Montserrat Abelló i Soler

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMontserrat Abelló i Soler
03.- Montserrat Abelló.jpg
Mural, a Manresa, del pintor Benvi Parrilla.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Tarragona
1 de febrer de 1918
Mort Barcelona
9 de setembre de 2014 (96 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i traductor
Modifica dades a Wikidata

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 — Barcelona, 9 de setembre de 2014) fou una poeta i traductora catalana. El 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Quan et sobta un fet, una imatge, un sentiment i ho plasmes en una pintura o en un poema, hi és fixat per la necessitat vital d'expressar-ho, però també obert perquè s'ho miri i llegeixi algú i s'ho faci seu.[1]
Book icoline.svg Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
  • Vaig tornar a la poesia, però no tractant de seguir cànons establerts com havia fet esporàdicament fins aleshores —cosa que no m'acabava de satisfer—, sinó seguint el meu propi impuls interior, basant-me en el ritme de les paraules.[1]
Book icoline.svg Opuscle per a la campanya "Punt de lectura", de la Institució de les Lletres Catalanes, conversa amb Xavier Fabrés..
  • Trobo que és importantíssim que la gent s'adoni que nosaltres som catalans perquè parlem català, i el nostre senyal d'identitat és el català.[2]
  • Quan arribes a un lloc, tothom et tracta molt bé; després, quan la gent s'acostuma a veure't, no és igual.[3]
Book icoline.svg Entrevista Vilaweb, 31 de gener de 2008.
  • Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res. Mai no arribarà a ser un bon poema.[4]
Book icoline.svg Entrevista al diari Ara, 20 de març de 2014.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs d'agraïment en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008, el 17 de juny de 2008:

  • Traducció i creació són dos actes paral·lels.[5]
  • Això, ho trobo fatal. En aquest sentit, ser una de les tres guanyadores m'entristeix. Pensar que hi ha tantes escriptores que l'haurien pogut guanyar i no el tenen...[6]
Comentari sobre el fet que fins a l'any 2008 només tres dones hagin guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
  • La poesia perd tot el gust si no està escrita en llengua catalana.[5]

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

  • Eixuga't les mans
    i mira'm els ulls
    i digue'm ben fort
    el molt que m'estimes.[7]
Book icoline.svg Eixugat' les mans.
  • I estimar-te fos
    així de senzill,
    com respirar, vora
    la mar en calma.[8]
Book icoline.svg Si pogués sentir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Pérez Iglesias, Mónica. Fes teu aquest desig i endisa't l cor de les paraules. Una aproximació a la vida i l'obra de Montserrat Abelló, desembre de 2011. 
  2. Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 13. ISBN 978-84-92718-67-2. 
  3. Serra, Montserrat. «Montserrat Abelló: 'La força que tinc em va néixer durant la guerra'». Vilaweb. [Barcelona]: Partal, Maresma & Associats, 31 de gener de 2008. [Consulta: 20 octubre 2014].
  4. Nopca, Jordi. «Montserrat Abelló: “Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res”». Ara, (20-03-2014) [Consulta: 10 setembre 2014].
  5. 5,0 5,1 «La poetessa i traductora Montserrat Abelló guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». 324.cat, 17 juny 2008.
  6. «La poeta Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». VilaWeb, 18 juny 2008.
  7. Abelló, 2010, p. 69.
  8. Abelló, 2010, p. 78.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abelló, Montserrat. Poemes d'amor antologia. València: Denes, 2010. ISBN 9788492768127.