Hauríem de normalitzar la paraula lluç, independentment que al diccionari estiga escrit ''llus''?
Tema de Discussió:Cap
Bona tarda, a Viquidites respetem la forma original de la dita/citació si s'aporta la font fiable pertinent: Viquidites:Abreviacions i {{Citacions catalanes no normatives}}. També pots trobar-te lletuga, encisam, ensiam per enciam
Salut!
Respecto incondicionalment els consensos. Tot i així, havia pensat que podria ser una errada del mateix diccionari (?) Però pel que comentes sembla que no és així. Gràcies per aquesta informació sobre ''lletugues'' i ''encisams'', les citacions no normatives.
Força!
Després d'uns dies de reflexió...Veig confús -discutible, per tant- el criteri sobre "citacions catalanes no normatives". Lletuga i encisam són formes dialectals i així és com s'han d'escriure en un context (narratiu, literari...) que pretén incloure formes dialectals. Però llus no és cap forma dialectal (es pronuncia igual que lluç) sinó una grafia avui incorrecta; es tracta, per tant, d'un cas diferent.
Per què surt al DCVB ? Aquest és el tema: saber com utilitzar el diccionari Alcover-Moll on sovint apareixen formes no normatives. Per exemple: l'entrada llus remet a lluç, sense explicar res més i això ens indica quina és la forma normativa. Si vas a cercar lluç allà trobes l'explicació completa sobre aquest peix [precedida d'aquest parèntesi: (ant. escrit també llus)].
Fins i tot hi ha una bonica il·lustració del peix, amb una inscripció baix del dibuix: LLUÇ
Gràcies al DCVB sabem que lluç s'havia escrit també, antigament, d'aquesta forma: llus. Cal saber, per tant, que quan aquest exhaustiu diccionari inclou grafies antigues, pre-normatives, ens indica sempre també la forma normativa actual. CONCLUSIÓ: molts lectors no estan avesats a l'ús del DCVB, per tant seria preferible fer servir sempre les formes normatives per no despistar els possibles usuaris d'internet.
Nota final: el DCVB conté innombrables citacions de textos, sovint antics, que inclouen els mots que apareixen al diccionari. Això, i la recollida oral lexicogràfica, feta arreu del territori catalanoparlant, va ser una tasca ingent, molt meritòria i de gran vàlua. Ara bé, molts dels textos citats, a causa de l'època en què es feia tot aquest treball, són textos i diccionaris, antics, previs a la normalització de la llengua.
A veure responc per parts:
- Estic d'acord amb l'avís de {{ca antic}} que resulta una mica confús pels usuaris, de fet, és la plantilla amb que treballàvem anteriorment però ara més o menys s'intenta solucionar. Et deixo el consens que vam assolir en relació a aquest tema: Tema:Tw8ge0mtqmu89u6e Ho tenim pendent de resoldre i adequar-ho al consens
- La plantilla {{ca antic}} es feia/fa servir per article d'autors catalans de principis de segle: Joan Maragall i Gorina o Frederic Soler i Hubert
- Sóc més aviat de respectar la grafia original de la font fiable, he vist que al DCVB hi surt: «Val més ser cap d'arengada que cua de llus» (Urgell, Segarra), si bé s'ha de corregir el camp de variant geogràfica, si trobo necessari trobar altres fonts fiables que confirmin aquesta correcció, sinó crec que estaríem al límit de fer un treball inèdit.
- Una altra raó, de vegades poc contemplada, és l'origen o musicalitat de les parèmies. És a dir, moltes parèmies estan estructurades per tal que rimin. Pots veure un exemple a Usuari:KRLS/adages
Amb el teu permís aviso a altres editors per veure què n'opinen: @Xavier Dengra, Yeza:
Salut!
Gràcies @Docosong per fer-me ping al respecte, és un bon moment per reflexionar aquest tema de nou. Donada la situació temporal, territorial/dialèctica i normativa, crec que la plantilla reafirma prou bé que és un català no normatiu. En aquest cas, especificaria "català no contemporani" (en comptes de "genuí") i en comptes de fer menció a Pompeu Fabra, escriuria que té formes no contemplades ni pel DIEC ni pel DNV.
També fóra bo recollir tot això en una política didàctica i comprensible, que expliqui que la plantilla només pretén ser un compendi per a no confondre els lectors, i que preservar la font original pot conduir a errors sobre formes no normatives respecte la diversitat oral actual.
Gràcies pels comentaris acurats. Continuaré reflexionant sobre aquest tema.
Força!