Puigcerdà

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografiaPuigcerdà
WLM14ES - Torre del Campanar, Antiga Esglèsia de Santa Maria, Puigcerdà - MARIA ROSA FERRE.jpg
Campanar de l'antiga església de Santa Maria de Puigcerdà
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya (Girona) i fa de frontera entre Espanya i França. Té diverses entitats de població, algunes d'elles municipis independents fins als segles XIX i XX: la Gingueta, Rigolisa, Sant Marc, Sant Martí, Deuloféu, Age, Ventajola i Villalobent.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • A 133 metres, a tocar de la Roca de la Creu, al costat oriental de la carretera d'Ur a Puigcerdà. La frontera fa aquí un angle de 131 graus cap al sud-est i descendeix obliquament a la meitat del pendent conegut com la Riba de Rigolisa.[1]
(en francès) À 133 mètres, touchant le roc de la Créou, sur le bord oriental du chemin d'Ur à Puycerda. La frontière fait ici un angle de 131 degrés vers le sud-est et descend obliquement à mi-còte le versant appelé Riba-de-Rigolisa.
Book icoline.svg Annex I, secció I, núm. 474 de la Primera Part de la Delimitació de la Frontera Internacional dels Pirineus entre França i Espanya (Baiona), 11 de juliol de 1868.
Rigolisa és una petita entitat de població del municipi puigcerdanenc.
Book icoline.svg La Gaseta de Sarrià, 1921.
Capçalera gravada sota el títol d'aquesta publicació del decenni de 1920, que promovia la independència de la Vila de Sarrià (annexada a Barcelona).

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Puigcerdà, gormands de la vila.[3]
  • De cançons i de follies bé en solia jo cantar... els gavatxs mes les han preses, les tenen a Puigcerdà.[3]
Dita popular Villalobent fou un municipi independent fins que es va annexar a Puigcerdà l'any 1968, d'on és una entitat de població en l'actualitat.
  • Puigcerdanesos, mal entesos i malparits els de la Cerdanya.[3]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Tot s'acaba a la vall d'en Lleres.[6]
Frase feta Es refereix al cementiri de Puigcerdà, situat a la zona coneguda com a vall d'en Lleres.

Rondalles[modifica | modifica el codi]

  • Si passa el pont, nineta, / passa el pont / no el voli pas passar / ai sa mare, sua mare, / no el voli pas passar / el pont de Puigcerdà[7]
Dita popular Ball de la Nineta de Puigcerdà (cançó popular d'origen rossellonès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Foreign Office, 1874, p. 436.
  2. Givanel Mas, 1931, p. 485.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 * Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 17 desembre 2016].
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 agost 2019].
  5. Cinc mil refranys, 1965.
  6. Lleonart i Orri, Assumpta «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 66, (2008).
  7. Pujol; Amades, 1936, p. 347.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou, 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  • Givanel Mas, Juan. «1057. La Gaseta de Sarriá». A: Bibliografia catalana: premsa. 1, Agramunt-Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1931. 
  • Foreign Office. «Acte Final de la Délimitation de la Frontière Internationale des Pyirénées, entre la France et l'Espagne». A: British and Foreign State Papers 1868-1869. 59 (en francès). Londres: L'autor, 1874. 
  • Pujol, Francesc; Amades, Joan. Cançoner popular de Catalunya: Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. 1, Dansa (en català), 1936. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]