Albert Einstein

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert Einstein
Albert Einstein
Albert Einstein (1947)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Albert Einstein (Ulm, 14 de març del 1879 — Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. És el científic més conegut i important del segle XX.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cap problema pot ser resolt des de la mateixa consciència on s'ha creat.[1]
  • Com pot ser que les matemàtiques, essent després de tot un producte humà, independent de l'experimentació, s'adaptin admirablement als objectes de la realitat?[2]
  • Déu ens ha fet perfectes i no escull els capacitats sinó que capacita els escollits. Fer o no fer, només depèn de la nostra voluntat i perseverança.[3]
  • Educació és el que queda després d'oblidar el que s'ha après a l'escola.[4]
Opinió d'Albert Einstein sobre l'educació
  • El pensament religiós és l'intent de trobar una sortida allà on no hi ha cap porta.[5]
  • La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement es limita a allò que coneixem. En canvi, la imaginació inclou el món sencer i tot el que hi ha per saber i entendre.[6]
  • L'experiència més bella que podem tenir és d'allò misteriós. Es tracta d'un sentiment fonamental que és el bressol de l'art i de la ciència veritables.[7]
(en anglès) The most beautiful thing we can experience is the mysterious. It is the source of all true art and science.
  • No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix.[8]
  • No sé si tornaré a Barcelona, però sí que sé que aquestes cançons ja formen part de la meva vida.[9]
Anotació en els diaris d'Albert Einstein després d'escoltar sardanes a casa d'en Rafael Campalans
  • Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme.[8]
  • Posem fi d'una vegada a l'única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.[8]
  • Sóc contrari al nacionalisme però estic a favor del sionisme.[10]
  • Som aquí per una breu estada; no sabem per què hi som, encara que de vegades ens sembla descobrir-ho.[7]
  • L'única manera d'escapar dels efectes corruptors dels elogis és continuar treballant.[11]
  • Per aconseguir amb total seguretat una resposta favorable d'algú, el millor que es pot fer és oferir-li alguna cosa per a l'estómac, en comptes de per al cervell.[11]
  • La nostra mort no és el final si continuem vivint en els nostres fills i en la generació més jove. Ells són nosaltres. El nostre cos només és una fulla marcida en l'arbre de la vida.[11]
  • El país és com un home amb mal de panxa que encara no ha vomitat prou.[11]
Sobre Alemanya, al 1919, en relació a un intent de cop d'Estat de dretes a Berlín
  • Aquests alemanys són un poble estranyament divertit. Per a ells sóc una flor pestilent, però una i altra vegada em col·loquen com si fos una flor al trau.[11]
  • Si a l'univers existeix un Déu i la bondat, ha d'actuar i expressar-se a través nostre. No podem quedar-nos al marge i deixar que Déu actuï.[11]

Societat[modifica | modifica el codi]

  • Conec alguna cosa sobre la naturalesa, però practicament res sobre els homes.[10]
  • En moments de crisi, només la imaginació és més important que els coneixements.[12]
  • És bo per a tothom viure una vida senzilla i modesta tan físicament com mentalment.[7]
  • És més fàcil trencar un àtom que un prejudici.[13]
  • La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països perquè la crisi porta progressos.[8]
  • La veritable crisi és la crisi de la incompetència.[14]
  • Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar "superat".[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Almendros, Alfons. «El futur de la globalització». Avui. Barcelona: Diari Avui, 14 d'abril de 2007. [Consulta: 12 abril 2012].
  2. Gasull i Embid, Armengol (ed.). Fes matemàtiques!. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Matemàtiques, 2000. 
  3. Bisart, Margarida. «Sentit polític». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 19 de juny de 2009. [Consulta: 12 abril 2012].
  4. Bosch, Xavier. «L'escola, a punt». Avui. Barcelona: Diari Avui, 4 de setembre de 2006. [Consulta: 12 abril 2012].
  5. «¿Som un error diví?». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 5 de gener de 2008. [Consulta: 12 abril 2012].
  6. «Albert Einstein Quotes», 17 de Març de 2016. [Consulta: 28 juliol 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Rovira, Josep Maria. «La crisi (I). La reflexió d'Einstein». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 3 d'abril de 2009. [Consulta: 12 abril 2012].
  9. Hernández Ripoll, J.M.. «Marina Rossell: 'Aquestes cançons m'han robat el cor'». Avui. Barcelona: Diari Avui, 14 d'abril de 2007.
  10. 10,0 10,1 Azcárraga, José A. de. «Albert Einstein. Perfil de un gran científico y de su ciencia». A: Andreu, Agustín (ed.). El Libro de las estatuas. Valencia: Editorial de la UPV, 2004, p. 263-293. ISBN 8497055586. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Nopca, Jordi. «El pensament d'Albert Einstein, en 10 frases». Ara.cat. [Consulta: 16 maig 2015].
  12. Serra Coll, Joan. «Temps de crisi». Revista de Palafrugell. Núm. 222 (abril de 2012), p. 28 [Consulta: 6 d'abril de 2012].
  13. «Càstig exemplar al racisme». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 14 d'octubre de 2008. [Consulta: 12 abril 2012].
  14. Estapé, Fabian. «Un retall de memòria històrica». Avui. Barcelona: Diari Avui, 9 d'agost de 2009. [Consulta: 12 abril 2012].