Puigcerdà
 Campanar de l'antiga església de Santa Maria de Puigcerdà | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 42°25′54″N 1°55′42″E |
| Lloc web | http://www.puigcerda.cat |
 | |
Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya (Girona) i fa de frontera entre Espanya i França. Té diverses entitats de població, algunes d'elles municipis independents fins als segles XIX i XX: la Gingueta, Rigolisa, Sant Marc, Sant Martí, Deuloféu, Age, Ventajola i Villalobent.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «A 133 metres, a tocar de la Roca de la Creu, al costat oriental de la carretera d'Ur a Puigcerdà. La frontera fa aquí un angle de 131 graus cap al sud-est i descendeix obliquament a la meitat del pendent conegut com la Riba de Rigolisa.»[1](en francès) À 133 mètres, touchant le roc de la Créou, sur le bord oriental du chemin d'Ur à Puycerda. La frontière fait ici un angle de 131 degrés vers le sud-est et descend obliquement à mi-còte le versant appelé Riba-de-Rigolisa.
Annex I, secció I, núm. 474 de la Primera Part de la Delimitació de la Frontera Internacional dels Pirineus entre França i Espanya (Baiona), 11 de juliol de 1868Rigolisa és una petita entitat de població del municipi puigcerdanenc.
- «La Campana de Sarrià ressona fins a Puigcerdà.»[2] La Gaseta de Sarrià, 1921Capçalera gravada sota el títol d'aquesta publicació del decenni de 1920, que promovia la independència de la Vila de Sarrià (annexada a Barcelona).
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Puigcerdà, gormands de la vila.[3]
- De cançons i de follies bé en solia jo cantar... els gavatxs mes les han preses, les tenen a Puigcerdà.[3]
Villalobent fou un municipi independent fins que es va annexar a Puigcerdà l'any 1968, d'on és una entitat de població en l'actualitat.
- Quan el vent pica a la muntanya, posa el blat a la cabanya; quan pica a Puigcerdà, posa'l a soleiar.[3]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Tot s'acaba a la vall d'en Lleres.[6]
Es refereix al cementiri de Puigcerdà, situat a la zona coneguda com a vall d'en Lleres.
Rondalles
[modifica | modifica el codi]- Si passa el pont, nineta, / passa el pont / no el voli pas passar / ai sa mare, sua mare, / no el voli pas passar / el pont de Puigcerdà[7]
- Ball de la Nineta de Puigcerdà (cançó popular d'origen rossellonès)
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Foreign Office, 1874, p. 436.
- ↑ Givanel Mas, 1931, p. 485.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 * Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Cinc mil refranys, 1965.
- ↑ Lleonart i Orri, Assumpta «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya» (
PDF). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 66, (2008).[]
- ↑ Pujol; Amades, 1936, p. 347.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou, 3). ISBN 84-7304-008-2.
- Givanel Mas, Juan. «1057. La Gaseta de Sarriá». A: Bibliografia catalana: premsa. 1, Agramunt-Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1931.
- Foreign Office. «Acte Final de la Délimitation de la Frontière Internationale des Pyirénées, entre la France et l'Espagne». A: British and Foreign State Papers 1868-1869 (en francès). 59. Londres: L'autor, 1874.
- Pujol, Francesc; Amades, Joan. Cançoner popular de Catalunya: Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors (en català). 1, Dansa, 1936.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
| |||||
