Vés al contingut

Xavier Cugat i Mingall

De Viquidites
Infotaula de personaXavier Cugat i Mingall
Xavier Cugat en un cartell publicitari (1945)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Girona
1 de gener de 1900
Mort Barcelona
27 d'octubre de 1990 (90 anys)
Ocupació Músic, compositor, director d'orquestra, cantant, líder de banda, compositor de bandes sonores, actor, director de cinema, guionista i violinista
Modifica dades a Wikidata

Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1 de gener de 1900 - Barcelona, 27 d'octubre de 1990) va ser un músic, dibuixant i artista polifacètic català. Va esdevenir el principal difusor de la música llatina als Estats Units i va participar en diverses pel·lícules, discos i actuacions a la televisió i a la ràdio.

  • Jo, Cugat, vaig néixer el primer de gener de 1900; és a dir, vaig inaugurar una centúria, vaig començar la meva vida també a trenc d'alba del segle.[1]
(en castellà) Yo, Cugat, nací el primero de enero de 1900; es decir, inauguré una centuria, empecé mi vida cuando amanecía también el siglo.
  • Prefereixo tocar Chiquita Banana i tenir una piscina que no pas tocar Bach i morir-me de gana.[2]
(en castellà) Prefiero tocar Chiquita Banana y tener una piscina que tocar Bach y morirme de hambre.
  • Si tornés a néixer, faria exactament el mateix que vaig fer... El meu temps va acabar els anys 50 amb l'arribada del rock.[3]
(en castellà) Si volviera a nacer, haría exactamente lo mismo que hice... Mi tiempo acabó en los 50 con la llegada del rock.
(en castellà) Todo artista que triunfa en los Estados Unidos, de una forma u otra, ha triunfado con miembros de la mafia.
  • Si un ha d'anar acompanyat, millor anar acompanyat d'una noia guapa que d'una lletja, no?[5]
  • Jo m'he casat cinc vegades i amb noies a les quals he presentat al meu espectacle com a vedette. Elles es van aprofitar de mi, però jo em vaig aprofitar d'elles.[2]
(en castellà) Yo me he casado cinco veces y con chicas que las he presentado en mi espectáculo como la vedette. Ellas se aprovecharon de mí, pero yo me aproveché de ellas.
  • El meu cor també està gastat. Casat cinc vegades, amb cinc sogres, no es cansa el cor?[5]
  • Estic molt content de ser un gironí com vosaltres![6]
Plaça del Vi (Girona), 26 d'octubre de 1986.
Pregó de fires de Girona de 1986
  • No sé si per sort o per desgràcia jo no tinc cap fill, no tinc família. Quan jo em mori, s'ha acabat en Cugat. I des d'allà dalt miraré i em fotré un tip de riure noi! Quan vegin el meu testament... Molts esperen molt i no rebran res, i molts que no esperen res rebran algo.[5]
  • Jo he viscut cada dia i cada moment, per això sóc un home molt feliç.[5]

Citacions sobre Cugat

[modifica | modifica el codi]
«Xavier Cugat i Mingall. Català universal. "Cugat que vivió"»
  • Era un fora de sèrie, una persona original, que va caure en l'oblit. Molta gent es queda amb les anècdotes de la seva voracitat amb el gènere femení, amb la seva ambició per la glòria i els diners, però jo crec que era un gran treballador que es va vendre molt bé a ell mateix.[4]
(en castellà) Era un fuera de serie, una persona original, que cayó en el olvido. Mucha gente se queda con las anécdotas de su voracidad con el género femenino, su ambición por la gloria y el dinero, pero yo creo que era un gran trabajador que se vendió muy bien a sí mismo.
 — Diego Mas Trelles
Sobre el seu documental Sexe, maraques i chihuahues en homenatge a Cugat.
  • Els presidents dels Estats Units el buscaven per a que toqués en la campanya presidencial, a ell li convenia i estava un com peix a l'aigua amb el poder, fos legal o il·legal.[4]
(en castellà) Los presidentes de Estados Unidos lo buscaban para que tocara en la campaña presidencial, a él le convenía y se movía como pez en el agua con el poder, fuera ilegal o legal.
 — Diego Mas Trelles
Sobre el seu documental Sexe, maraques i chihuahues en homenatge a Cugat.
  • Xavier Cugat i Mingall. Català universal. "Cugat que vivió".[2]
Tomba de Xavier Cugat, a [[Girona]].

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Segura Soriano, Isabel. 7 passejades per l'Havana: la presència catalana i l'evolució de la ciutat els últims dos segles. La Campana, 1999. ISBN 9788488791665. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Romo, José Luis. «Las mujeres de Xavier Cugat, un Hugh Hefner a la española» (Web) (en castellà), 06-06-2016. Arxivat de l'original el 20/09/2016. [Consulta: 20 setembre 2016].
  3. Martínez, Luis. «El hombre que conquistó Hollywood a ritmo de rumba» (Web) (en castellà). El Mundo, 03-06-2016. Arxivat de l'original el 21/09/2016. [Consulta: 20 setembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 Meseguer, Astrid. «Diego Mas Trelles :“Xavier Cugat era un fuera de serie que cayó en el olvido”» (Web) (en castellà). La Vanguardia, 03-06-2016. [Consulta: 20 setembre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Entrevista a Xavier Cugat, amb motiu de l'elaboració d'un programa homenatge» (Vídeo) (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 03-05-2016. Arxivat de l'original el 1510238206. [Consulta: 20 setembre 2016].
  6. «Pregó de fires a càrrec de Xavier Cugat (26/10/1986)» (Vídeo, Youtube) (en català). CRDI. Ajuntament de Girona, 30-09-2015. [Consulta: 20 setembre 2016].