Vés al contingut

Paul Henri Thiry d'Holbach

De Viquidites
Infotaula de personaPaul Henri Thiry d'Holbach
Retrat de Paul Henri Thiry, Baró d'Holbach
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Edesheim
8 de desembre de 1723
Mort París
21 de gener de 1789 (65 anys)
Ocupació Filòsof, escriptor, salonnière, químic, enciclopedista, advocat i traductor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Paul Henri Thiry d'Holbach (Edesheim, Renània, 8 de desembre de 1723París, 21 de gener de 1789) fou un filòsof i químic francès d'origen alemany.

  • Si tots els homes fossin plenament feliços, no hi hauria més activitat al món; cal desitjar, actuar, treballar per a ser feliç; és l'ordre d'una naturalesa on la vida està en l'acció.[1]
(en francès) Si tous les hommes étaient parfaitement contents, il n'y aurait plus d'activité dans le monde ; il faut désirer, agir, travailler pour être heureux ; tel est l'ordre d'une nature dont la vie est dans l'action.
'L'homme ne peut être heureux sans la vertu', cap.XV «Des intérêts des hommes ou des idées qu'ils se font du bonheur», a Système de la nature, ou Des loix du monde physique et du monde moral, 1770.
Publicada originalment sota el pseudònim de Jean-Baptiste de Mirabaud
  • Malgrat la foscor del crepuscle, on les nacions semblen encara errar, espurnes de llum anuncien l'alba i l'arribada del gran dia. La veritat, com el sol, no es pot retrogradar.[2]
(en francès) Malgré l'obscurité du crépuscule, où les nations semblent encore errer, des coups fréquents de lumière annoncent l'aurore et la venue du grand jour; la vérité, comme le soleil, ne peut point rétrograder.
«La vérité doit tôt ou tard triompher de l'erreur et des obstacles qu'on lui oppose» a Essai sur les préjugés, ou De l'influence des opinions sur les moeurs et sur le bonheur des hommes, 1770.
  • La ignorància i la por són els pilars de qualsevol religió.[3]
(en francès) L'ignorance et la peur, voilà les deux pivots de toute religion.
Le bon-sens, ou Idées naturelles opposées aux idées surnaturelles. § 10, 1772.

La morale universelle (1776)

[modifica | modifica el codi]

Citacions de l'obra La morale universelle, ou Les devoirs de l'homme fondés sur sa nature, publicada el 1776.

  • El poder absolut fou i serà sempre la causa de la decadència i de les desgràcies dels pobles.[4]
(en francès) Le pouvoir absolu fut et sera toujours la cause de la décadence et des malheurs des peuples.
  • La felicitat és desitjar només el que es pot aconseguir.[5]
(en francès) Le bonheur consiste à ne désirer que ce qu'on peut obtenir.
Secció I, cap. V.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]