Montserrat Abelló i Soler
 Mural, a Manresa, del pintor Benvi Parrilla. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Tarragona, 1 de febrer de 1918 |
| Mort |
Barcelona, 9 de setembre de 2014 (96 anys) |
| Ocupació | Poetessa, escriptora i traductora |
 | |
Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 — Barcelona, 9 de setembre de 2014) fou una poeta i traductora catalana. El 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Quan et sobta un fet, una imatge, un sentiment i ho plasmes en una pintura o en un poema, hi és fixat per la necessitat vital d'expressar-ho, però també obert perquè s'ho miri i llegeixi algú i s'ho faci seu.[1]
Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
- Vaig tornar a la poesia, però no tractant de seguir cànons establerts com havia fet esporàdicament fins aleshores —cosa que no m'acabava de satisfer—, sinó seguint el meu propi impuls interior, basant-me en el ritme de les paraules.[1]
- Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
- Trobo que és importantíssim que la gent s'adoni que nosaltres som catalans perquè parlem català, i el nostre senyal d'identitat és el català.[2]
- Quan arribes a un lloc, tothom et tracta molt bé; després, quan la gent s'acostuma a veure't, no és igual.[3]
- Entrevista Vilaweb, 31 de gener de 2008.
- Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res. Mai no arribarà a ser un bon poema.[4]
- Entrevista al diari Ara, 20 de març de 2014.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008)[modifica | modifica el codi]
Recull de citacions del discurs d'agraïment en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008, el 17 de juny de 2008:
- Traducció i creació són dos actes paral·lels.[5]
- Això, ho trobo fatal. En aquest sentit, ser una de les tres guanyadores m'entristeix. Pensar que hi ha tantes escriptores que l'haurien pogut guanyar i no el tenen...[6]
- Comentari sobre el fet que fins a l'any 2008 només tres dones hagin guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Obra poètica[modifica | modifica el codi]
- Eixuga't les mans
i mira'm els ulls
i digue'm ben fort
el molt que m'estimes.[7]
- Eixuga't les mans.
- I estimar-te fos
així de senzill,
com respirar, vora
la mar en calma.[8]
- Si pogués sentir.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Pérez Iglesias, Mónica. Fes teu aquest desig i endisa't l cor de les paraules. Una aproximació a la vida i l'obra de Montserrat Abelló, desembre de 2011.
- ↑ Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 13. ISBN 978-84-92718-67-2.
- ↑ Serra, Montserrat. «Montserrat Abelló: 'La força que tinc em va néixer durant la guerra'». Vilaweb. [Barcelona]: Partal, Maresma & Associats, 31-01-2008. Arxivat de l'original el 1410910286. [Consulta: 20 octubre 2014].
- ↑ Nopca, Jordi «Montserrat Abelló: “Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res”». Ara, (20-03-2014) [Consulta: 10 setembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 «La poetessa i traductora Montserrat Abelló guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». 324.cat, 17-06-2008.
- ↑ «La poeta Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». VilaWeb, 18-06-2008. Arxivat de l'original el 1505887593. [Consulta: 1371562228].
- ↑ Abelló, 2010, p. 69.
- ↑ Abelló, 2010, p. 78.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Abelló, Montserrat. Poemes d'amor antologia. València: Denes, 2010. ISBN 9788492768127.