Vés al contingut

Verola

De Viquidites
Verola
Una fotografia en que les taques blanquinoses revelen la invasió del virus de la verola en la membrana corioalantoica d'un pollet embrionari en desenvolupament.
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort. Es té constància de la seua existència almenys des de fa 3.500 anys; es va propagar per tot el món i va matar un de cada tres infectats, fins que es va eradicar l'any 1980.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular L'any de pigoters fa referència a la verola.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Verola no he tingut jo
    i tota gravada estic,
    i a més que tinc mà te dic
    i ni menys persona so.
    Crei, lector, que fins fa
    pena al qui em vegi treballar,
    puig qui de mi sol usar
    ho allisa tot amb ma esquena.[4]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Anar voltant d'un lloc a un altre sense feina, passant el temps, etc.
  • Empeltar la pigota.[3]
Frase feta Antigament, inocular el virus de la verola a una persona amb un ferida lleu per tal d'immunitzar-lo contra una infecció forta.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.