostre senyal d'identitat és el català.[2]
  • Quan arribes a un lloc, tothom et tracta molt bé; després, quan la gent s'acostuma a veure't, no és igual.[3]
Book icoline.svg Entrevista Vilaweb, 31 de gener de 2008.
  • Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res. Mai no arribarà a ser un bon poema.[4]
Book icoline.svg Entrevista al diari Ara, 20 de març de 2014.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs d'agraïment en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008, el 17 de juny de 2008:

  • Traducció i creació són dos actes paral·lels.[5]
  • Això, ho trobo fatal. En aquest sentit, ser una de les tres guanyadores m'entristeix. Pensar que hi ha tantes escriptores que l'haurien pogut guanyar i no el tenen...[6]
Comentari sobre el fet que fins a l'any 2008 només tres dones hagin guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
  • La poesia perd tot el gust si no està escrita en llengua catalana.[5]

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

  • Eixuga't les mans
    i mira'm els ulls
    i digue'm ben fort
    el molt que m'estimes.[7]
Book icoline.svg Eixuga't les mans.
  • I estimar-te fos
    així de senzill,
    com respirar, vora
    la mar en calma.[8]
Book icoline.svg Si pogués sentir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Pérez Iglesias, Mónica. Fes teu aquest desig i endisa't l cor de les paraules. Una aproximació a la vida i l'obra de Montserrat Abelló, desembre de 2011. 
  2. Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 13. ISBN 978-84-92718-67-2. 
  3. Serra, Montserrat. «Montserrat Abelló: 'La força que tinc em va néixer durant la guerra'». Vilaweb. [Barcelona]: Partal, Maresma & Associats, 31-01-2008. Arxivat de l'original el 1410910286. [Consulta: 20 octubre 2014].
  4. Nopca, Jordi «Montserrat Abelló: “Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res”». Ara, (20-03-2014) [Consulta: 10 setembre 2014].
  5. 5,0 5,1 «La poetessa i traductora Montserrat Abelló guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». 324.cat, 17-06-2008.
  6. «La poeta Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». VilaWeb, 18-06-2008. Arxivat de l'original el 1505887593. [Consulta: 1371562228].
  7. Abelló, 2010, p. 69.
  8. Abelló, 2010, p. 78.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abelló, Montserrat. Poemes d'amor antologia. València: Denes, 2010. ISBN 9788492768127.