Sant Joan Despí

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaSant Joan Despí
MasMorell-SantJoanDespi-CasesAuriga-5573.jpg
Cases Auriga de Sant Joan Despí, obra de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Sant Joan Despí és una ciutat de la comarca del Baix Llobregat. Està situada a la riba esquerra del riu Llobregat i afronta amb altres sis municipis de la mateixa comarca: Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló.

Amb nombrosos edificis modernistes de principis del segle XX, presenta quatre nuclis de població: el barris Centre, de les Planes, Pla del Vent – Torreblanca i el barri Residencial Sant Joan.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Joan Despí ha estat, fins fa molt poc, un poble de pagesos. Encara ara, per a diverses famílies aquest és el mitjà de vida actual. Les terres que envolten el poble són riques, sempre s'ha dit. Les terres de més producció per metre quadrat de tot Catalunya són les del Baix Llobregat, les del Maresme a part. Això era així fins fa molt poc. Ara és diferent, tot ha canviat.[1]
Book icoline.svg Del camp estant, a La Font del Be. Publicació independent de Sant Joan Despí, núm. 33, 1982. — Joan Carbonell
  • Uns arbres fruiters d'una gran productivitat, com ara les pereres, les pomeres, els presseguers i els pruners, que van fer que Sant Joan Despí esdevingués un dels principals proveïdors dels mercats de la ciutat comtal i, fins i tot, dels de diverses ciutats europees.[2]
Book icoline.svg Els topònims de Sant Joan Despí (el Baix Llobregat), testimonis del passat rural, 2003. — Pere Tobaruela i Martinez

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular En relació a la boira de la muntanya del Montbaig, que va seguida de pluges als municipis propers.

Rondalles[modifica | modifica el codi]

  • Aquí dalt d'aquesta vila / N'hi ha una font de l'aigua viva / Ay del amor de l'aigua viva / Ay del amor de l'aigua viva / Una cierva que hi bevia ...[5]
Dita popular Darrer fragment de la rondalla, en referència a la font de la riera de la Fontsanta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carbonell, 1982, p. 10.
  2. Tobaruela i Martínez, 2003, p. 636.
  3. 3,0 3,1 Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 292, Trons a remolar.
  4. «Sant Joan Despí» (en català). ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
  5. Massot i Muntaner, 1993, p. 25.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carbonell, Joan «Del camp estant» (en català). La Font del Be. Publicació independent de Sant Joan Despí, núm. 33, 1982.
  • Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017]. 
  • Massot i Muntaner, Josep. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. vol. IV (en català). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. 
  • Tobaruela i Martínez, Pere «Els topònims de Sant Joan Despí (el Baix Llobregat) testimonis del passat rural» (en català). Societat d'Onomàstica: butlletí interior, núm. 93, 2003, pàg. 635-646. ISSN: 0213-4098.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]