Carme Karr i Alfonsetti

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaCarme Karr i Alfonsetti
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
16 de març de 1865
Mort Barcelona
29 de desembre de 1943 (78 anys)
Ocupació Compositora, traductora, escriptora, periodista, musicòloga, editora i sufragista
Modifica dades a Wikidata

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 — Barcelona, 29 de desembre de 1943) fou una escriptora, periodista i feminista catalana, neboda de l'escriptor francès Alphonse Karr.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Feminal (1907-1917)[modifica | modifica el codi]

Recull d'articles publicats a la revista Feminal (1907-1917) dirigida per la mateixa Carme Karr:

  • Es evident que l'home, al costat d'una dòna d'esperit cultivat y de seriosa y variada instrucció, se sent sempre menys déplacé y no refuig la companyia femenina, ans al contrari, hi cerca la nota suau que manca al seu temperament.[1]
Feminal, Núm. 1, 28 d'abril de 1907.
  • Fins avuy, el català intelectual, cienntífich, artista, ha viscut sense fer rès per la dòna, sense interessarse per ella, com si no fos més que una màquina maternal ò un obgecte de luxe; quelcom d'imprescindible, però sense gran trascendencia; en un mot, quelcom un poch més necessari que'l tabach.[1]
Feminal, Núm. 1, 28 d'abril de 1907.

Cultura femenina (1910)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Cultura femenina publicat l'any 1910:

  • L'obra de la cultura femenina no ha preocupat seriosament encara mai a ningú.[2]
Cultura femenina, p. 24.
  • Escolteu: vosaltres sou explotades perquè sou febles, i perquè és en el camp dels febles que la cobdícia humana i la misèria cerquen llurs víctimes. Doncs bé: nosaltres vos volem ensenyar a devenir fortes, no contra ningú, sinó en bé vostre. Associeu-vos, sindiqueu-vos com les obreres de moltes ciutats de l'estranger, com fan els homes, ja que treballeu tant o més que ells.[2]
Cultura femenina, p. 44.
  • No són els diners del ric lo que més manca al pobre: és el seu amor.[2]
Cultura femenina, p. 44.

Citacions sobre Carme Karr[modifica | modifica el codi]

  • El feminisme de què ens ha donat prova (una prova reeixida) Carme Karr, és un feminisme "femení", allò, precisament que nosaltres comprenem que ha d'ésser el veritable feminisme.[3]
La dona que treballa a l'Exposició, 23 de juliol de 1930. — Irene Polo
  • Estava fermament convençuda que la dona no ocupava a Catalunya el lloc que li corresponia dins la societat, sobretot per la seva manca de cultura, i es llançà a una intensa campanya feminista sense estridències, però continuada.[4]
Carme Karr, escriptora i feminista, 1994. — Josep Maria Ainaud de Lasarte
  • Carme Karr propugna un feminisme que vol conjugar els vells valors amb la promoció social i la igualtat de la dona.[5]
Carme Karr i el feminisme com a problema d'educació social, 2000. — Carme Panchón i Josep González-Agàpito

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Karr i Alfonsetti, Carme. «Editorial». Feminal. [Consulta: 30 desembre 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Babra, Antoni «Estudi de la Cultura Femenina segons Carme Karr, dins el catolicisme social de la primeria del segle XX» (PDF). Revista Catalana de Teologia, Vol. 30, Núm. 1, (2005), pàg. 155-183 [Consulta: 30 desembre 2012].
  3. Polo, Irene «La dona que treballa a l'Exposició». Imatges. Setmanari gràfic d'actualitats, Núm. 7, (23-07-1930) [Consulta: 30 desembre 2012].
  4. Ainaud de Lasarte, Josep Maria «Carme Karr, escriptora i feminista». Serra d'Or, Núm. 409, (gener 1994), pàg. 20-21 [Consulta: 30 desembre 2012].
  5. Panchón, Carme; González-Agàpito, Josep. «Carme Karr i el feminisme com a problema d'educació social». A: Heras, Pilar; Vilanou, Conrad (eds.). Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona, 2000, p. 35-36.